|
<!-- EDITEU A CONTINUACIÓ -->
{{Infotaula de músic
El '''''Quintet per a clarinet i quartet de corda en si menor Op. 115''''', també conegut com a '''''Quintet per a clarinet''''' '''''Op.115''''', és una obra de [[música de cambra]] composta pel [[compositor]] [[Alemanya|alemany]] [[Johannes Brahms]] l'any [[1891]] i escrita per al [[clarinetista]] [[Richard Mühlfeld]].
|imatge =
|nom_original = Paule Charlotte Marie Jeanne Maurice
|data_naixement = 29 de setembre de 1910
|lloc_naixement = París, França
|data_defuncio = 18 d'agost de 1967
|lloc_defuncio = París, França
|nacionalitat = Francesa
|ocupacio = Compositora i pedagoga
|conjuge = Pierre Lantier
|obres_notables = Tableaux de Provence per a saxòfon alt i orquestra
}}
'''Paule Maurice''' ([[París]], [[França]], [[29 de setembre]] de [[1910]] - [[París]], [[França]], [[18 d'agost]] de [[1967]]) fou una [[Compositor|compositora]] i [[Pedagogia|pedagoga]] francesa, autora de música per a [[teatre]], [[Ballet|ballets]], obres [[Orquestra|orquestrals]], [[música de cambra]] i peces per a [[piano]]. És coneguda principalment per la suite per a [[saxòfon]] i [[orquestra]] ''Tableaux de Provence''.<ref name=":0">{{Ref-tesi|cognom=Moore|nom=Anthony Jon|títol=Who is Paule Maurice?: Her Relative Anonymity and Its Consquences|url=https://books.google.es/books/about/Who_is_Paule_Maurice.html?id=VfwvnQEACAAJ&redir_esc=y|llengua=Anglès|data=Desembre de 2009|universitat=Florida Atlantic University|lloc=Boca Raton, Florida|pàgines=}}</ref>
== Brahms i el clarinet de Mühlfeld ==
Paule Maurice neix el [[1910]] a [[París]], filla de Raoul Auguste Alexandre Maurice, un treballador d'oficina, i de Marguerite Jeanne Lebrun.<ref name=":0" /> Realitza els seus estudis al [[Conservatoire de Paris|Conservatori de París]], on cursa [[Harmonia musical|harmonia]] amb [[Jean Gallon]] del [[1929]] al [[1933]], obtenint el primer premi del Conservatori, [[contrapunt]] i [[fuga]] amb [[Noël Gallon]] del [[1931]] al [[1935]], obtenint el segon premi de la institució en fuga, i [[Composició musical|composició]] amb [[Henri Büsser]] del [[1935]] al [[1939]], guanyant-ne el primer premi el [[1939]]. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Umble|nom=James C.|títol=Jean-Marie Londeix: Master of the Modern Saxophone|url=https://books.google.es/books?id=E0YIAQAAMAAJ&q=jean+marie+londeix+master&dq=jean+marie+londeix+master&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjb1Jvj3ZrXAhXKPCYKHStXCPMQ6AEIJzAA|edició=William H. Street, Editorial Consultant|llengua=Anglès i francès|data=2000|editorial=Roncorp Publications|lloc=Estats Units d'Amèrica|pàgines=|isbn=0-0-939103-06-0}}</ref>
[[File:Mühlfeld01 Meiningen.jpg|thumb|Tomba de Richard Mühlfeld al parc cementiri de Meiningen]]
El desembre de [[1890]], en una carta al seu editor, [[Fritz Simrock]], un Brahms de cinquanta-set anys d'edat li comunica la seva intenció de deixar de composar.
Als vint-i-tres anys, es converteix en la professora assistent de [[Jean Gallon]]. El [[1942]], entra a formar part del cos de professorat del [[Conservatoire de Paris|Conservatori de París]] dins l'assignatura de lectura a vista, treball que realitzarà fins la seva mort el [[1967]]. Els dos últims anys de la seva vida també imparteix classes d'anàlisi harmònica a l'[[École Normale de Musique]] de París.<ref name=":0" />
{{Citació|''With this scrap bid farewell to notes of mine - because it really is time to stop''|Johannes Brahms|Carta dirigida al seu editor, 1890<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brahms|nom=Johannes|títol=Johannes Brahms Briefwechsel XII: Johannes Brahms: Briefe an Fritz Simrock, vol. II|url=|edició=|llengua=alemany|data=1919|editorial=Editat per Max Kalbeck|lloc=Berlin|pàgines=35|isbn=}}</ref>|col2=''Considera aquesta ferralla un comiat a les meves notes - perquè és realment hora de parar''|llengua1={{en}}|llengua2={{ca}}}}
Juntament amb el seu marit, el també [[compositor]] [[Pierre Lantier]] (premiat al [[Prix de Rome]] de [[1937]]), escriu un tractat d'harmonia que esdevé obra de referència a molts centres d'ensenyament musical, tant a [[França]] com a l'estranger. Aquest pretèn ser un complement al Tractat de Reber, escrit l'any [[1862]] per [[Napoléon Henri Reber]], i porta per títol ''[http://www.di-arezzo.fr/partition/m%C3%A9thode-de-musique/Pierre-Lantier%252FMAURICE-P./Complement-du-Traite-d%27Harmonie-de-Reber/COMBR03399.html Complement du Traité d'Harmonie de Reber. Commentaires et nombreux textes destinés à faciliter l'assimilation à l'écriture moderne (Debussy, Ravel, Strawinsky, etc.)]''. Altres publicacions de Maurice són ''Leçons du solfège'' (P. Nöel) i ''Recueils de Dictées melòdiques et harmòniques'' (Editions Naudin).
