Viquipèdia

Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
canvis per uniformar la versió en català amb la versió en anglès
homologar amb versió en anglès
Línia 13:
* El transport i el desenvolupament urbà
* L’aigua i el medi ambient
 
== Membres candidats ==
[[Fitxer:Union for the Mediterranean flags.JPG|thumb|300px|Banderes dels països membres de la UpM,situades a l'entrada del [[Palau Reial de Pedralbes]], a Barcelona]]
La Unió Mediterrània compren països que pertanyen a diverses àrees geogràfiques, culturals o a diferents comunitats d'estats ja existents. Són 43 països membres: els vint-i-set de la [[Unió Europea]] (UE) i Mònaco, més els de la riba sud, excepte [[Líbia]], i alguns dels [[Balcans]]. [[Sèrbia]] no forma part de la unió. Sobre aquestes bases, doncs, es constitueix un pont entre [[Europa]], [[Àfrica del Nord]] i el [[Pròxim Orient]].
Els membres i actors de la Unió Mediterrània són:<ref name="iht1">[http://www.iht.com/articles/2007/05/10/africa/france.php Sarkozy's proposal for Mediterranean bloc makes waves] International Herald Tribune 10/05/07</ref>
{|
|-
| valign=top |
* '''Membres de la UE'''
* {{ALE}}
* {{AUT}}
* {{BEL}}
* {{BUL}}
* {{CRO}}
* {{DIN}}
* {{SLK}}
* {{ESL}}
* {{ESP}}
* {{EST}}
* {{FIN}}
* {{FRA}}
* {{GRE}}
* {{HNG}}
* {{IRL}}
{{columna nova}}
* {{ITA}}
* {{LAT}}
* {{LIT}}
* {{LUX}}
* {{MLT}}
* {{NET}}
* {{POL}}
* {{POR}}
* {{UK}}
* {{ROM}}
* {{SUE}}
* {{TXE}}
* {{CYP}}
| valign=top |
* '''Àfrica del Nord'''
* {{ALG}}
* {{EGY}}
* {{MAR}}
* {{TUN}}
 
* '''Balcans'''
* {{ALB}}
* {{BIH}}
* {{MOT}}
| valign=top |
* '''Pròxim Orient'''
* {{ISR}}
* {{JOR}}
* {{LBN}}
* {{MRT}}
* {{PSE}}
* {{SYR}}
* {{TUR}}
* '''Altres'''
* {{MON}}
* [[Fitxer:Flag of Europe.svg|20px|Bandera d'Europa]] [[Unió Europea]]
* [[Fitxer:Emblem_of_Maghreb.svg|20px|Unió del Magrib Àrab]] [[Unió del Magrib Àrab]]
* [[Unió Africana]]
* [[Lliga Àrab]]
|}
 
== L’inici de la Unió per la Mediterrània ==
Linha 37 ⟶ 102:
* ''Energies alternatives: el Pla Solar Mediterrani.'' L’objectiu d’aquest projecte consisteix a promoure la producció i el consum d’energies renovables. Més concretament, pretén transformar els països socis mediterranis en productors d’energia solar i que l’energia resultant circuli per tota la regió euromediterrània.<ref name=":3" /> En aquest sentit, el maig del 2012 la Unió i la iniciativa industrial Dii van signar un memoràndum d’entesa per a una col·laboració en el futur en què s’incloïa el desenvolupament de les estratègies a llarg termini "Pla Solar Mediterrani" i "Desert Power 2050". Amb la signatura del memoràndum a Marràqueix, el secretari general de l’UpM va referir-se a la nova associació com "un pas clau cap a la implementació del Pla Solar Mediterrani".<ref>{{Ref-web|url=http://www.ecoseed.org/|títol="Mediterranean efforts for renewable energy united – UfM and Dii join forces" (Press release). EcoSeed. 17 May 2012. Retrieved 17 May 2012.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
* ''Ensenyament superior i recerca: la Universitat Euromediterrània.'' El juny del 2008, es va inaugurar la Universitat Euromediterrània d’Eslovènia a la ciutat de Piran amb una oferta d’estudis de postgrau. En una reunió celebrada el 2008 a Marsella, els ministres d’Afers Exteriors també van demanar la creació d’una altra universitat euromediterrània a Fes, al Marroc, amb el nom d’Universitat Euromediterrània de Fes (UEMF).<ref name=":2" /> La decisió de procedir a crear la universitat a Fes es va anunciar el juny del 2012.<ref name=":6">{{Ref-web|url=http://www.ansamed.info/ansamed/en/news/sections/politics/2012/06/29/UfM-Jordan-hold-co-presidency-south-Med-Sept-_7119399.html|títol="UfM: Jordan to hold co-presidency of south Med from Sept.". ANSAmed. 29 June 2012. Archived from the original on 4 July 2012. Retrieved 4 July 2012.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> A la Cimera de París del 2008, els 43 caps d’estat i de govern van estar d’acord a afirmar que l’objectiu del projecte era promoure l’ensenyament superior i la recerca científica a la Mediterrània, a més d’establir una "Àrea Euromediterrània d’Ensenyament Superior, Ciència i Recerca" en el futur.<ref name=":0" />
 
