Revisió del 00:42, 31 oct 2017 modifica MariaTBrizz (discussió \| contribucions) 53 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 01:00, 31 oct 2017 modifica desfés MariaTBrizz (discussió \| contribucions) 53 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{FR}} {{infotaula instrument musical}} La '''zurna''' (també va anomenada '''surnay''', '''birbyne''', '''zurla''', '''surla''', '''''sornai''''', '''dili tuiduk''', '''''zournas''''', o '''zurma'''{{CN}}), és un [[Instrument musical de vent\|instrument de vent]] tocat a l'Euràsia central, des de la serralada dels Balcans fins l'Àsia Central. Normalment, s'acompanya per un davul (bombo) a la música folclòrica d'[[Anatòlia]]. == Característiques i història == Línia 13: La combinació del ''forte'' constant i el tocar sense parar fan que la zurna no sigui adequada per emfatitzar el ritme. Per tant, es toca gairebé sempre junt amb grans bateries, que aporten el ritme i freqüències més baixes que so fort i agut de les zurnes. Té un orifici cilíndric i una campana que s'obre en una corba parabòlica, adaptada així per reflectir el so directament. A causa del seu so fort i direccional, històricament s'ha tocat a l'aire lliure, durant esdeveniments festius com ara casaments i celebracions públiques. També s'ha utilitzat per reunir multituds per fer anuncis oficials. Aquesta utilització de la zurna com a símbol del poder per regnar es va desenvolupar més tard per a les bandes de Janissary i, finalment, a la música militar. La zurna té set forats a la part davantera i un forat pel polze, proporcionen un rang de més d'una octava, incloent-hi una certa transposició, és similar al mizmar. Les zurnes s'utilitzen en la música tradicional de molts països, especialment a Iran, Azerbaidjan, Armènia, Iraq, Síria, Turquia, Grècia, Bulgària, República de Macedònia, Albània, Sèrbia, Bòsnia, Croàcia i els altres països del Caucas, i ara s'han difós a tota l'Índia, a la Xina i a Europa de l'Est. La zurna és probablement el predecessor immediat de la xirimía i està relacionada amb el suona xinès que encara s'utilitza avui en casaments, temples i música funerària. La ''charumera'' japonesa, o ''charamera'', tradicionalment associada amb venedors itinerants de fideus, és una petita zurna, el seu nom derivat de la chirimiya portuguesa. Pocs, si escau, venedors de fideus segueixen aquesta tradició, i els que ho fan utilitzen un altaveu que reprodueix una ''charumera'' gravada [[Categoria:Instruments de la música antiga]]

Zurna: diferència entre les revisions