Homoserina: diferència entre les revisions

L''''homoserina''' (també anomenada '''isotreonina''') és un aminoàcid de tipus α. Aquest α-aminoàcid no està codificat pel DNA. A més, té un paper molt important en la formació de proteïnes, ja que és un intermediari de les reaccions de biosíntesi de tres [[Aminoácido esencial:es:Aminoácido_esencial|aminoàcids essencials]]: l'isoleucina , la metionina i la treonina . L'homoserina es diferencia de l'aminoàcid [[serina]] pel fet que a aquest primer se li ha afegit un grup (-CH₂).

[[Fitxer:Homoserina.jpg|miniatura|Estructura de la L-homoserina|231.989x231.989px229x229px]]

Segons la seva posició a l'espai, els aminoàcids (excepte la glicina) poden adoptar dues formes isomèriques: L ('''levògires''') i D ('''dextrògires'''). Aquest fet és possible gràcies a la possiblitat que tenen els aminoàcids de formar dos enantiòmers al voltant de l'atom de carboni central ([[Alfa i beta carboni|carboni-α]]), al què hi ha unit el [[grup carboxil]] (-COOH) i la cadena lateral diferent en cada aminoàcid. Tenint en compte això, els L-aminoàcids són els que, llegint-los d'esquerra a dreta, el grup carboxil està a la dreta, per tant, els D-aminoàcids el tenen a l'esquerra. Les diferències funcionals entre aquests dos grups són bàsicament que les cèl·lules només són capaces de sintetitzar proteïnes amb la forma levògira. Aquest fenomen el va descobrir Louis Pasteur el 1843 estudiant l'activitat òptica de diferents àcids. Amb aquest experiment es va adonar que en fer arribar llum a un tipus d'aminoàcids, aquesta es polaritzava a l'esquerra (levògira), mentre que a un altre tipus d'aminoàcids, a la dreta (dextrògira). Avui en dia, gràcies als raigs X es sap que aquestes dues conformacions possibles són imatges simètriques una de l'altra a nivell molecular.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Albert L Lehninger; David L Nelson; Michael M Cox|nom=|títol=Lehninger Principles of Biochemistry|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> En la imatge es pot veure com aquesta homoserina és de la forma L, per tant, podrà ser utilitzada per la cèl·lula.

La '''lisina''' ([[:es:Lisina|Lys]]), '''metionina''' ([[Metionina|Met]]), '''treonina''' ([[Treonina|Thr]]) i '''isoleucina''' ([[Isoleucina|Ile]]) formen part dels aminoàcids essencials que s'obtenen a partir de l'<nowiki/>'''aspartat''' ([[Àcid aspàrtic|Asp]]). A part, precisament la metionina, treonina i isoleucina es formen a partir d''''homoserina'''. Per tant, es pot dir que la funció que realitza l'homoserina a les cèl·lules és fer d'intermediari de les reaccions de biosíntesi d'aquests aminoàcids.

La biosíntesi de la lisina pot seguir dues rutes diferents: concretament la vida de l'<nowiki/>'''àcid diamino-pimelínic''' o la via de l''''àcid aminoadipínic'''. Tant les rutes anabòliques com catabòliques de la lisina són molt complexes. La síntesi comença amb un del productes formats en la cadena de reacció de formació de L-homoserina: '''β-aspartat-semialdehid'''. Aquest reacciona amb '''àcid pirúvic''' i formen '''dihidropicolinat''', reacció catalitzada per l'enzim ''dihidropicolinat sintasa''. A partir d'aquest punt, es duen a terme unes reaccions en 7 passos que arribaran finalment a l'obtenció de lisina.