* ''La Iniciativa de Desenvolupament Empresarial Mediterrani.'' El fi de la iniciativa rau a promoure les petites i mitjanes empreses als països socis mediterranis "avaluant-ne les necessitats, dotant-les de recursos com ara assistència tècnica i instruments financers i definint solucions amb polítiques".<ref name=":0" />
Linha 244 ⟶ 309:
 
== '''Institucions''' ==
A diferència del Procés de Barcelona, una de les principals innovacions que introdueix la Unió per la Mediterrània és la seva arquitectura institucional. A la Cimera de París es va acordar proporcionar a la Unió tot un seguit d’institucions per millorar el nivell polític de les seves relacions, promoure una propietat compartida més àmplia de la iniciativa entre els països socis de la UE i de la Mediterrània i potenciar la visibilitat de l’Associació Euromediterrània.<ref name=":0" />
 
=== Sistema de copresidència nord-sud ===
== Membres candidats ==
Amb l’objectiu de garantir la propietat compartida de la Unió per la Mediterrània, els caps d’estat i de govern van decidir a París que serien dos països els qui presidirien de forma conjunta la Unió, essent un de la UE i un dels països socis de la Mediterrània. Els 27 van acordar que la copresidència de la UE havia de ser "compatible amb la representació externa de la Unió Europea d’acord amb les disposicions vigents del tractat".<sup>[21]</sup> Els països socis de la Mediterrània van decidir acordar per consens i entre ells un país que ocupés la copresidència per un període no renovable de dos anys.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Union for the Mediterranean flags.JPG|thumb|300px|Banderes dels països membres de la UpM,situades a l'entrada del [[Palau Reial de Pedralbes]], a Barcelona]]
 
La Unió Mediterrània compren països que pertanyen a diverses àrees geogràfiques, culturals o a diferents comunitats d'estats ja existents. Són 43 països membres: els vint-i-set de la [[Unió Europea]] (UE) i Mònaco, més els de la riba sud, excepte [[Líbia]], i alguns dels [[Balcans]]. [[Sèrbia]] no forma part de la unió. Sobre aquestes bases, doncs, es constitueix un pont entre [[Europa]], [[Àfrica del Nord]] i el [[Pròxim Orient]].
Del 2008 al 2012, França i Egipte van ostentar la primera copresidència de l’UpM.
Els membres i actors de la Unió Mediterrània són:<ref name="iht1">[http://www.iht.com/articles/2007/05/10/africa/france.php Sarkozy's proposal for Mediterranean bloc makes waves] International Herald Tribune 10/05/07</ref>
{|
|-
| valign=top |
* '''Membres de la UE'''
* {{ALE}}
* {{AUT}}
* {{BEL}}
* {{BUL}}
* {{CRO}}
* {{DIN}}
* {{SLK}}
* {{ESL}}
* {{ESP}}
* {{EST}}
* {{FIN}}
* {{FRA}}
* {{GRE}}
* {{HNG}}
* {{IRL}}
{{columna nova}}
* {{ITA}}
* {{LAT}}
* {{LIT}}
* {{LUX}}
* {{MLT}}
* {{NET}}
* {{POL}}
* {{POR}}
* {{UK}}
* {{ROM}}
* {{SUE}}
* {{TXE}}
* {{CYP}}
| valign=top |
* '''Àfrica del Nord'''
* {{ALG}}
* {{EGY}}
* {{MAR}}
* {{TUN}}
 
