Paule Maurice: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
 
=== Tableaux de Provence ===
''Tableaux de Provence'' és una [[suite]] en cinc moviments per a [[saxòfon alt]] solista i [[orquestra]]. L'orquestració inclou 2 [[Flauta|flautes]], 2 [[Oboè|oboès]], 2 [[Clarinet|clarinets]], un [[fagot]], 2 [[Trompa (instrument)|trompes]], una [[trompeta]], [[percussió]] i [[Corda (música)|corda]]. La música està inspirada en la [[Provença]], regió on les families de Lantier i Maurice van passar-hi molts estius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ingham|nom=Richard|títol=The Cambridge Companion to Saxophone|url=|edició=Setena|llengua=Anglès|data=1999|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|pàgines=|isbn=978-0-521-59348-9}}</ref> L'obra va ser dedicada a [[Marcel Mule]], un dels saxofonistes més influents de l'època al qual van dedicar obres [[Heitor Villa-Lobos]], [[Henri Tomasi]], [[Jeanine Rueff]], [[Claude Pascal]] i [[Eugène Bozza]], entre d'altres.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Asensio Segarra|nom=Miguel|títol=Historia del saxofón|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2004|editorial=Rivera Editores|lloc=Valencia|pàgines=211-212|isbn=84-96093-48-4}}</ref>Tot i això, Mule no va participar en l'estrena de l'obra, que va tenir per protagonista el seu alumne [[Jean-Marie Londeix]]. Concretament, ''Tableaux'' va ser estrenada el [[9 de desembre]] de [[1958]] a [[Brest]] ([[França]]) amb l'Orchestre Symphonique Brestois dirigida per Pierre Lantier acompanyant al solista Londeix. <ref name=":1" />La primera gravació de ''Tableaux de Provence'' va tenir lloc el [[1957]] en un llançament anomenat ''Marcel Mule'' de la marca [[Selmer]], amb Solange Robin acompanyant al [[piano]].
 
L'obra consta de cinc escenes provençanes que representen imatges pintoresques i atractives, amb una clara influència de la [[cançó]] i la [[dansa]]. El llenguatge descriptiu també hi és molt present, combinat amb una orquestració colorida i un caràcter desenfadat. L'únic moviment que no entronca amb aquest to despreocupat i juganer és el quart: ''Des Alyscamps l'âme soupire''. En una carta de la compositora a Londeix de [[1960]] s'explica el perquè: