Abbas I el Gran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula persona}} |
m + enllaços |
||
Línia 3:
== Biografia ==
El [[xa]] [[Ismail II]] va ordenar eixorbar o matar diversos parents entre els quals Abbas; nou d'aquestos parents almenys foren morts o cegats però abans de la mort d'Abbas, que era a Herat, Ismail II fou assassinat per un grup d'[[Amir|amirs]] el [[24 de novembre]] de [[1577]]; l'orde contra Abbas fou revocada; aquesta revocació haguera arribat tard, però el governador d'Herat, Ali Kuli Khan Shamlu la va demorar tant com va poder; llavors aquest fou nomenat preceptor del [[príncep]].
A Ismail II el va succeir Sultan Muhammad Shah ([[Muhammad Khodabanda]]), el pare d'Abbas, el qual era ja gran i patia de manca de vista; estava dominat per la seva dona Mahd-e Olya i després per un grup de caps de les tribus torkman i takkalu; l'abril/maig del [[1581]] les tribus ostajlu i shamlu es van revoltar al [[Gran Khorasan |Khurasan]] i van jurar fidelitat a Abbas i fins i tot van emetre moneda en nom seu, però l'exèrcit reial va anar al Khurasan i va desfer la revolta ràpidament i el seu cap, Ali Kuli Khan Shamlu, el governador d'Herat i preceptor d'Abbas, va jurar fidelitat al xa i al seu hereu designat Hamza Mirza (germà d'Abbas).
El [[1583]] el visir Mirza Salman fou mort a Gurian quan va intentar eliminar el poder de les tribus [[Kizilbaix|kizilbaixi]], que de fet governaven el país.
El [[1585]] el cap kizilbaixi, Murshid Kuli Khan Ustadjlu, governador de Kvaf i Bakarz, es va apoderar de [[Mashad]]. Ali Kuli Khan Shamlu fou enviat a reprimir la revolta, es va lliurar batalla, i Abbas va caure presoner de Murshid. Mentre les tribus torkman i takkalu es van revoltar a [[Qazwin]], la capital del país, en favor de Tahmasp, un altre germà d'Abbas, però la revolta fou sufocada immediatament per Hamza Mirza. Aquest va morir al cap d'uns mesos en la campanya contra els [[otomans]] del [[1586]], i la tribu ostadjlu va donar suport a la reclamació al tron d'Abu Talib, un altre germà d'Abbas, però el seu intent de proclamar-lo [[xa]] immediatament, fou avortat.
Llavors Murshid Kuli Khan Ostadjlu va sondejar a altres amirs de Qazwin per veure el suport que tindria Abbas, al que tenia en el seu poder, i que sempre havia estat afavorit pels ustadjlu i shamlus. Els amirs en general li van donar suport. Murshid estava considerant de marxar cap a Qazwin per proclamar a Abbas quan es va produir una invasió del Khurasan (que des del 1585/1586 dominava Murshid) per part dels uzbeks (desembre del 1587). Pensant que podia perdre el Khurasan i quedar-se sense cap domini, Murshid no va defensar el territori i va marxar cap a [[Qazwin]] per proclamar a Abbas; pel camí es va assegurar el suport dels torkmans de Semnan, Kashan i [[Hamadan]], dels afshars de [[Yadz]], [[Abarkuh]] i [[Kerman]] i dels dhu l-kadars de [[Fars]]; va arribar a Qazwin on es va produir una manifestació popular en favor d'Abbas. L'[[1 d'octubre]] de [[1588]] Sultà Muhammad Shah va entregar al seu fill (17 anys) les insígnies de la reialesa, i fou coronat. Murshid fou nomenat ''wakil-i diwan-i ali'' el que el convertia en el segon poder de Pèrsia.
Abbas pensava secretament eliminar el poder dels kizilbaixi, però aquestos eren la força de l'exèrcit persa, i per això va ordenar formar un nou exèrcit reclutat entre els ''golaman-e kassa-ye sarifa'' ("servidors de la corona") coneguts com els ghulam o golams (golam = jove, servidor, esclau) dels quals molts eren [[georgians]], [[Armenia|armenis]] i circassians cristians capturats en les expedicions safàvides al [[Caucas]] (alguns georgians eren voluntaris) i s'havien convertit a l'islam sent entrenats pel servei de al corona. La lleialtat dels golams era al xa i no a la tribu.
Un golam, Allahverdi Khan, va acceptar matar Murshid Kuli Khan, que havia esdevingut massa poderós. Progressivament els golams van substituir als kizilbaixis. El nou exèrcit plantejava però problemes: els kizilbaixis estaven manats per caps tribals que eren governadors de província i utilitzaven les taxes i recursos provincials per mantenir als seus homes; el xa va crear noves províncies com a terres de la corona per mantenir al seu exèrcit. La influència dels golams es va accentuar: el ''qollar-aqasi'' (comandant dels regiments de golams), i el ''tofangci-aqasi'' (comandant dels regiments de mosqueters) van arribar a ser dels principals càrrecs de l'estat; el ''amir al-omara'' (comandant en cap dels kizilbaixis) en canvi, va perdre importància fins a desaparèixer, quedant només el ''qurci-basi'', el comandant de les forces kizilbaixis que restaven. Abbas va crear el càrrec de ''sardar-i lashkar'' (comandant en cap de l'exèrcit) que va donar al georgià Allahverdī Khan. Després es va crear el títol de ''sepahsalar'' (comandant en cap de les forces armades) que va ser per l'armeni Qarshaqay Khan. El càrrec de ''wakil'' va desaparèixer mentre es reforçava el de visir (cap de l'administració).
Línia 29:
== Mort i successió ==
Per impedir revolucions va deixar de nomenar als prínceps (els seus fills) per governs provincials, i els va confinar a l'[[harem]]. Tot i així cap al final del seu regnat va fer matar o cegar alguns membres de la seva família (un fill de nom Muhammad Bakir Mirza fou executat i dos fills -un d'ells Imam Kuli- foren cegats, mentre dos més el van premorir per causes naturals; dos germans d'Abbas, Abu Talib i Tahmasp foren cegats i després tancats a [[Alamut]]; la mateixa sort va córrer el seu propi pare) i quan va morir no tenia cap fill capacitat. El va succeir el seu fill [[Safi de Pèrsia|Safi]].
== Vegeu també ==
| |||