L’any 2012, el Secretariat General va anunciar que la copresidència d’Egipte seria substituïda per la de Jordània, i la de França, per la Unió Europea. El relleu, que va tenir lloc durant el mes de setembre del 2012, es va acordar en una reunió dels alts representats celebrada a Barcelona el 28 de juny.<ref name=":6" />
* '''Balcans'''
{| class="wikitable"
* {{ALB}}
!Presidència del nord
* {{BIH}}
!Presidència del sud
* {{MOT}}
|-
| valign=top |
|{{flag|França}} (juliol del 2008-març del 2012)
* '''Pròxim Orient'''
|{{flag|Egipte}} (juliol del 2008-juny del 2012)
* {{ISR}}
|-
* {{JOR}}
|{{flag|Unió Europea}} (març del 2012 -)
* {{LBN}}
|{{flag|Jordània }} (juny del 2012 -)
* {{MRT}}
* {{PSE}}
* {{SYR}}
* {{TUR}}
* '''Altres'''
* {{MON}}
* [[Fitxer:Flag of Europe.svg|20px|Bandera d'Europa]] [[Unió Europea]]
* [[Fitxer:Emblem_of_Maghreb.svg|20px|Unió del Magrib Àrab]] [[Unió del Magrib Àrab]]
* [[Unió Africana]]
* [[Lliga Àrab]]
|}
 
=== La reunió d’alts funcionaris de l’UpM ===
== Institucions i objectius ==
La reunió d’alts funcionaris de l’UpM, formada per ambaixadors i alts funcionaris d’Afers Exteriors nomenats de forma individual per cadascun dels 43 països de l’UpM, se celebra diverses vegades l’any, a intervals regulars, a la seu del Secretariat General de l’UpM a Barcelona o en un dels països de l’UpM.<ref>{{Ref-web|url=http://www.euneighbours.eu/medportal/content/341/|títol=Union for the Mediterranean|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> La seva funció es debatre les qüestions d’abast regional, guiar les polítiques i les accions de l’organització i aprovar els projectes que rep. Cada país té el mateix vot i totes les decisions es prenen per consens. A banda d’aquestes reunions, se’n celebren d’altres, entre les quals cal destacar les reunions ministerials que defineixen l’agenda mediterrània sobre qüestions específiques, com el medi ambient i el canvi climàtic, l’economia digital, el paper de la dona en la societat, el transport o la indústria.
[[Fitxer:Nicolas Sarkozy - Sarkozy meeting in Toulouse for the 2007 French presidential election 0299 2007-04-12 cropped further.jpg|thumb|right|200px|El president francès Nicolas Sarkozy, que proposà la creació de la Unió Mediterrània]]
 
Els membres formarien un consell regular sota presidència rotatòria (similar a la [[Presidència del Consell de la Unió Europea|a l'actual model de la UE]]) que tractaria sobre temes [[energia|energètics]], de [[seguretat]], [[terrorisme]], [[immigració]] i [[comerç]]. Un Banc Mediterrani d'Inversió, creat a imatge i semblança del seu [[Banc Europeu d'Inversió|homòleg europeu]], ajudaria a desenvolupar les economies de les ribes sud i oriental del Mediterrani. L'experiència [[energia nuclear|nuclear]] francesa seria intercanviada per [[gas natural]] del nord d'Àfrica. Les unions Mediterrània i Europea treballarien conjuntament i compartirien algunes [[Institucions de la Unió Europea|institucions]], incloent-hi una [[Jurisdicció|àrea judicial]] comuna per tal de lluitar contra la [[corrupció política|corrupció]], el [[terrorisme]], el [[crim organitzat]] i el [[contraban|contraban de persones]].
=== El Secretariat General ===
El [[Procés de Barcelona]] fou vist per alguns com un fracàs, en part perquè inclogué tots els estats membres de la UE. Així doncs, incloent-hi tan sols els estats mediterranis s'espera que la direcció i objectius de la Unió Mediterrània siguin més clars, per tal com els interessos dels països del [[Europa del Nord|nord d'Europa]] estan menys interessats en els afers mediterranis. D'aquesta manera, almenys en teoria, s'evitaria la manca d'ambició i coordinació que hi ha actualment a Europa en els afers relatius a la regió mediterrània.<ref name="euobserver1">[http://euobserver.com/9/24087 Turkey angered by Sarkozy 'Mediterranean Union' idea] EU Observer 18/05/07</ref><ref name="iht1"/><ref name="EA167">[http://www.euractiv.com/en/energy/sarkozy-sounds-basis-mediterranean-union/article-165541?Ref=RSS Sarkozy sounds out basis for Mediterranean Union] Euractiv.com 16/07/07</ref>
El Secretariat General de la Unió per la Mediterrània es va inaugurar el 4 de març del 2010 en una cerimònia oficial a Barcelona.<ref name=":7">{{Ref-web|url=http://www.medlognews.com/upm_detalle.php?language=ES&contenidos_id=50|títol="La Unión por el Mediterráneo ya ejerce en Barcelona". Medlognews (in Spanish). 6 March 2010. Retrieved 28 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
La funció del Secretariat General permanent és la de proporcionar un seguiment operatiu a les reunions ministerials sectorials, tot identificant i supervisant la implantació de projectes concrets per a la regió euromediterrània, cercant socis que financin aquests projectes i coordinant diverses plataformes de diàleg.<ref name=":8">{{Ref-web|url=http://ue2008.fr/webdav/site/PFUE/shared/import/1103_ministerielle_Euromed/Final_Statement_Mediterranean_Union_EN.pdf|títol=ue2008.fr|consulta=2017-10-31}}</ref>
 