== Maurice i el saxòfon ==
El principal reconeixement de Paule Maurice com a compositora prové de la seva suite per a [[saxòfon]] i [[orquestra]], ''Tableaux de Provence'', escrita entre [[1954]] i [[1959]]. L'altra obra de l'autora per a saxòfon és l'estudi per a saxòfon alt ''Volio'', publicat l'any [[1967]].
=== Tableaux de Provence ===
La "ferralla" en qüestió era una part del ''Quintet de corda en sol major Op. 111'', que apareixeria publicat el febrer de l'any següent juntament amb una minuciosa revisió que havia realitzat dos anys abans de l'obra primerenca ''[[Trio en Si major, Op. 8 (J. Brahms)|Trio per a piano en si major Op. 8]]'', que havia escrit originalment el [[1854]].
La suite està formada per cinc moviments inspirats en la [[Provença]], regió on les families de Lantier i Maurice van passar-hi molts estius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ingham|nom=Richard|títol=The Cambridge Companion to Saxophone|url=|edició=Setena|llengua=Anglès|data=1999|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|pàgines=|isbn=978-0-521-59348-9}}</ref>
== Referències ==
Les quatre obres de clarinet que escriu entre [[1891]] i [[1894]] suposen, per tant, un últim brot creatiu en la vida de Brahms. Aquest canvi de pensament va sorgir després d'escoltar al [[clarinetista]] [[Alemanya|alemany]] [[Richard Mühlfeld]]. [[Elisabeth von Herzogenberg]], una antiga alumna i amiga de Brahms ja li havia parlat entusiasmada de l'habilitat i les capacitats musicals de Mühlfeld, que era llavors el primer clarinet de la [[Meiningen Court Orchestra]] des del [[1876]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brahms|nom=Johannes|títol=The Herzogenberg Correspondence|url=|edició=|llengua=anglès|data=1909|editorial=Editat per Max Kalbeck|lloc=Londres|pàgines=|isbn=}}</ref> Però no és fins que Brahms accepta una invitació del [[Heinrich von Herzogenberg|baró von Herzogenberg]] i de [[Hans von Bülow]] per instal·lar-se a [[Meiningen]] que el compositor no coneix a Mühlfeld. [[Hans von Bülow|Von Bülow]] era aquells anys el director de l'orquestra i ofereix a Brahms fer de la ciutat una segona casa i de l'orquestra i els seus músics un terreny de provatura per les seves noves obres. A la vegada és invitat a dirigir l'orquestra ocasionalment.
[[Categoria:Conservatoire de Paris]]
És en aquest any, [[1891]], que Brahms descobreix l'art i la musicalitat de Richard Mühlfeld en un recital en el que interpreta el ''Concert per a clarinet núm. 1 en fa menor'' de [[Carl Maria von Weber|Weber]], el ''[[Quintet per a clarinet (Mozart)|Quintet per a clarinet]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i algunes peces de [[Ludwig Spohr]]. De seguida es veu atret per l'enorme potencial del [[clarinet]]. Li sedueix el seu inqietant romanticisme i el seu timbre de colors foscos, que s'adeia amb el seu estat anímic en aquell moment: una nostàlgia de tardor d'un home que arriba als seus seixanta anys i veu com molts dels seus millors amics començaven a morir. Mentre escrivia el quintet la mateixa Elisabeth von Herzogenberg va patir una malaltia cardíaca que acabaria amb la seva vida mesos més tard.
