Viquipèdia

Ekkehard: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Afegint la {{infotaula persona}}
millorat format
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{MF|data=agost de 2015}}
{{infotaula persona}}
[[Fitxer:Walthariuslied.jpg|thumb|Ekkehard I]]
'''Ekkehard I''' (910-973) fou un monjo del monestir suís de [[Abadia de Sankt Gallen|Sant Gall]] autor de l’obra de [[Poesia narrativa|Poesia Narrativa]] Medieval, escrita a finals del segle X, el [[Waltharius]].
 
== Vida ==
Allò que coneixem d’ell ens ho proporciona un altre Ekkehard que s’autoanomena IV, en referència al nostre autor que seria el I). Es tracta d’un monjo del mateix monestir que l’autor del Waltharius, uns anys després, el 1060, referint-s’hi en un escrit elaborat en el mateix monestir titulat ''Casus Sancti Galli'', al capítol 80.
Allò que coneixem d’ell ens ho proporciona un altre [[Ekkehard IV|Ekkehard que s’autoanomena IV]], en referència al nostre autor que seria el I). Es tracta d’un monjo del mateix monestir que l’autor del Waltharius, uns anys després, el 1060, referint-s’hi en un escrit elaborat en el mateix monestir titulat ''Casus Sancti Galli'', al capítol 80. L’Ekkehard IV diu:
 
<blockquote>''“Escrivia a l’escola (referint-se a Ekkehard I) en vers pel seu professor, un xic maldestra, certament, perquè era, no pas de fora estant, sinó d’ànima, un xic jove, La Vida de Walther en té la mà coratjosa. Però, estant jo a [[Magúncia]], seguint ordres de l’arquebisbe Aribon, vaig corregir el seu treball, seguint les meves coneixences; donat que aquell tenia un origen bàrbar i la seva llengua particular, era d’ànima encara alemanya i, no s’acordava com cal, aleshores, a la transformació llatina”''</blockquote>
L’Ekkehard IV diu:
 
''“Escrivia a l’escola (referint-se a Ekkehard I) en vers pel seu professor, un xic maldestra, certament, perquè era, no pas de fora estant, sinó d’ànima, un xic jove, La Vida de Walther en té la mà coratjosa. Però, estant jo a [[Magúncia]], seguint ordres de l’arquebisbe Aribon, vaig corregir el seu treball, seguint les meves coneixences; donat que aquell tenia un origen bàrbar i la seva llengua particular, era d’ànima encara alemanya i, no s’acordava com cal, aleshores, a la transformació llatina”''
 
I, amb tot, la fractura dels [[hexàmetre]]s per alguns estudiosos (M. Wolf) seria una prova que malgrat la correcció encara s’hi poden veure traces de l’[[al·literació]] pròpia de la tradició oral original, que haurien traspuat fins al text llatí.
Linha 14 ⟶ 12:
Hi ha constància que als monestirs s’hi escrivien llibres llatins per a treballar o exercitar la versificació dels alumnes. També a Sant Gall. En un dels seus manuscrits, el núm. 303, de la seva Biblioteca, hi trobem un text anotat al marge que diu:
 
<blockquote>''“Composició deguda al mestre. Aquesta poesia i d’altres, de les quals en sóc autor, el mestre ens les feia escriure als nostres quaderns i jo, havent-les retrobat, les he recopilat aquí per tal d’exercitar l’emulació dels nostres joves”''</blockquote>
''“Composició deguda al mestre.
Aquesta poesia i d’altres, de les quals en sóc autor, el mestre
ens les feia escriure als nostres quaderns i jo, havent-les retrobat,
les he recopilat aquí per tal d’exercitar l’emulació dels
nostres joves”''
 
Un mestre que reconeixia la vàlua de
les composicions dels seus alumnes, barrejant-ne amb les pròpies,
algunes de les quals excel·lien, segons el seu criteri, i les oferí
com a present, tot honorant-ne la capacitat.
 
Un mestre que reconeixia la vàlua de les composicions dels seus alumnes, barrejant-ne amb les pròpies, algunes de les quals excel·lien, segons el seu criteri, i les oferí com a present, tot honorant-ne la capacitat.
Una altra referència la dóna un altre
monjo del mateix indret, aquest autor de la vida del Sant [[Wiborada]],
escrita l’any 1075 que cita fil per randa el vers 51 del
''Waltharius'' i el considera escrit per Ekkehard I aportant com a
novetat que fou deixeble de Gerald, famós mestre capitulari del que
se’n tenen sobrades referències, cosa que ens permet situar
l’activitat del primer Ekkehard pels volts de l’any 920.
 
Una altra referència la dóna un altre monjo del mateix indret, aquest autor de la vida del Sant [[Wiborada]],
Sabem que Gerald, aquell que figura com
elescrita dadorl’any del1075 Poemaque cita fil per randa el vers 51 del ''Waltharius,'' eni el Pròlegconsidera escrit per (v.Ekkehard 11),I fouaportant monjocom a
novetat que fou deixeble de Gerald, famós mestre capitulari del que se’n tenen sobrades referències, cosa que ens permet situar l’activitat del primer Ekkehard pels volts de l’any 920.
Sant Gall tota la seva vida. Hi morí entre el 970 i el 975. El bisbe
Erchembord va exercir el seu càrrec del 905 al 991.
 
Sabem que Gerald, aquell que figura com el dador del Poema del Waltharius, en el Pròleg (v. 11), fou monjo a Sant Gall tota la seva vida. Hi morí entre el 970 i el 975. El bisbe Erchembord va exercir el seu càrrec del 905 al 991.
S’havia arribat a pensar que Gerald fos l’autor del llibre <ref>SCHUMANN O. (1951) Waltharius Probleme, Ploss.
 
S’havia arribat a pensar que Gerald fos l’autor del llibre <ref>SCHUMANN, O. (1951): Waltharius Probleme, Ploss.</ref><ref>RABY, F. J. E. (1957): A History of Secular Latin Poetry in the Middle Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.</ref> però si oferí el llibre a aquest bisbe hauria resultat graciós titllar-se a si mateix de “jove [[Cigala (insecte)|cigala]]” (vv.1453-1454) En efecte l’autor es considera una jove cigala amb la veu encara feble a qui cal dispensar pel seu maldestre cant, cosa que permet deduir que metafòricament parla de la seva pròpia joventut i que era jove en el moment de la composició. Així el més lògic és que Gerald, l’autor del Pròleg, oferís una obra escrita per un seu antic alumne (Ekkehard I) a qui ell va fer de mestre.<ref>ANGELO, ED (1992): Indagini sulla tecnica versificadora nell'esametro del Waltharius. Catania.</ref>
RABY, F. J. E.''(1957)'': A History of ''Secular''. ''Latin'' Poetry in the Middle
Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.</ref> però si oferí el llibre a aquest bisbe
hauria resultat graciós titllar-se a si mateix de “jove [[Cigala (insecte)|cigala]]”
(vv.1453-1454) En efecte l’autor es considera una jove cigala amb
la veu encara feble a qui cal dispensar pel seu maldestre cant, cosa
que permet deduir que metafòricament parla de la seva pròpia
joventut i que era jove en el moment de la composició. Així el més
lògic és que Gerald, l’autor del Pròleg, oferís una obra
escrita per un seu antic alumne (Ekkehard I) a qui ell va fer de
mestre.<ref>ANGELO, ED (1992) Indagini sulla
tecnica versificadora nell'esametro del Waltharius. Catania.</ref>
 