A la Conferència de Marsella celebrada el novembre del 2008, els ministres d’Afers Exteriors euromediterranis van acordar que la seu del Secretariat General se situaria al Palau Reial de Pedralbes, a Barcelona.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Barcelona, capital del Mediterráneo|publicació=EL PAÍS|llengua=es|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/capital/Mediterraneo/elpepiespcat/20081105elpcat_3/Tes?print=1|data=2008-11-05}}</ref> Alhora, van definir l’estructura d’aquesta nova institució clau i els països d’origen dels primers membres.
* El secretari general s’escull per consens i prové d’un país que no pertanyi a la Unió Europea. El càrrec dura tres anys i es pot ampliar tres anys més.<ref name=":8" /> El primer secretari general va ser el jordà Ahmad Khalaf Masa’deh, antic ambaixador de Jordània a la UE, Bèlgica, Noruega i Luxemburg, i ministre de Reforma del Sector Públic del 2004 al 2005.<ref>{{Ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/sue/Continguts/Temes/2008_Dossier_UpM/CV_Ahmad_Khalaf_Masadeh_eng.pdf|títol="Biography: H.E. Dr. Ahmad Masa'deh" (pdf). Generalitat de Catalunya, Secretaria per a la Unió Europea. 2008. Retrieved 12 December 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Va abandonar el càrrec després d’ocupar-lo durant un any.<ref>{{Ref-publicació|article=Dimite el secretario de la Unión por el Mediterráneo tras un año en el cargo|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.es/politica/20110126/54105755277/dimite-el-secretario-de-la-union-por-el-mediterraneo-tras-un-ano-en-el-cargo.html}}</ref> El juliol del 2011, va ser el diplomàtic marroquí Youssef Amrani qui va ocupar-lo. En ser nomenat viceministre d’Afers Exteriors pel govern de Benkirane, va ser substituir com a secretari general per Fathallah Sijilmassi, antic ambaixador del Marroc a la Unió Europea (2003-2004) i França (2005-2009).<ref>{{Ref-web|url=http://www.petra.gov.jo/Public_News/Nws_NewsDetails.aspx?Site_Id=1&lang=2&NewsID=73305&CatID=13&Type=Home&GType=1|títol=Jordan News Agency (Petra) {{!}}Planning minister , international experts discuss economic situation in Jordan|consulta=2017-10-31}}</ref> Fathallah Sijilmassi és oficial de la Legió d’Honor i gran oficial de l’Orde Nacional del Mèrit de la República de França.
* Per tal de fomentar la propietat compartida de l’Associació Euromediterrània, es van assignar sis càrrecs de vice-secretaris generals; tres a països de la UE i tres d’entre els països socis de la Mediterrània. Durant el primer mandat de tres anys (ampliable a tres més), els vice-secretaris generals van ser:<ref>{{Ref-publicació|cognom=M.R.BARCELONA|article=El secretariado de Barcelona camina a trancas y barrancas|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/20101028/secretariado-barcelona-camina-trancas-barrancas/561577.shtml|data=2010-10-28}}</ref>
# Panagiotis Roumeliotis (Grècia) – Divisió d’Energia;
# Ilan Chet (Israel) – Divisió d’Ensenyament Superior i Recerca;
# Lino Cardarelli (Itàlia) – Divisió de Desenvolupament Empresarial;
# L’ambaixadora Celia Attard Pirotta (Malta) – Divisió d’Afers Socials i Civils;
# Rafiq Husseini (Palestina) – Divisió d’Aigua i Medi Ambient;
# L’ambaixador Yigit Alpogan (Turquía) – Divisió de Transport i Desenvolupament Urbà.
El Secretariat General de la Unió per la Mediterrània es va inaugurar el març del 2010 en una cerimònia oficial a Barcelona.<ref name=":7" />
 