[[Categoria:Alumnes per centre educatiu|Conservatoire de Paris]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris]]
Estimulat i inspirat per l'art de Mühlfeld, Brahms escriurà quatre obres que inclouen el [[clarinet]] en la plantilla i que esdevindran fites en la seva producció cambrística, i que aviat es convertiran en grans obres de la [[música de cambra]] del [[Romanticisme musical|Romaniticisme]]:
[[Categoria:Professors de música]]
* ''Trio per a piano, clarinet i violoncel en la menor Op. 114'' ([[1891]])
[[Categoria:Professors del Conservatoire de Paris]]
* ''Quintet per a clarinet i quartet de corda en si menor Op. 115'' ([[1891]])
[[Categoria:Compositors francesos del segle XX]]
* [[Sonates per a clarinet (Brahms)|''Sonata per a clarinet i piano en fa menor Op. 120 núm. 1'']] ([[1894]])
* ''[[Sonates per a clarinet (Brahms)|Sonata per a clarinet i piano en mi bemoll major Op. 120 núm. 2]]'' ([[1894]])
== Composició i estrena ==
[[File:Joseph Joachim Quartet.jpg|thumb|Quartet Joachim]]
L’obra la completa l'estiu de [[1891]] a [[Salzkammergut|Bad Ischl]], el retir de muntanya preferit de [[Johannes Brahms|Brahms]], poc després d'haver acabat el ''Trio Op. 114''. L'últim tribut a Mühlfeld, les dues últimes sonates Op. 120, no seran escrites fins tres anys més tard.
La primera prova en públic del ''Quintet'' es fa juntament amb el ''Trio per a piano, clarinet i violoncel en la menor Op. 114'' en una festa privada a [[Meiningen]] el dia [[24 de novembre]] de [[1891]], amb Mühlfeld acompanyat del vell amic de Brahms, [[Joseph Joachim]], tocant la part de primer [[violí]]. Tot i això, l'estrena oficial de l'obra per part de Mühlfeld i el ''Quartet Joachim'' té lloc a la ''Saal der Singakademie'' de [[Berlin]] el [[12 de desembre]] del [[1891|mateix any]].
Posteriorment se'n fan interpretacions arreu d'Europa, destacant [[Londres]] i [[Viena]].
Quan [[Johannes Brahms|Brahms]] va escriure el seu ''Quintet per a clarinet'' no hi havia molts grans compositors que haguéssin escrit per a aquesta formació. Alguns d'ells havien estat [[Anton Reicha|Reicha]], [[Carl Maria von Weber|Weber]], [[Franz Krommer|Krommer]] o [[Aleksandr Glazunov|Glazunov]]. Però sens dubte una de les grans obres per a aquesta formació l'havia escrit [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i sembla clar que Brahms es va inspirar en el [[Quintet per a clarinet (Mozart)|Quintet]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] per a modelar i donar forma a la seva obra.
Temàticament, tota l'obra té una clara continuitat al llarg dels quatre moviments que la conformen i un sèrie de subtils interrelacions i metamorfosis temàtiques teixeixen l'obra. Es posa totalment de manifest un procés de ''variació progressiva''. Els temes i motius es van transformant, muten, tornen a aparèixer i s'amplien, donant lloc a una unitat de coherència en tota l'obra. La música del ''Quintet'' de [[Johannes Brahms|Brahms]] és, per tant, un paradigma d'economia i concisió motívica, fet que també predomina en les seves dues últimes obres: ''Vier ernste Gesänge Op. 121'' i els ''11 Preludis Corals Op. 122'' per a orgue.
L'estil de Brahms es fa palès en l'obra de manera inconfundible i moltes de les seves marques personals apareixen en primer pla: les [[Síncope (música)|síncopes]], les [[Hemiòlia|hemiòlies]], el [[contrapunt]]... Però tots aquests elements apareixen en el ''Quintet'' impregnats d'una sensació de nostàlgia, de malenconia i d'una consciència compassiva de la fugacitat de la vida.
Geiringer la descriu com «una obra de retrospecció, un comiat. Escenes del passat, glòries i penes, anhels i esperança, es mostren davant el mestre, que les expressa una vegada més amb tons delicadament continguts i malencònics».<ref>{{Ref-llibre|cognom=Geiringer|nom=Karl|títol=Brahms, his Life and Work|url=|edició=3a edició|llengua=Anglès|data=1984|editorial=Da Capo Press|lloc=|pàgines=244|isbn=}}</ref>
== Estructura ==
El quintet està escrit per a un [[Clarinet|clarinet en la]] i [[quartet de corda]] (dos [[Violí|violins]], [[viola]] i [[violoncel]]). Té una duració aproximada de 35 minuts i consta de quatre moviments:
# ''Allegro''
# ''Adagio''
# ''Andantino - Presto non assai''
# ''Con moto''
=== Primer moviment ===
{{listen|filename=Brahms - Clarinet Quintet - 1. Allegro.ogg|title=1. Allegro|description=Interpretat per William McColl i el Orford String Quartet|format=[[ogg]]}}
El primer moviment està en compàs de 6/8 i en el to original. El moviment és iniciat per les cordes i només en els primers quatre compassos, [[Johannes Brahms|Brahms]] introdueix els elements melòdics que defineixen tot el ''Allegro'' i, en general, també l'obra. Ja en el primer moment, Brahms introdueix un element que serà molt present al llarg de tota l'obra: el joc amb l'ambigüetat tonal entre ''si menor'' i ''re major''. Els primers compassos semblen pertànyer més al relatiu major, i no és fins compassos més tard que comença a aparèixer de manera clara el ''si menor''. Aquest joc vacil·lant serà recurrent.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Keys|nom=Ivor|títol=Brahms. Música de cámara|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Idea Books, S.A.|lloc=|pàgines=66-70|isbn=84-8236-306-9}}</ref> Després d'un extens desenvolupament ple de remissions temàtiques, aquest moviment mor a través dels temes inicials, de manera semblant com tindrà lloc al final l'obra.
