Caterina Tomàs i Gallard: diferència entre les revisions

'''CaterinaCatalina Tomàs i Gallard''' ([[Valldemossa]], [[Mallorca]], [[1 de maig]] de [[1531]] - [[Convent de Santa Magdalena de Palma]], [[5 d'abril]] de [[1574]]) fouva ser una religiosa mallorquina [[beat]]ificada el [[1792]] pel [[papa]] [[Pius VI]] i canonitzada el [[1930]] pel papa [[Pius XI]]. És coneguda arreu de [[Mallorca]] pel nom de s'''laa beata''' o s'''laa beateta'''. És igualment coneguda amb elses noms de '''CaterinaCatalina Thomàs''', '''CaterinaCatelina Tomàs''', '''Catalina Thomàs'''.

Santa Caterina Tomàs era lasa sisena de set germans: Miquel, BartomeuTomeu, Jaume, Mateu, AnnaAina, CaterinaCatalina i MargaridaMargalida. Poc després de néixer ls'últim fill, el 1535, elson pare morí. El 1541 havien mort també lasa mare i l'avies padrí patern. El 1544, CaterinaCatalina passà de dependre de ld'onclees seu tio matern Joan Gallard, casat amb una germana de lasa mare, Maria Tomàs: aquest es comprometé a tenir cura d’ella durant 5 anys amb ls'obligació de vestir-la, calçar-la, alimentar-la i pagar-li 5 lliures pel seusa seua treballfeina. A canvi ella havia de treballarfer feina en profit de lasa casa, eles mas Son Gallard, que ls'emparava fent lesses feines típiques de pagès.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=318|nom=Caterina Tomàs Gallard}}</ref>

CaterinaNa Catalina va tenir lasa sort de comptar amb ls'amistat d’una família benestant que la va admetreadsmetre a lesses classes particulars que rebia una filla seva. D’aquesta manera aconseguí que cap alsen es dinoudenou anys fos una persona amb una bona educació intel·lectual.<ref name="DbD"/>

Gràcies a lasa intervenció de mossèn Castañeda, antic soldat delsd'es exèrcits de Carles I que s’havia salvat d’un naufragi i havia escollit viure com un ermità a Miramar, pogué entrarentra alsen es 21 anys a ls'històric convent de santaSanta Magdalena de Ciutat. Era un monestir de [[Canonesses Regulars de Sant Agustí]] i, per tant, dedicat a lasa pregària. En eles temps que hi entrà CaterinaCatalina, el papat ja havia imposat una severa clausura per a tots elses monestirs femenins. Professà eles 24 d’agost de 1555.<ref name="DbD"/>

Aviat s’escampà lasa saviesa i prudència de lasa nova monja i foren moltes lesses persones, tant pobres com riques, que acudienacudiren alen es locutori per buscarsercar consell. No era estrany que eles bisbe mateix de Mallorca, Diego d'Arnedo, fos un delsdes visitants.<ref name="DbD"/>

CaterinaCatalina Tomàs era de complexió malaltissa, sembla que tuberculosa, i lasa dura vida que portavaduia en eles convent augmentà lasa seva feblesa. ElEs seu intens amor a Crist la feia ser humil, tenint amb freqüència experiències místiques. Contemporanis seus explicaven d’haver-la vist en èxtasi. Solien durar unes 24 hores i alguna vegada, espantades lesses seves companyes, havien anat a buscarsercar herbes remeieres de Miramar, a tocar de casa seva, per treure-la d’aquesta situació en què essa trobava. Una d’aquestes expressions místiques va tenir lloc lasa vigília de Nadal quan una monja li demanà sucre per cantar millor eles cant de lasa Sibil·la. CaterinaCatalina contestà que li donaria ales cor de l'església. AllíAllà la va trobar en èxtasi amb un pa de sucre a lasa mà. Quan tornava en si narrava lesses seves lluites amb el Mal. Tenia fama de visionària amb aparicions de santa Caterina d’Alexandria, sant Antoni de Padua i àngels, i de preveure eles futur, cosa que impactà en el bisbe Arnedo.<ref name="DbD"/>

LaSa seva mort, el 1574, fouva ser per ella viscuda amb tranquil·la serenitat. El 1617 s’obrí lasa tomba de lasa santeta i esse veiéveie que lasa roba estava com “quan ix de bona bugada” i eles cos restava sense cap impuresa, cosa que meravellà elses qui hi estaven presents. El 1625 el papa Urbà VIII suspengué eles seu culte però el papa Pius VI la beatificà i Pius XI la va canonitzà eles 1930.<ref name="DbD"/>

Sor Tomasa mantingué una generosa correspondència. Malauradament només es conserven dues cartes dirigides en al P. Vicenç Mas, on esse reflecteix eles seu amor a lasa vida plena –recomanava dormir com a mínim 6 hores i menjar allò que eles cos necessitava i lasa seva fe cristiana fortificada per ls'alegria i ls'esperança en Déu. LaSa redacció d’aquestes cartes és agradable, amb un llenguatge ric i ple de matisos, que segur que connectaven amb qui anaven dirigides.<ref name="DbD"/>

EsSa commemoren festes en honor seu eles [[28 de juliol]] a [[Valldemossa]], eles primer diumenge de setembre a [[Santa Margalida]], i eles tercer dissabte deld'es mes d'octubre a [[Palma]] ([[Mallorca]]).

LaSa figura de santa Catalina Thomàs és molt present en lasa cultura popular mallorquina, especialment a Valldemossa. Mostres d'això són lesses rajoletesratjoletes amb representacions de moments de lasa vida de lasa santa que a partir de 1962 (arran d'una exposició d'aquestes peces que va tenir lloc aquell any durant lesses festes) començaren a col·locar-se alsen es portals de lesses cases valldemossines amb lasa inscripció "Santa catalinaCatalina ThomàsTomàs pregau per nosaltres".<ref>{{Ref-llibre | cognom = Font Bennàssar | nom = Miquela | cognom2 = Menor Vives | nom2 = Fernando Guillermo | títol = Valldemossa. Guia dels pobles de Mallorca | editorial = Hora Nova | data = 2001 | lloc = Palma }}</ref>

És molt coneguda també, i a Valldemossa té gairebé rang d'himne oficial, lasa cançó que diu