A l'església d'Hamelín hi ha una vidreravidriera on mostra un ésser vestit de colors envoltats de nens i una entrada a les cròniques de [[1384]] afirma que «fa deu anys des de la partida dels nens», fet que demostra que la història té un origen real. Els estudiosos no es posen d'acord, però, sobre el fet històric que va donar lloc al conte: alguns parlen d'un pedòfil, altres creuen que el flautista és un símbol de la [[mort]] (i que hi hauria hagut alguna epidèmia o desastre natural, potser una inundació que explicaria la presència del riu) i per últim altres afirmen que la sortida va ser voluntària, potser en el marc de la [[Croada dels nens]] o de la propaganda per fundar noves ciutats (el flautista seria aleshores el líder que hipnotitza metafòricament i els convenç).{{Citació necessària|data=}}
El conte va adquirir tots els trets propis de les històries meravelloses, amb la presència de la [[màgia]] i d'animals, així com la moralina que justifica el final: els nens marxen com a càstig per no complir una promesa i per ser desagraïts, un fet comú en aquests contes. El flautista simbolitzaria l'art i el poder de l'altre món, capaç de vèncer el mal (les rates, portadores de la [[pesta]]).