L’any 2017, el Secretariat General de l’UpM disposa d’una plantilla de 60 persones provinents de més de 20 nacionalitats, incloent-hi la presència permanent dels alts funcionaris adscrits de la Comissió Europea, el BEI, el BERD i la CDC.<ref>{{Ref-web|url=http://www.euromed-training.eu/fichiers/seminar4/pedago/6_EN.pdf|títol="UfM projects and initiatives: Opportunities for regional cooperation in the Mediterranean region" (PDF). euromed-training.eu. 2014.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
== Altres organitzacions i institucions euromediterrànies ==
 
=== Assemblea Parlamentària Euromediterrània ===
L’Assemblea Parlamentària Euromediterrània (APEM) no és una institució nova dins del marc de l’Associació Euromediterrània. Es va fundar a Nàpols el 3 de desembre del 2003 per part dels ministres d’Afers Exteriors euromediterranis i va celebrar la seva primera sessió plenària a Atenes els dies 22 i 23 de març del 2004. L’APEM reuneix parlamentaris dels països euromediterranis i disposa de quatre comitès permanents que aborden les qüestions següents:<ref>{{Ref-web|url=http://www.commed-cglu.org/spip.php?rubrique173|títol="Euro-Mediterranean Assembly". Mediterranean Commission, United Cities and Local Governments. Retrieved 28 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
* Afers polítics, seguretat i drets humans
* Afers econòmics, financers i socials i educació
* Promoció de la qualitat de vida, intercanvis humans i cultura
* Drets de les dones en els països euromediterranis
L’APEM també disposa d’un comitè ''ad hoc'' sobre energia i medi ambient. Des del llançament de la Unió per la Mediterrània, s’ha reforçat la funció de l’APEM atès que se la considera l’"expressió parlamentària legítima de la Unió".<ref name=":0" />
 
=== Assemblea Local i Regional Euromediterrània ===
A la Conferència de Ministres d’Afers Exteriors Euromediterranis celebrada a Marsella el novembre del 2008, els ministres van aplaudir la proposta del Comitè de les Regions de la UE d’establir una Assemblea Euromediterrània d’Autoritats Locals i Regionals (ARLEM per les seves sigles en francès). El seu objectiu és servir de pont entre els representants locals i regionals dels 43 països amb la Unió per la Mediterrània i les institucions de la UE.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cor.europa.eu/cor_cms/ui/ViewDocument.aspx?contentid=661d07c4-008b-42f6-88b7-4ce57803d761|títol="What is the ARLEM?". EU Committee of the Regions. Retrieved 28 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
Els participants de la UE són membres del Comitè de les Regions de la UE, així com representants d’altres institucions europees implicades amb l’Associació Euromediterrània. Per la banda dels països socis de la Mediterrània, els participants són representants de les autoritats regionals i locals nomenats pels seus governs nacionals respectius. L’ARLEM es va establir formalment el 31 de gener del 2010 a Barcelona, data en què va celebrar la primera sessió plenària. La copresidència de l’ARLEM l’ocupa el president del Comitè de les Regions de la UE, Luc Van den Brande, i l’alcalde de la localitat marroquina d’Al-Hoceima, Mohammed Boudra.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20110716170747/http://www.ccre.org/news_detail_en.htm?ID=1766|títol="ARLEM". Council of European Municipalities and Regions. Archived from the original on 16 July 2011. Retrieved 28 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
==== La Fundació Anna Lindh ====
La Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, amb seu a Alexandria, a Egipte, es va establir a l’abril del 2005. Es tracta d’una xarxa per a les organitzacions de la societat civil dels països euromediterranis amb l’objectiu de promoure el diàleg intercultural i la comprensió mútua.<ref>{{Ref-web|url=http://www.euromedalex.org/|títol="Anna Lindh Foundation". Anna Lindh Foundation. Retrieved 28 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
A la Cimera de París, es va acordar que la Fundació Anna Lindh, juntament amb l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU s’encarregaria de la dimensió cultural de la Unió per la Mediterrània.<ref name=":0" />
 
