Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes: diferència entre les revisions

L'elecció, el 1988, d'[[Àngel Colom i Colom|Àngel Colom]] com a diputat al [[Parlament de Catalunya]] i la seva campanya per fer d'ERC el "pal de paller de l'independentisme" va restar protagonisme a la Crida. L'abril de 1990 van robar la [[Bandera d'Espanya]] del [[Parlament de Catalunya]] com a protesta per la visita del príncep espanyol [[Felip de Borbó i Grècia|Felip de Borbó]]. Aquells anys també es creen els [[Grups de Joves]] de la Crida, però això no evita la davallada de l'organització. L'octubre de 1991 la Crida proposa a ERC un protocol de col·laboració que no és acceptat. Alhora, un sector encapçalat per [[Carles Riera i Albert|Carles Riera]] abandona la Crida per fundar l'[[Assemblea Unitària per l'Autodeterminació]] (AUA). El 1992, la Crida participa activament en la campanya "[[Freedom for Catalonia]]" per tal de donar a conèixer la realitat nacional de Catalunya al món amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. El [[25 de juny]] de [[1993]] convocà un acte al [[Palau de Sant Jordi]] en solidaritat amb [[Bòsnia]] i tres dies més tard, el 29 de juny de 1993, la Crida es va dissoldre oficialment en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona.