Àrtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Bibliografia i afegir informació |
||
Línia 28:
L'Àrtida és una de les últimes i més extenses àrees salvatges del món, amb una [[biodiversitat]] i [[genotip]]s a protegir. L'augment de la presència humana fragmenta hàbitats vitals. L'Àrtida és particularment susceptible a l'abrasió de la coberta vegetal i a l'alteració dels llocs de reproducció dels animals característics de la zona. La regió conté la cinquena part de les reserves d'aigua dolça de la Terra.
En quant al gas, hi conté la quarta part mundial; i del petroli, l'octava.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}
=== Prehistòria ===
Linha 45 ⟶ 47:
Cap estat posseeix el pol Nord geogràfic ni la regió de l'[[oceà Àrtic]] que l'envolta. Els estats àrtics que delimiten amb l'oceà ([[Rússia]], Noruega, els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], el [[Canadà]] i [[Dinamarca]]) tenen limitada la seva àrea econòmica a 200 milles nàutiques (370 km) de la costa.<ref name ="Buixade Farre 2014"/>
Després de la ratificació de la [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar]] (UNCLOS, en les seves sigles en anglès),<ref name ="Buixade Farre 2014"/> un país té deu anys per fer reclamacions d'ampliació a la seva [[zona econòmica exclusiva]]. Degut a aquest fet, Noruega (que va ratificar la convenció el 1996), Rússia (1997), Canadà (2003) i Dinamarca (2004) han realitzat diversos projectes per reivindicar certes àrees i territoris de l'Àrtida.<ref name="davui" />
El 1996 es fundà a Ottawa el Consell Àrtic, un organisme intergovernamental que fa acords vinculants entre els estats membres,<ref name="consell">{{ref-notícia|cognom=Savage|nom=Luiza Ch.|títol=Why everyone wants a piece of the Arctic?|publicació=Maclean's|url=http://www.macleans.ca/news/canada/why-the-world-wants-the-arctic/|consulta=6 novembre 2017|data=2013-5-13}}</ref> els quals són els estats amb sobirania situada més enllà del Cercle Polar Àrtic.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}
El 2 d'agost de 2007 dos [[batiscaf]]s MIR russos van descendir per primera vegada en la història al [[llit marí]] sota el pol Nord i hi van deixar una [[bandera russa]] feta d'un aliatge de titani inoxidable. Per bé que l'expedició era científica, el fet va aixecar preocupacions sobre una possible cursa per controlar els vasts recursos petrolífers de l'Àrtida.<ref>{{ref-web|url=http://paper.avui.cat/mon/detail.php?id=135526 |títol=Primer mapa de la disputa per l'Àrtic |consulta=30 novembre 2009 |editor=Diari Avui }}</ref>▼
▲El 2 d'agost de 2007 dos [[batiscaf]]s MIR russos (el Mir-1 i el Mir-2{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}) van descendir per primera vegada en la història al [[llit marí]] sota el pol Nord i hi van deixar una [[bandera russa]] feta d'un aliatge de titani inoxidable. Per bé que l'expedició era científica, el fet va aixecar preocupacions sobre una possible cursa per controlar els vasts recursos petrolífers de l'Àrtida.<ref name="davui">{{ref-web|url=http://paper.avui.cat/mon/detail.php?id=135526 |títol=Primer mapa de la disputa per l'Àrtic |consulta=30 novembre 2009 |editor=Diari Avui }}</ref> La finalitat era la de reclamar 460.000 milles quadrades submarines.{{sfn|Luna|2017-11-5|pp=34-35}}
El 28 de maig de 2008, els ministres d'afers exteriors i altres oficials representant el Canadà, Dinamarca, Noruega, Rússia i els Estats Units van reunir-se a [[Ilulissat]], Groenlàndia amb motiu de la [[Conferència de l'oceà Àrtic]] i van anunciar la [[declaració d'Ilulissat]] per recordar la necessitat de protegir la zona.
El desgel provocat pel canvi climàtic ha suposat noves rutes marítimes i un nou accés important a recursos naturals (gas i petroli{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}) amb implicacions d'estratègia geopolítica al llarg del principi del segle XXI. En aquest conflicte per reclamar aquests territoris Rússia té l'avantatge.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=32}}
En els estratègies russes destaca que l'hivern del 2016 dos mil refugiats [[Síria|sirians]] i d'[[Àsia Central]] migraren il·legalment a la [[Província de Lapònia]] mitjançant Rússia. Aquesta població desestabilitzaria [[Finlàndia]]. El govern finès, sorprès, reaccionà signant amb el govern rus un acord que tancava la via àrtica.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}
=== Exploració científica ===
Linha 70 ⟶ 78:
Preocupacions pels efectes perjudicials a banda, algunes oportunitats potencials també han aclaparat l'atenció. Cal tenir present però que aquests possibles avantatges serien menors al dany provocat per un escalfament global si s'assolís un punt de no retorn. La fosa del gel està fent possible que el [[pas del Nord-oest]], la ruta marítima que connectaria l'[[oceà Pacífic]] i l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] per aigües canadenques, sigui més navegable i augmenta la possibilitat que la regió àrtica esdevingui una ruta comercial principal. A més a més, hom creu que el fons marí de l'Àrtic conté importants jaciments de petroli que serien més accessibles si el gel que els cobreix es fongués. Aquests factors han portat recentment a debats internacionals sobre quines nacions podrien reclamar sobirania o propietat d'aquestes aigües de l'Àrtic.
Segons l'informe anual del 2008 de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA, en anglès) continuen havent-hi evidències clares, i en alguns casos dramàtiques, d'un escalfament generalitzat del sistema àrtic.<ref>{{ref-web|url=http://www.noaanews.noaa.gov/stories2008/20081016_arcticreport.html |títol=Annual Arctic Report Card Shows Stronger Effects of Warming |consulta=30 novembre 2009 |editor=National Oceanic and Atmospheric Administration |llengua=anglès }}</ref>
Des de la dècada de 1960 fins al 2017 ha perdut el 40% de la massa de gel.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}
== Aigües àrtiques ==
Linha 128 ⟶ 138:
== Referències==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom=Luna|nom=Joaquín|títol=El Ártico será ruso ¿o no será?|publicació=Magazine|data=2017-11-5|pàgines=32-39|editorial=La Vanguardia Ediciones|issn=2385-5266}}
== Enllaços externs ==
| |||