Al setembre del 2010, la Fundació Anna Lindh va publicar un informe titulat "Tendències interculturals euromediterrànies 2010".<ref>{{Ref-web|url=http://www.euromedalex.org/trends/report/2010/main|títol="Anna Lindh Report 2010". Anna Lindh Foundation. Retrieved 28 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Aquesta avaluació de les percepcions mútues i de la visibilitat de la Unió per la Mediterrània a tota la regió es basa en l’enquesta pública Gallup en la qual van participar 13 000 persones procedents dels països que integren la Unió per la Mediterrània.
 
=== '''Associacions amb altres organitzacions i institucions euromediterrànies''' ===
== Progrés i reaccions ==
Com a plataforma destinada a afavorir el diàleg i la cooperació, la Unió per la Mediterrània manté associacions estratègics amb organitzacions globals, regionals i subregionals.
La creació de la Unió Mediterrània fou part dels objectius i propostes d'en [[Nicolas Sarkozy]] durant la campanya electoral francesa per les eleccions generals de l'any 2007.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2343020,00.html Sparks Expected to Fly Whoever Becomes France's President] DW World 13/02/07</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/6357899.stm Royal v Sarkozy: The policies] BBC News 15/02/07</ref><ref>[http://english.people.com.cn/200703/02/eng20070302_353523.html Roundup: French presidential hopeful Sarkozy presents vision on foreign policy] People's Daily 02/03/07</ref> Seguida, la campanya electoral, de la victòria d'en Sarkozy, la seva idea de formar aquesta unió de països mediterranis fou ratificada, tot i que els plans per a la seva formació encara estaven en procés de redacció.<ref name="iht1"/><ref name="euobserver1"/> Malgrat la divisió potencial que hi podria haver amb l'[[Islam]], el president Sarkozy veu la iniciativa com un camí per promoure la pau entre Israel i els seus veïns àrabs.<ref name="iht1"/> S'espera l'establiment d'un nucli institucional cap a finals de la [[presidència de la Unió Europea|presidència francesa]], l'any 2008.<ref>[http://www.lefigaro.fr/english/20070531.WWW000000419_we_wre_ready_to_create_a_mediterranean_union.html We are ready to create a Mediterranean Union] Le Figaro 31/05/07</ref>
 
