|
L''''alvernès''' (cultisme) (de cops ''auvernès'') o '''alvernyès''' (en [[occità]]: ''auvernhat'') és el dialecte occità parlat dins la major part de l'[[Alvèrnia]] (tambéllevat en Orlhat /vers [[Orlhac]]), dins la major part de [[Velai]] (llevat vers [[Sinjau]]) i dins la meitat sud de [[Borbonès]], tot el departament de [[Puèg de Doma]] i eluna part del [[Cantal]], de l'[[Alt Léger]], d'[[Alièr]] i de [[Cruesa]]. És un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el [[nord-alvernès]]); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.
== Característiques ==
Algunes característiques li són pròpies'''
* [[Palatalització]] de les consonants davant ''i'' i ''u:'' ''libre'' [ljibrə] (llibre), ''nus'' [njy], iùno (llenguadocià : luna). Aquesta palatalització varia segons els llocs.
Altres característiques són comunes amb altres parlars nord-occitans;
* Palatalització freqüent dels grups ''ca'' versi ''chaga'' i molt menys freqüent devers ''gacha'' verse j''aja/ia'': ''lo jialjau chanta'' (per ''lo gal canta'') (el gall canta).
* Caiguda de les consonants finals : ''ca z-a chantat'' amb la ''-t'' final muda.
* Ús de la z- eufònica davant vocal : ''eimez-aime mandartapar de pomèlspalòts'' (m'agrada mandaragafar boles de neu)
== Comparació de les normes ==
En alvernès, hi ha tresdues normes en l'actualitat: la [[norma classica occitana]], i la [[norma bonaudiana]] i la norma felibrenca de l'Escolo Auvernhato.
La primera és un poc emplegada en l'extrem sud del Cantal, la bonaudiana només en Puèch de Doma i la norma felibrenca en Cantal, Nalt-Lèire e Louzero
<center>
{| class="wikitable" aligncelpadding="center4" celpaddingalign="4center"
|-
! colspan="2" | Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)
|-
! [[Norma bonaudiana]]
|-
| style="background: #f9f9f9; " |Totas las personas naisson liuras e parieras per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremèi 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa.
| style="background: #f9f9f9; " |Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.
(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de coussiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)
|}
'''Normo felibrenco'''
Toutos las persounos naissou lhibros e egalos en dinhitat amm' en drèits. Sou chargados de razou e de counciéncio e lour chau faire entre guessos dïnc un ime de frairesso.
</center>
| 