Plotí: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

'''Plotí''' ([[205]] - [[270]]), en [[Grec antic|grec]] ''Πλωτίνος'', en [[llatí]] ''Plotinus'', fou el principal [[filòsof]] del [[neoplatonisme]], corrent que integrà també [[Numeni d'Apamea]], [[Porfiri]], [[Jàmblic]] i [[Procle]]. Fou alumne d'[[Ammoni Saccas]] (que havia intentat harmonitzar [[Aristòtil]] i [[Plató]]), com també ho fou [[Orígenes]], i mestre de Porfiri. Posteriorment, altres pensadors, especialment de creences cristianes, com [[Agustí d'Hipona]] i [[Boeci]], mostraren una forta influència (per filiació) de Plotí i del neoplatonisme.

Segons [[Suides]] va néixer a [[Licòpolis]] a [[Egipte]]; possiblement fou d'ascendència romana, llibert o fill d'un llibert. Va participar en l'expedició de l'emperador [[Gordià III]] ([[242]]), a la mort del qual es va retirar a Antioquia.

 

En essència, la filosofia de Plotí és contrària a la visió dels [[gnosticisme|gnòstics]], que presentaven el món com el lloc del mal, i ofereix un cosmos perfecte, bo, diví. Segons Plotí, el cosmos (''la realitat'') té un ordre jeràrquic, sense fissures, i això té una interpretació no tan sols estrictament cosmològica sinó també teològica i espiritual. Cadascun dels nivells de l'ésser dins d'aquest ordre rep el nom d'''[[hipòstasi (filosofia)|hipòstasi]]''.

 

La dualitat platònica entre les idees i les coses es resol en una ''unitat'' de l'ésser, l'existència de l''''un''', del qual tot emana i al qual tot torna. L'un és el ''primer principi'', la primera ''[[hipòstasi (filosofia)|hipòstasi]]''. L'un només es pot definir de forma negativa, ja que és inefable, incognoscible, indeterminat, absolutament transcendent, i no necessita res (existeix per si mateix). S'identifica amb el bé platònic. El que fa que l'un es conegui a si mateix no pot ser el pensament, ja que es troba per sota d'aquest en nivell d'ésser, sinó la contemplació de si mateix: en aquest aspecte, guarda similituds amb el primer motor immòbil d'[[Aristòtil]].

 

Per últim trobem la matèria, que és el grau més imperfecte de l'ésser, i que ja no es considera una hipòstasi. Així, la formació dels éssers corporis s'ha d'entendre com a il·luminació de la matèria, que rep la perfecció per emanació de les tres hipòstasis superiors.

 

La jerarquització en hipòstasis de Plotí converteix el cosmos en una estructura ordenada. De fet, pensa el cosmos com una realitat viva, eterna, orgànica, perfecta, i bella. Com a entitat viva, necessàriament ha de tenir moviment. Aquest moviment consta de dues fases, i és interpretable tant en sentit cosmològic com religiós:

*El '''desplegament''' és la diversificació (moviment còsmic), que procedeix de la unitat i fa aparèixer la multiplicitat per emanació.

Cap dels dos moviments és complet per si mateix, ja que cal un moviment doble acompanyat de descens i d'ascensió.

 

El coneixement només pot ser autèntic si està lligat a la contemplació [[misticisme|mística]] de la unitat. Tanmateix, això planteja un problema, ja que l'un resulta incomprensible en estar més enllà de l'ésser humà. Per a Plotí, l'única manera de superar aquesta aparent contradicció és no perdre el coneixement de l'un, ja que l'autèntic coneixement és precisament el de l'incognoscible. El coneixement que no es dedueix de l'un no té punt de partença. Així, el coneixement tan sols es pot entendre com un procés dur d'ascensió de l'ésser humà.

 

== Enllaços externs ==

{{commonscat}}

* [http://plotin.lotophages.org/ Text grec i traducció a l'anglès de les ''Ennèades'', de Plotí].

* [http://ccat.sas.upenn.edu/jod/texts/plotinus Text original de les ''Ennèades'', de Plotí: de MacKenna-Page].

* [http://www.iep.utm.edu/p/plotinus.htm Entrada a la Internet Encyclopedia of Philosophy] per Edward Moore {{en}}.

{{Autoritat}}

 

[[Categoria:Filòsofs platònics]]

[[Categoria:Filòsofs de la Grècia romana]]