Gerald i l’autor, per tant són dos figures diferents. Ens ho proven els mateixos versos compostos per un i altre. Gerald, que ens diu compongué el Pròleg, ofereix vint-i-dos versos obscurs, enfarfegats, lleonins. En canvi els versos del Poema Waltharius són elegants, fàcils, encara que presentin una llatinitat mediocre però l’obra, en conjunt, conté la més rara de les qualitats literàries: la vida. El relat no defalleix mai, l’interès
Gerald i l’autor, per tant són dos
creua d’un cap a l’altre tota l’obra i malgrat la barbàrie que dispensen els personatges, tots ells són, sense cap dubte, d’una valentia (tret de Gúnthar) que emmirallen virtuts com les més apassionants epopeies literàries.
figures diferents. Ens ho proven els mateixos versos compostos per un
i altre. Gerald, que ens diu compongué el Pròleg, ofereix vint-i-dos
versos obscurs, enfarfegats, lleonins. En canvi els versos del Poema
Waltharius són elegants, fàcils, encara que presentin una llatinitat
mediocre però l’obra, en conjunt, conté la més rara de les
qualitats literàries: la vida. El relat no defalleix mai, l’interès
creua d’un cap a l’altre tota l’obra i malgrat la barbàrie que
dispensen els personatges, tots ells són, sense cap dubte, d’una
valentia (tret de Gúnthar) que emmirallen virtuts com les més
apassionants epopeies literàries.
 
Alguns estudiosos exposen que va néixer a [[Thurgau]] el 910 i que mori a la seu del monestir el 973, així com que era fill de família noble i que entrà a l’[[orde benedictí]] i que féu una peregrinació a [[Roma]], que hi conegué el papa [[Papa Joan XII|Joan XII]] que li ensenyà les relíquies de Joan Baptista i que, havent retornat al monestir de Sant Gall, refusà convertir-s’hi en [[abat]], però tot plegat es tracta de teories poc consistents que aventuren alguns estudiosos, sense proves fefaents.
Alguns estudiosos exposen que va néixer
a [[Thurgau]] el 910 i que mori a la seu del monestir el 973, així com
que era fill de família noble i que entrà a l’[[orde benedictí]] i
que féu una peregrinació a [[Roma]], que hi conegué el papa [[Papa Joan XII|Joan XII]]
que li ensenyà les relíquies de Joan Baptista i que, havent
retornat al monestir de Sant Gall, refusà convertir-s’hi en [[abat]],
però tot plegat es tracta de teories poc consistents que aventuren
alguns estudiosos, sense proves fefaents.
 
== Obra i fonts ==
És autor de l’obra de Poesia Narrativa Medieval el Waltharius, escrita en hexàmetres llatins. S’hi narra la fugida d’uns prínceps ostatges (Walther dels [[Aquitans]] i Hiltgunda dels [[Burgundis]]) del campament d’[[Àtila]] i les peripècies en terres dels [[Francs salis|Francs]] de camí al seu assentament definitiu: [[Assentament del poble got a Aquitània|Aquitània]] on hi acaben regnant durant trenta anys. Waltharius fou dedicat a Erchanbald, bisbe d’[[Estrasburg]] del 965 al 991. Val a dir que els manuscrits de l’obra circulaven ben abans. Posteriorment se’n varen conèixer
És autor de l’obra de Poesia Narrativa Medieval el Waltharius, escrita en hexàmetres llatins.
tres manuscrits: el de [[París]] (amb el títol de ''Versus de Waltharius''), un de [[Brussel·les]] i el de [[Trèves (Roine)|Treves]] (amb el títol de'' ''Liber Waltharii''); però encara que eren molt nombrosos a l’edat mitjana s’han reduït als de: [[Karlsruhe]] o d’Hirschau (del s.XII, amb el títol ''Hystoria Waltarii regis''), el de [[Stuttgart]] (lloc on el localitzà el primer editor de l’obra Fischer de Halle) i el de Vienne (del [[s. XIII]]), amb el títol de ''Poesis de heroe Waltharius''.
S’hi narra la fugida d’uns prínceps ostatges (Walther dels
[[Aquitans]] i Hiltgunda dels [[Burgundis]]) del campament d’[[Àtila]] i les
peripècies en terres dels [[Francs salis|Francs]] de camí al seu assentament
definitiu: [[Assentament del poble got a Aquitània|Aquitània]] on hi acaben regnant durant trenta anys.
Waltharius fou dedicat a Erchanbald,
bisbe d’[[Estrasburg]] del 965 al 991. Val a dir que els manuscrits de
l’obra circulaven ben abans. Posteriorment se’n varen conèixer
tres manuscrits: el de [[París]] (amb el títol de ''Versus de
Waltharius''), un de [[Brussel·les]] i el de [[Trèves (Roine)|Treves]] (amb el títol de''
''Liber Waltharii''); però encara que eren molt nombrosos a
l’edat mitjana s’han reduït als de: [[Karlsruhe]] o d’Hirschau
(del s.XII, amb el títol ''Hystoria Waltarii regis''), el
de [[Stuttgart]] (lloc on el localitzà el primer editor de l’obra
Fischer de Halle) i el de Vienne (del [[s. XIII]]), amb el títol de
''Poesis de heroe Waltharius''.
 
Els annals del monestir de Sant Gall ens pinten els seus habitants com homes pietosos exempts d’austeritat i cultivadors de les coneixences que formarien l’època dels segles XI i el patrimoni de l’esperit humà. Se’ns hi refereix l’admiració per Virgili i Prudenci, precisament dos autors
Els annals del monestir de Sant Gall
clàssics que Ekkehard sembla consultar en confeccionar el Waltharius.
ens pinten els seus habitants com homes pietosos exempts d’austeritat
i cultivadors de les coneixences que formarien l’època dels segles XI i el patrimoni de l’esperit humà. Se’ns hi refereix
l’admiració per Virgili i Prudenci, precisament dos autors
clàssics que Ekkehard sembla consultar en confeccionar el
Waltharius.
 
Sobre les seves fonts podem veure que de [[Virgili]] prengué moltes expressions del text, [[hemistiqui]]s i, fins i tot, versos sencers. De [[Prudenci]] s’hi veuen clares reminiscències de la seva obra ''Psychomachia'' on sembla inspirar-s’hi en diverses descripcions, en l’ordenació dels combats, etc.
Sobre les seves fonts podem veure que
de [[Virgili]] prengué moltes expressions del text, [[hemistiqui]]<nowiki/>s i, fins
i tot, versos sencers. De Prudenci s’hi veuen clares reminiscències
de la seva obra ''Psychomachia'' on sembla inspirar-s’hi en diverses
descripcions, en l’ordenació dels combats, etc.
 
L’Ekkehard I també fou l’autor de l’Epíleg de la Vita di [[Wiborada|santa Wiborada]], escrita per un altre monjo del monestir, Erimannus. La seva participació fou una promesa, com esmenta, per la seva curació d’una malaltia en invocar la santa i, una consegüent promissió d’escriure’n la vida que acabà en l’esmentat Epíleg.
L’Ekkehard I també fou l’autor de
l’Epíleg de la Vita di [[Wiborada|santa Wiborada]], escrita per un altre monjo
del monestir, Erimannus. La seva participació fou una promesa, com
esmenta, per la seva curació d’una malaltia en invocar la santa i,
una consegüent promissió d’escriure’n la vida que acabà en
l’esmentat Epíleg.
 
== Bibliografia ==
* Beck, J.W. (1908): [[Ekkehards Waltharius. Ein Kommentar]]. https://archive.org/details/ekkehardswalthar00ekkeuoft Ekkehards Waltharius. Ein Kommentar]
* WOLF., Alfred (1961): “''Ekkehard'' IV. und Notker Labeo.” Studia Neophilologica 33.
 
; Partidaris de l'autoria de Gerald:
* SCHUMANN, O. (1951): Waltharius Probleme, Ploss.
* RABY, F. J. E.'' (1957)'': A History of ''Secular''. ''Latin'' Poetry in the Middle Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.
 
; Partidari de l'autoria d'Ekkehard I
* ANGELO, ED (1992): Indagini sulla tecnica versificadora nell'esametro del Waltharius. Catania.
 
==Referències==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ekkehard»