Psicodèlia: diferència entre les revisions

La '''psicodèlia''' (o '''psiquedèlia'''<ref>Els substantius ''psiquedèlia'' o ''psicodèlia'' no es troben pas en les obres lexicogràfiques, però sí que hi són els adjectius corresponents ''psiquedèlic'' i ''psicodèlic''. ''psiquedèlic'' s’ha pres de l’anglès ''psychedelic'' (tal com fa notar l’entrada corresponent del GDLC), considerada una formació irregular (veg. Oxford). La forma ''psicodèlic'', en canvi, és una formació catalana (encara que s’hagi inspirat en la denominació anglesa). Així, doncs, tenint en compte que el mot es va crear en anglès i anòmalament amb l'arrel ''psyche'' en lloc del formant ''psycho-'', hi ha dues vies de traslladar-lo al català: a) com a manlleu adaptat gràficament, que dóna la forma ''psiquedèlic'' (forma preferida pel GDLC), o b) com a creació catalana (si bé inspirada en l’anglès), que dóna ''psicodèlic'', formació regular per als compostos a la manera culta en català. En el DIEC només apareix ''psicodèlic'', d’on es dedueix que normativament s’ha optat per la forma creada a partir del català, que també és la forma més documentada.</ref>) és l'estat de semiconsciència en què la [[percepció]] es barreja i apareixen [[al·lucinacions]], [[color]]s inesperats, [[sinestèsia]] i una expansió general de la [[ment]], produïda usualment per la ingestió d'una [[droga]] com l'[[LSD]]. El món oníric de la psicodèlia és proper a l'[[art]] del [[surrealisme]] i ha inspirat cançons, pintures i escrits que reivindiquen el pas a aquesta altra realitat amb la ingestió de substàncies o amb la [[imaginació]]. El terme va ser encunyat pel psiquiatre Humphry Osmond el [[1957]] i popularitzat pel moviment [[hippie]] i contracultural.