A priori a posteriori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m + enllaços |
m + enllaços |
||
Línia 5:
Els elements, principis, estructures o coneixements que no tenen un origen [[empíric]], ja que descansen en la naturalesa de la pròpia [[raó]].
Segons [[Immanuel Kant]], el [[coneixement]] ''a priori'' és aquell que és necessàriament veritable i universal, fins i tot abans d'anar al món de l'experiència, ja que no depèn de l'[[experiència]]. El seu fonament són les condicions transcendentals, pures, que no només no depenen i són anteriors a l'experiència sinó que són les condicions que fan possible l'[[objectivitat]] de l'experiència. Els judicis (o proposicions) ''a priori'' són universals i necessaris; allò peculiar del pensament ''kantià'' en aquest punt és la seva creença en l'existència de judicis sintètics ''a priori''; per ser ''a priori'' no tenen el seu fonament en l'experiència i són universals i necessaris; per ser sintètics, són extensius, ens donen informació nova.
Al llenguatge corrent, és [[sinònim]] amb [[prejudici]], avís emès abans d'observar o d'analitzar les coses de la realitat.<ref>{{GEC|0079823|''a priori''}}</ref>
Línia 12:
Allò que té com a fonament l'experiència sensible o que s'obté d'ella.
A posteriori designa el [[coneixement]] la validesa del qual es funda en l'experiència, és a dir en el coneixement [[empíric]] definit com el coneixement basat en l'experiència i en últim terme en la [[percepció]].
Ens diu què és el que existeix i les seves característiques, però no ens diu que alguna cosa ha de ser necessàriament així i no d'altra forma, ni ens dóna veritable universalitat. Aquest tipus de coneixement té caràcter particular: no pot garantir que el conegut es compleixi sempre i en tots els casos.
| |||