Patet: diferència entre les revisions

'''Pathet''' (pronunciació [[Javanès|javanesa]]; també '''patet''') és un concepte organitzatiu ade la música de gamelan de [[Java Central]]. És un sistema de jerarquies tonals en el qual algunes notes s'enfatitzen més que d'altres. La paraula en javanès significa "desanimar" o "reprimir-se de" en javanès. ''Pathet'' és "una limitació de les variacions de l'interpretintèrpret, de manera que mentre que en un pathet una nota en concret s'enfatitzarà, en un altre això s'haurà d'evitar, o simplement es farà com aun efecte especial. Ser concient de tals limitacions i de l'exploració de la variació dins d'aquestes, reflecteix un objectiu filosòfic principal de la música de gamelan (i de tot l'art a Java Central), que es podria descriure com el saberconcretament, controlar i refinar el comportament d'un mateix." <ref>Lindsay (1992), p.40.</ref> Els javanesos sovint donen explicacions poètiques del pathet, com per exemple, "Pathet és el sofà o llit d'una [[melodia]]." <ref>R.M. Jayadipura, citat a [[Jaap Kunst]], ''Music in Java'' (The Hague, 1949),

A la música javanesa tradicionalment hi ha sis pathets, tres per cada sistema d'afinació, [[pelog]] i [[slendro]]. Els sistemes corresponen els uns amb els altres en tons emfatitzatsenfatitzats, com es mostra a la taula següent (donada en [[notació kepatihan]]), tot i que, per descomptat, els nímerosnúmeros no indiquen les mateixes frqüències,

(Nota: Pelog lima i slendro nem no són paral·leles musicalment.) La relació musical entre pathets fa possible transposar algunes peces d'un pathet a l'altre, així com compartir cengkok a diferents transposicions. Algunes de les transposicions directes del balungan: des de manyura a sanga deixant caure notes d'un grau d'escala; de manyura a pelog barang canviant el to u al set, i canviant 2126 a 2756; de slendro sanga a pelog nem tocant la slendro balungan en pelog.

Els escrits de l'erudit i etnomusicòleg [[Mantle Hood]] sobre el pathet, ja no considerats acreditatius, proposen que a pelog el 4 sigui un to "dissonant"; elaborarelaborats instruments com el [[gender]] i [[gambang]] normalment es toquen els tons 3 o 5 aldjacentsadjacents. Les notes "evitades" són tan rares com [[seleh]]. Els termes "tònic" i "dominant" són utilitzats per algunes fonts. Els javanesos utilitzen la terminologia ''padhang'' i ''ulihan'', o pregunta i resposta, per descriure les semàtiques de d'una balungan or lagu (melodíamelodia). Un altre sistema de designació proposat per Hood, va ser el ''Gong Tone I'' per la nota accentuada, ''Dasar'' per la nota forta, i ''Gong Tone II'' per una altra nota forta involuncrada en el sistema cadencial.

Hi ha dos altres termes més trobats al pelog: ''pathet bem'' i ''pathet manyura''. Pathet bem, el pelog pathet que utilitza el to u com a primer grau de l'escala 1 2 3 4 5 6, és fet servir com a terme general per indicar pelog pathet nem i lima (especialment al Yoga, on aquesta distinció no es fa tradicionalment [?]). Mantle Hood va trobar a través d'un anàlisi del [[gendhing]] en aquest pathet que permaneixen distints en els seus patrons típics.<ref>Hood 1977, p. 232-234</ref> L'altra pathet, pelog pathet manyura, també anomenat pélog nyamat, és una transferència directa de l'slendro manyura a pelog, sense la substitució del 7 per l'1 com al pathet barang. Això es produeix a una petita col·lecció del gendhing.<ref>Hood 1977, p. 148</ref>

Mantle Hood va proposar certes idees basades en un desplaçament d'una solsola octava d'aquestes cadències característiques. En les seves primeres escritures occidentals sobre el pathet, va conjeturar que una de les distincions més clares entre els pathets són les típiques [[Cadència|cadències]] que apareixen en el [[balungan]], sobre tot alsal finalsfinal de les frases marcades per kenong or gong. Aquestes idees han sigut ampliament rebutjades a mesura que s'ha anat comprenent millor la pràctica perfomàtica javanesa, i recerques posteriors han demostrat que en quan aal pathet i lagu, són representats més clarament per instruments amb rangs superiors al d'una octava, com el rebab i la veu.

En un vespre de [[wayang]], el pathet de l'acompanyament en progrès és fa durant la representació. A slendro, la seqüència és de nem a sanga a manyura; a pelog, de lima a nem a barang. Al principi, wayang nomèsnomés es feia en slendro, però ara és comú combinar slendro i pelog al wayang, la dansa, i la representacións klenengan (música pura). Les seccions del wayng també s'assócienassocien amb etapes de la vida i una sèrie d'emocions; això influeix en el sentiment, el joc i l'interpretació de peces en cada pathet.

A cada pathet hi ha diverses '''pathetan''', melodies de mètrica lliure, les quals es diuen que expressend'expressar l'essència del pathet. Al wayang, aquestes estàn basades en l'estructura melòicamelòdica de les cançons solistes interpretades per el dhalang, com ara suluk o ada-ada. Quan el gamelan es toca independentment del wayang, les pathetan són tocades instrumentalment pels instruments suaus i elaborats—rebab, gender, gambang, i suling—al principi o a la finalització de les peces, seguint el contorn de la melodia vocal associada.