Matilde Escalas i Xamení: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m nebot-nét -> renebot (fill d'un nebot o neboda) |
||
Línia 22:
Filla d'un apoderat de banca, Jaume Escalas, i de Rosa Chamení, va ser educada en el si d'una nombrosa família (eren set germans), en un ambient musical i cultural molt refinat: la Victòria, la gran de les germanes, era cantant; en Jaume tocava el clarinet; en Fèlix era pintor i escriptor. La Matilde, per la seva banda, destacà en els camps de la interpretació, la composició i la pedagogia musicals. Començà a estudiar música a Ciutat de Mallorca, però ja el 1882 donava classes de piano a Barcelona, alhora que aprenia composició amb [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]]. S'integrà en l'ambient inquiet i bohemi de la [[Renaixença]], i hi feu amistat amb [[Santiago Rusiñol i Prats|Rusiñol]], [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] i [[Joaquim Mir i Trinxet|Joaquim Mir]]. Després d'haver viscut a Barcelona, la Matilde féu llargues estades a la residència familiar de [[Santanyí]] als estius, mentre passava els hiverns a Palma, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d'amics. El 1914<ref>{{ref publicació|títol=Crónica telegráfica de provincias: Palma|publicació=La Vanguardia|data= 19 de febrer de 1914|pàgina=12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/02/19/pagina-12/33330927/pdf.html}}</ref> va rebre el nomenament provisional de professora de música a l'Escola Normal de Mestres de la capital mallorquina. Després d'un casament semblantment forçat, es retirà al nord de l'illa, i durant llargs anys romangué en l'obscuritat pública; morí el 1936.<ref>{{ref publicació|títol=Matilde Escalas|publicació=Femení i singulars, a [[Catalunya Ràdio]]|data=2.6.2009|url=http://www.catradio.cat/audio/343447/Matilde-Escales}}</ref>
Pertangué a la prolífica generació de compositores del Modernisme ([[Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]], [[Lluïsa Casagemas i Coll|Lluïsa Casagemas]], [[Narcisa Freixas i Cruells|Narcisa Freixas]], [[Isabel Güell]], [[Lluïsa Denís]])<ref>{{ref publicació|nom=Santi|cognom=Terraza|títol=Qui era la model?|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=23}}</ref> i va ser autora de cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses. També va ser autora de ballables. El pintor Santiago Rusiñol la va suposadament retratar<ref>{{ref publicació|nom=Vinyet|cognom=Panyella|enllaçautor=Vinyet Panyella|títol=Les dones sense nom i l'enigma de Miss Mc Flower|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=22}}</ref> en la peça ''Miss Mc Flower'' (i potser en altres obres), pertanyent a la col·lecció [[Sitges|sitgetana]] del [[Cau Ferrat]]. El seu
El seu germà, '''Fèlix Escalas i Chamení''' (1880-1972) va ser un escriptor i advocat que dirigí [[La Maquinista Terrestre y Marítima]] i fou governador general de Catalunya.<ref>{{ref publicació|títol=Don Felix Escalas Chameni|publicació=Destino|data= 4 de març de 1972|pàgina=9|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/165055/rec/9}}<br/>{{ref web|títol=Publicacions de Fèlix Escalas, al catàleg CBUC|url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat/a?Escalas+i+Chamen{u00ED}%2C+F{u00E8}lix%2C+1880-1972&search_code=a|consulta=1 de març del 2014}}</ref>
| |||