=== Segon moviment ===
El segon moviment es tracta d'un ''adagio'' en compàs de 3/4. La tonalitat principal d'aquest segon moviment lent és la de ''si major''. El primer tema és presentat pel clarinet, i flota per damunt d'una ondulació de les cordes amb sordina, que sostenen la línia melòdica amb un seguit de [[Síncope (música)|síncopes]] i ritmes d'hemiòlia.<ref name=":0" />Tot aquesta secció inicial desemboca en una secció central indicada amb un ''Più lento'' que ens introdueix en una zona [[Rapsòdia|rapsòdica]] en ''si menor'' on, principalment, el clarinet elabora unes figures i girs melòdics acompanyat de ''[[Trèmolo|tremolos]]'' en les cordes i que sembla evocar el món dels [[gitanos]] [[Hongria|hongaresos]] pel qual Brahms s'havia interessat tant.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Chisell|nom=Joan|article=Quintet for clarinet and strings in B minor, Op. 115|publicació=Partitura del Quintet per a clarinet Op. 115|llengua=anglès|url=|data=1982|editorial=Ernst Eulenburg Ltd|lloc=Londres|pàgines=}}</ref> Després d'aquesta secció es reexposa la secció inicial en el to de ''si major''.{{listen|filename=Brahms - Clarinet Quintet - 2. Adagio.ogg|title=2. Adagio|description=Interpretat per William McColl i el Orford String Quartet|format=[[ogg]]|help=no}}
=== Tercer moviment ===
La calma del segon moviment no s'altera de forma brusca en aquest tercer moviment ja que Brahms s'allunya de manera completa del caràcter d'un tercer moviment ''scherzo'' tradicional. Comença, doncs, amb un ''andantino'' gràcil i simple dins d'un compàs de 4/4 (que serà recuperat de manera breu al final del moviment). Més tard, desemboca en un ''Presto non assai'' escrit en compàs de 2/4, en el que el tema és una òbvia derivació de les quatre primeres notes de l'''andantino''.<ref name=":0" /> Tot i ser un moviment més ràpid, sempre hi ha present un gran lirisme.{{listen|filename=Brahms - Clarinet Quintet - 3. Andantino.ogg|title=3. Andantino|description=Interpretat per William McColl i el Orford String Quartet|format=[[ogg]]|help=no}}
=== Quart moviment ===
En el quart moviment, Brahms ens presenta un tema en ''si menor'' (amb tocs del seu relatiu major) en un compàs binari de 2/4. Aquest és el material amb el qual construeix les cinc variacions posteriors, l'última de les quals està escrita en compas ternari, fet que permet a Brahms retornar al material temàtic que inicia l'obra, però ara, amb un aire de comiat ombrívol i resignat. En aquest ''finale'' s'intueix una inspiració en el [[Quintet per a clarinet (Mozart)|Quintet per a clarinet]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], ja que la forma d'aquest quart moviment, tema amb cinc variacions, és la mateixa que utilitza [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] per al seu últim moviment.{{listen|filename=Brahms - Clarinet Quintet - 4. Con Moto.ogg|title=4. Con Moto|description=Interpretat per William McColl i el Orford String Quartet|format=[[ogg]]|help=no}}
== Bibliografia ==
* BRAHMS, Johannes. ''The Cambridge Companion to Brahms'' (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
* FRISCH, Walter. ''Brahms and his world'' (en anglès). Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1990.
* KEYS, Ivor. ''Brahms. Música de cámara'' (en castellà). Cornellà de Llobregat: Idea Books, S.A., 2004
* GEIRINGER, Karl. ''Brahms, his Life and Work'' (en anglès). Da Capo Press, 1984
== Enllaços externs ==
* [[scores:Clarinet_Quintet,_Op.115_(Brahms,_Johannes)|Partitura del Quintet per a clarinet de Brahms]] al [[International Music Score Library Project]] (IMSLP)
== Notes i referències ==
[[Categoria:1891]]
| 
.jpg){kind=link}
