Poema èpic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Aureli Climent Prudenci| |
||
Línia 3:
De poemes èpics en trobem ja a les primitives civilitzacions, com el ''[[Gilgamesh]]'' a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], les ''Aventures de [[Sinuhé]]'' escrites cap al 2000 a. C a Egipte o l'epopeia sànscrita ''[[Mahabharata]]'' i, més properes a la cultura occidental, les obres d'[[Homer]]: la ''[[Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea|l'Odissea]]'' (VIII a. C).
També van conrear aquest gènere els grecs [[Hesíode]] amb la ''[[Teogonia]]'', [[Queril de Samos]], [[Pisandre de Camiros]], [[Cal·límac (poeta)|Cal·límac]] o [[Apol·loni Rodí|Apol·loni de Rodes]] amb la seva famosa obra ''els [[Argonauta|Argonautes]]'', on l'heroi [[Jasó]] viatja fins la llunyana [[Còlquida]] per aconseguí el velló d'or. El primer poema èpic en llatí va ser una traducció de l'<i>Odissea</i>, portada a terme per l'esclau grec de Tarent [[Livi Andrònic]], i darrera d’aquest van sobresortir poetes com [[Enni]] (''els Annals''), [[Gneu Nevi]] (''Bellum Punicum''), i especialment [[Virgili]] amb la seva gran obra mestra l'<i>Eneida</i>. Altres autors posteriors que van escriure en llatí poemes èpics són [[Lucà]], que al contrari de la resta d'autors, va fer intervenir personatges reals com [[Juli Cèsar]] o [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] a la seva obra ''[[La Farsàlia|Farsàlia]]'', [[Estaci]], [[Claudi Claudià]], [[Sili Itàlic]], etc. D'autors cristians d'entre els segles IV i VI cal destacar [[Aureli Climent Prudenci]], [[Sidoni Apol·linar]] o [[Àlcim Ecdidi Avit|Avit]], que van influenciar els autors d'una època posterior.
A l'Edat Mitjana va ser la cançó de gesta la que narrava en les diverses llengües romàniques les aventures dels herois del país. En llengua castellana el ''[[Cantar de Mío Cid]]'' és el poema èpic més representatiu. De més al nord d'Europa també ens han arribat tant les sagues escandinaves i la recopilació dels [[Edda poètica|Edda]] islandesos com l'epopeia germànica el ''Cant dels [[Hildebrands]]'' (s. VIII) o més tard el ''[[Cant dels Nibelungs]]'' (XIII).
| |||