Ramon Berenguer IV: diferència entre les revisions

La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill d'Alfons VII de Lleó, temorosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del [[1136]] fins a l'[[11 d'agost]] del [[1137]], es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i [[Ramir II d'Aragó]] per tal de casar el jove comte de Barcelona de 23 anys, amb la filla del rei, [[Peronella d'Aragó]], que tenia un any d'edat. El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei [[Sanç Ramires]], rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere i Alfons, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus predecessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei. Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.<ref name=Fatas>Como señalan Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, en ''Blasón de Aragón: El escudo y la bandera'', Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, pág. 59:{{Cita|Ramón Berenguer, pues, al aceptar estas condiciones y sólo por aceptarlas [tratados de esponsales con Ramiro II de Aragón], lo que sucedió el once de agosto de 1137, pasaba a ser un miembro más de la Casa de Aragón y de su linaje, a todos los efectos.|Fatás y Redondo, ''op. cit.'', pág. 59}}</ref>