Pere d'Aragó i d'Anjou: diferència entre les revisions

'''Pere d'Aragó i d'Anjou '''o''' Pere I d'Empúries '''i''' IV de Ribagorça''' ([[Barcelona]], [[1305]] - [[Pisa]], [[República de Pisa]], 4 de novembre de [[1381]]) fou [[Infant d'Espanya|infant]] d'[[regne d'Aragó|Aragó]], [[Comtat de Ribagorça|comte de Ribagorça]] (1322-[[1381]]), [[comte d'Empúries]] ([[1325]]-[[1341]]), comte de les muntanyesMuntanyes de [[comte de Prades|Prades]] ([[1341]]-[[1381]]), senyor de la [[baronia d'Entença]] ([[1341]]-[[1381]]) i [[Senyoriu de Gandia|senyor de Gandia]] ([[1323]]-[[1359]]).

Nascut l'any 1305, era el vuitè fill del monarca [[Jaume el Just|Jaume II el Just]] de [[Corona d'Aragó|Catalunya-Aragó]] i [[Blanca de Nàpols]]. La seva nissaga i els dots polítics que va desenvolupar, li varen permetre ser un personatge força influent a l'època. De ben jove, va conrear les seves qualitats com a polític cortesà, com a diplomàtic en afers d'estat i com a militar, destacant també com a savi, poeta i mecenes. El cronista [[Ramon Muntaner]] va qualificar-lo de «molt graciós e savi senyor, e el plus subtil que senyor qui e'·l món sia tan jove, e de totes bonees e savieses complit».{{sfn|Martínez Elcacho |Yeguas i Gassó|1-1-2016|p=74}}

En morir [[Jaume el Just|Jaume II]], fou l'encarregat, el [[1328]], de preparar la solemne coronació a [[Saragossa]] del seu germà [[Alfons el Benigne|Alfons]] com a rei. El [[1341]] va bescanviar amb el seu germà petit, l'infant [[Ramon Berenguer I d'Empúries|Ramon Berenguer]], el [[comtat d'Empúries]] pel de les Muntanyes de [[Comtat de Prades|Prades]]. Amb la descoberta de mines, Pere va veure molt augmentades les seves rendes amb la descoberta de mines en el territori d'aquest darrer.

Va donar un gran impuls al comtat de les muntanyesMuntanyes de Prades i baronia d'Entença (popularment conegut com a [[comtat de Prades]]), entrei altresa línies,la baronia d'Entença amb la reactivació de les explotacions mineres al terme de Falset, l'expansió urbanística d'aquesta vila i la reforma del seu castell, que va convertir en la capital senyorial.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Falset: Rafael Dalmau editor, 2003</ref> Al sud de la senyoria, hi va construir l'[[Hospital del Coll de Balaguer]], per atendre els viatgers que travessaven aquell tram ferèstecferéstec del camí reial de la costa, al voltant del qual es formà el poble de [[l'Hospitalet de l'Infant]] <ref>Sobrequés, Santiago. ''Els barons de Catalunya.'' Barcelona: Vicens Vives, 1989</ref>

Fou un home molt centrat en la política del moment i un gran diplomàtic. El [[1328]] anà a [[Avinyó]] per gestionar l'establiment d'una pau entre [[regne de Sicília|Sicília]] i [[regne de Nàpols|Nàpols]]. Durant el regnat del seu nebot [[Pere el Cerimoniós|Pere IVIII d'Aragóel Cerimoniós]] en fou un dels homes de confiança i principal conseller. Així, va mitjançar entre les disputes del Cerimoniós amb la seva madrastra [[Elionor de Castella i Portugal|Elionor de Castella]] així comi els infantsseus d'aquestafills. Participà en les expedicions a [[regne de Mallorca|Mallorca]] de 1343 així com en la campanya del rei Cerimoniós a [[regne de Sardenya|Sardenya]], illa de la qual fou governant durant uns anys com a marmessor del seu germà. El 1367 va aconseguir que el [[Papapapa]] d'Avinyó [[Urbà V]] pogués retornar a [[Roma]], si bé fou per poc temps. VaQuan ell va prendre posició a favor del papa de Roma, va intentar treure de la neutralitat el rei CerimoniósPere enversen la qüestió del [[Cisma d'Occident]], quansense ell ja havia pres posició a favor de Romaèxit.

* A [[2 de juliol]] del [[1388]]: ''nósNós, infant En Pere, comte de Ribagorça e de les muntanyesMuntanyes de Prades''<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000987 Sentència dictada per l'infant Pere, comte de Ribagorça, per la qual regula la partició de les aigües del riu de Millars, entre les viles de Castelló de la Plana, Vila-real, Almassora i Borriana]</ref>