Durant els darrers anys, l’UpM ha refermat els seus llaços amb diversos actors clau signant un seguit de memoràndums d’entesa: 
La proposta d'en Sarkozy ha trobat el suport d'[[Espanya]]<ref>[http://www.expatica.com/actual/article.asp?subchannel_id=25&story_id=40417 Spanish PM backs French plan for 'Mediterranean Union'] French News 31/05/07</ref> i d'[[Itàlia]],<ref name="abhaber1">[http://www.abhaber.com/news_page.asp?id=3478 Mediterranean Union project is core of Franco-Italian] Abhaber 01/06/07</ref> mentre que en [[Frank-Walter Steinmeier]], ministre [[Alemanya|alemany]] d'afers exteriors, donà una resposta prudent a la iniciativa i emfatitzà que tal unió no hauria de competir amb la [[Unió Europea]] o el [[Procés de Barcelona]].<ref>[http://www.eubusiness.com/news_live/1183669201.37 Germany cautious on Sarkozy's Mediterranean bloc plan], EU Business, July 5, 2007</ref> A l'altra riba del Mediterrani, el [[Marroc]],<ref>[http://www.map.ma/eng/sections/regional/morocco__8216_to_st/view Morocco 'to strongly adhere to Mr. Sarkozy's Mediterranean Union Initiative,' Minister] Maghreb Arabe Presse 06/07/07</ref> [[Tunísia]]<ref>[http://www.adetocqueville.com/200707091822.l69imez03499.htm Tunisia 'enthusiastic' on Sarkozy's Mediterranean Union], Tocqueville Connection, July 9, 2007</ref> i [[Israel]]<ref>[http://www.ejpress.org/article/16567 Mediterranean Union: Peres views Sarkozy's suggestion positively] EJP 07/05/07</ref><ref name="iht1"/> donen suport a la proposta, mentre que [[Turquia]] la rebutja com a alternativa al seu possible futur estatus de membre de la UE.<ref name="euobserver1"/> El govern [[Líbia|libi]] es preocupà per la proposta i envià el seu ministre d'exteriors, n'[[Abdel Rahman Shalgham]] a [[Tunísia]] i [[Algèria]] per tal de discutir el tema amb els seus respectius presidents abans de l'arribada d'en Sarkozy a la regió. El govern de [[Líbia]] veié com un error per part de [[França]] el fer públic aqueix projecte abans de consultar-lo amb els països del [[Magrib]] i escoltar què hi tenien a dir, sobretot perquè en [[Muammar al-Gaddafi]] rebutja que França imposi la seva hegemonia per sobre dels països de la [[Unió del Magrib Àrab]] en nom de la cooperació mediterrània.<ref>[http://www.libya-alyoum.com/look/article.tpl?IdLanguage=17&IdPublication=1&NrArticle=9211&NrIssue=1&NrSection=3 ليبيا تسعى لمحاصرة مشروع ساراكوزي المتوسطي- Libya Seeks to Besiege Sarkozy's Mediterranean Project] ليبيااليوم - Libya Alyoum, 14 July 2007</ref><ref>[http://www.lemonde.fr/web/depeches/0,14-0,39-31593856@7-60,0.html Le projet d'union méditerranéenne au centre de discussions tuniso-libyennes], Le Monde, 9 July 2007</ref>
* CIHEAM (Centre Internacional d’Alts Estudis Agronòmics Mediterranis) – 8 de gener del 2015
* EESC (Comitè Econòmic i Social Europeu) – 13 de gener del 2015
* Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya – 26 de gener del 2015
* AFAEMME (Associació d’Organitzacions d’Empresàries del Mediterrani) – 11 de febrer del 2015
* Agència per a la Cooperació Internacional i el Desenvolupament Local a la Mediterrània – 16 de febrer del 2015
* Universitat Britànica d’Egipte – 14 de març del 2015
* Universitat EMUNI (Universitat Euromediterrània) – 8 d’abril del 2015
* IRU (Unió Internacional del Transport per Carretera) – 10 d’abril del 2015
* IPEMED (Institut de Prospective économique du monde Méditerranéen) – 4 de maig del 2015
* ONUDI – 22 de maig del 2015
* BUSINESSMED – 9 de juny del 2015
* BSEC (Organització de Cooperació Econòmica del Mar Negre) – 18 de juny del 2015
* UNESCO – 14 d’octubre del 2015
* CETMO (Centre d’Estudis de Transport per a la Mediterrània Occidental) – 26 de novembre del 2015
* Secretaria de la Carta de l’Energia – 26 de novembre del 2015
* Universitat EMUNI – 1 de febrer del 2016
* Agència Internacional de l’Energia – 17 de febrer del 2016
* Service de la Coopération Marocaine – 8 de març del 2016
* UN Hàbitat – 5 d’abril del 2016
* Conseil de la Région Tangier-Tétouan-Al Hoceima – 22 de juny del 2016
* Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació d’Espanya – 29 de juliol del 2016
* Xarxa d’Inversió ANIMA – 7 de setembre del 2016
* Groupe interacadémique pour le développement – 29 de setembre del 2016
* IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània) – 20 de gener del 2017
* SIDA (Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) – 23 de gener del 2017
* Oficina per a la Cooperació Sud-Sud de l’ONU – 24 de gener del 2017
* Fundació Dones per Àfrica – 24 de gener del 2017
* Unitat Tècnica d’Agadir – 24 de gener del 2017
* Secretaria Permanent de la REMOC – 10 de març del 2017
* Universitat EMUNI – 14 de març del 2017
* Konrad Adenauer Stiftung – 10 d’abril del 2017
* World Alliance for Efficient Solutions – 24 de maig del 2017
* SDSN Mediterranean – 1 de juny del 2017
* Institut Mediterrani de l’Aigua – 8 de juny del 2017
* Universitat Euromediterrània de Fes – 20 de juny del 2017
* IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània) – 20 de juliol del 2017
 
== Vegeu també ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Procés_de_Barcelona:_Unió_per_la_Mediterrània»