Revisió del 12:40, 15 feb 2008 modifica 130.206.88.35 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:40, 15 feb 2008 modifica desfés IradiBot (discussió \| contribucions) 12.441 edits m Robot: Rv. edic. de 130.206.88.35 (disc) a vers. 1908861 de Pere prlpz (disc) Edició següent →
Línia 1: {{millorar format}} ~~'''~~Josep Maria Bofill i Pichot~~'''~~ ([[Barcelona]], [[1 d'abril]] de [[1860]] - [[Sant Julià de Vilatorta]], [[Osona]], [[15 d'abril]] de [[1938]]) ~~fou un [[metge]]~~Metge i [[entomòleg~~]] català~~. Membre fundador de la Secció de Ciències de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] ([[1911]]) de la qual fou president de [[1916]] fins a [[1932]]. Va estudiar el batxillerat al Colegio Libre de Tarrasa, nom que va prendre, de 1869 a 1874, el Real Colegio Tarrasense. Allí va tenir com a professor d’història natural (1873-74) Joan Cadevall, que li va desvetllar, com a tants altres deixebles, l’interès per les ciències de la natura. ~~==Biografia==~~ Va estudiar el batxillerat al Colegio Libre de Tarrasa, nom que va prendre, de 1869 a 1874, el Real Colegio Tarrasense. Allí va tenir com a professor d’història natural ([[1873]]-[[1874]]) [[Joan Cadevall]], que li va desvetllar, com a tants altres deixebles, l’interès per les ciències de la natura. EsCursà ~~llicencià~~la encarrera de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona ~~el 1882~~ i es doctorà ~~a Madrid~~ el 1883. Va ser alumne intern de les clíniques de la facultat i un dels redactors del Boletín del Ateneo de Alumnos internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Paral•lelament va estudiar i aprovar algunes assignatures de la llicenciatura de ciències, concretament la història natural i les ampliacions de física i química. Després de titular-se en medicina, es va enrolar com a metge en diferents transatlàntics que feien la travessia entre Espanya i les colònies de Cuba i Filipines. Va ser membre del Cos Mèdic Municipal de Barcelona de 1889 a 1902 i com a tal va ser un dels ponents de la comissió que anà a Berlín el 1891 a estudiar la vacuna antituberculosa que Koch creia haver descobert. També va ser metge numerari de l’Hospital de Sant Llatzer. De 1888 a 1890 va ser deixeble i col·laborador de Santiago Ramon y Cajal en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l’analítica d’esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort. Aquest contratemps de salut l'obligà a abandonar la seva carrera i li permeté reprendre el seu interès per l'estudi dels insectes, en particular els himenòpters, adquirit en la seva adolescència, quan era alumne de Joan Cadevall al Col•legi Lliure de Terrassa. ~~===El metge===~~ Després de titular-se en medicina, es va enrolar com a metge en diferents transatlàntics que feien la travessia entre Espanya i les colònies de Cuba i Filipines. Va ser membre del Cos Mèdic Municipal de Barcelona de 1889 a 1902 i com a tal va ser un dels ponents de la comissió que anà a Berlín el 1891 a estudiar la vacuna antituberculosa que Koch creia haver descobert. També va ser metge numerari de l’Hospital de Sant Llatzer. De 1888 a 1890 va ser deixeble i col·laborador de Santiago Ramon y Cajal en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l’analítica d’esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort. ~~===El naturalista===~~ Aquest contratemps de salut l'obligà a abandonar la seva carrera i li permeté reprendre el seu interès per l'estudi dels insectes, en particular els himenòpters, adquirit en la seva adolescència, quan era alumne de Joan Cadevall al Col•legi Lliure de Terrassa. Va ser soci de la Institució Catalana d'Història Natural de la qual va ser president dues vegades, el 1906 i el 1911. Entre 1915 i 1917 va tenir un paper decisiu en la incorporació d'aquesta entitat a l'Institut d'Estudis Catalans com a societat filial. Va ser membre de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona de 1906 a 1914. El 1909 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual va ser bibliotecari a partir de 1918. La seva obra més important, escrita en col•laboració amb Pere Antiga i Sunyer, és el Catàleg d’insectes de Catalunya. Hymenòpters (1902-1906), publicat per la Institució Catalana d’Història Natural. ~~==Obra científica==~~ * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Primera família.- Tenthredíns'' (1902) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: VIII família.- Chrysids'' (1903) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Hymenòpters: XVIII família.- Vèspids'' (1903) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Hymenòpters: X família.- Sphegids'' (1904) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Hymenòpters: XII família.- Sapygids; XIII família.-Scolids; XIV família.- Mutillids'' (1904) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Hymenòpters: IV família.- Ichneumonidae'' (1904) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Hymenòpters: Hymenòpters: XIX família.- Apidae'' (1905) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Hymenòpters: Hymenòpters: XI família.- Pompilidae'' (1906) amb [[Pere Antiga i Suñer]] * ''Parasitismo animal y sus relaciones con la agricultura'' (1909) * ''Algunos datos anatómicos y biológicos del ''Anthrenus verbasci'' L.'' (1911) * ''Ponència sobre la publicació de la “Flora de Catalunya”'' (1912) amb [[Eugeni d'Ors]] * ''Ponència sobre la publicació de la “Fauna malacològica de Catalunya”'' (1912) amb [[Eugeni d'Ors]] * ''Noticias anatómico-biológicas del ''Oligomerus brunneus'' Oliv. y de su parásito el ''Pediculoides ventricosus'' Newp.». '' (1916) * ''Contribució a la crònica de la història natural a Catalunya'' (1917) * ''De patología vegetal'' (1925) * ''De patología vegetal, II'' (1931) '''Fonts primàries''' Linha 77 ⟶ 60: '''Publicacions de Josep M. Bofill i Pichot''' 1902 ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Primera família.- Tenthredíns. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. 1903 ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: VIII família.- Chrysids. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural [Tipografia “L’Avenç”]. ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: XVIII família.- Vèspids. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural [Tipografia “L’Avenç”]. 1904 ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: X família.- Sphegids. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural [Tipografia “L’Avenç”]. ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: XII família.- Sapygids; XIII família.-Scolids; XIV família.- Mutillids. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural [Tipografia “L’Avenç”]. ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: IV família.- Ichneumonidae. Barcelona: Institució Catalana de Ciències Naturals [Tipografia “L’Avenç”]. 1905 ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: XIX família.- Apidae. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural [Tipografia “L’Avenç”]. BOFILL I PICHOT, J. M. «Pere Antiga y Suñer: Notícia necrològica llegida en la sessió del 4 de desembre de 1904». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 5 (1905), p. 22-24. 1906 ANTIGA I SUÑER, P. & BOFILL I PICHOT, J. M. Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: XI família.- Pompilidae. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural [Tipografia “L’Avenç”]. 1908 BOFILL I PICHOT, J. M. «Estudi del bestià porquí». Onzè Congrés de la Federació Catalano-Balear. Vic. 1909 BOFILL I PICHOT, J. M. «Parasitismo animal y sus relaciones con la agricultura: Memoria leída `por el académico electo José Mª Bofill y Pichot en el acto de su recepción y; discurso de contestación por el académico, numerario Juan Cadevall». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 8, núm 7 (1909). 1910 BOFILL I PICHOT, J. M. «La Facultad de Ciencias Naturales en nuestra universidad». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 10 (1910), p. 109-110. 1911 BOFILL I PICHOT, J. M. «Algunos datos anatómicos y biológicos del Anthrenus verbasci L.». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 8 (1911), nº 26 1912 BOFILL I PICHOT, J. M. & Ors, Eugeni d’. «Ponència sobre la publicació de la “Flora de Catalunya”». Arxius de l’Institut de Ciències, 1(2), p. 6-9. BOFILL I PICHOT, J. M. & Ors, Eugeni d’. «Ponència sobre la publicació de la “Fauna malacològica de Catalunya”». Arxius de l’Institut de Ciències, 1(3), p. 13-15. 1914 BOFILL I PICHOT, J. M. «Segon Congrés Internacional d’Entomologia d’Oxford (5.10 d’agost 1912)». Arxius de l’Institut de Ciències, 2(1), p. 141-145. 1916 BOFILL I PICHOT, J. M. «Noticias anatómico-biológicas del Oligomerus brunneus Oliv. y de su parásito el Pediculoides ventricosus Newp.». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 12 (1911), nº 12 (1916), p. 201-218. 1917 BOFILL I PICHOT, J. M. «Contribució a la crònica de la història natural a Catalunya». Barcelona: Arxius de l’Institut de Ciències, 5(4), p. 169-188. BOFILL I PICHOT, J. M. «A propósito de un Anisolabis alado: contribución al estudio de los órganos voladores y de los esclerites torácicos en los dermápteros, datos para la interpretación del macropterismo excepcional = À propos d’un Anisolabis ailé: contribution à l’étude des organes du vol et des sclerites thoraciques chex les dermaptères, données pour l’intelligence du macropterisme exceptionnel; por J. Pantel; traducción castellana de J. Mª Bofill y Pichot». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 12 (1911), nº 1 (1917), p. 1-158. 1918 BOFILL I PICHOT, J. M. «L’entomologia i l’excursionisme. Extret de la conferència donada per Josep M. Bofill i Pichot el dia 23 de gener de 1918 en el local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular». Noticiari mensual de la Secció d’Excursions. Barcelona: Ateneu Enciclopèdic Popular. BOFILL I PICHOT, J. M. Contribució a la crònica de la història natural a Catalunya: treball llegit en la IV festa anyal de l’Institut el dia 28 d’abril de 1918. Barcelona: Institut de Ciències. 1923 BOFILL I PICHOT, J. M. «Parlament llegit en la sessió solemne celebrada el dia 14 de desembre de 1922, amb motiu d’acomplir-se el primer decenni de la Societat de Biologia i de l’homenatge fet per aquesta al Dr. Turró». Arxius de l’Institut de Ciències, 10, p.70-80. BOFILL I PICHOT, J. M. «Gibert i Olivé (Ag. Mª) Crustacis de Catalunya. C. Bolívar y Pieltain». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 23 (1923), p. 55. 1925 BOFILL I PICHOT, J. M. «De patología vegetal». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 18, núm. 17 (1925), p. 403-429. BOFILL I PICHOT, J. M. «Discurso de contestación [a la memoria “Los herbarios de Catalunya y su conservación” leída por el académico electo Pio Font y Quer en el acto de su recepción]». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 18, núm. 18 (1925). 1930 BOFILL I PICHOT, J. M. «Discurso de contestación [a la memoria “Las razas animales en relación con la etnología de Cataluña” leída por el académico electo Pedro M. Rossell i Vilà en el acto de su recepción]». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 22, núm. 1 (1930). 1931 BOFILL I PICHOT, J. M. «De patología vegetal, II». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (3ª época), v. 22, núm. 15 (1931), p. 289-301. 1938 BOFILL I PICHOT, J. M. Contribució a la crònica de la història natural a Catalunya: discurs llegit en la IV festa anyal de l’Institut. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [[Categoria:Metges barcelonins]]

Josep Maria Bofill i Pichot: diferència entre les revisions