Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 18988647 de 213.0.87.20 (Discussió) |
m Robot substitueix 'concebir' per 'concebre' |
||
Línia 81:
D'antuvi, Lluís XIV es va mostrar reticent a deixar que l'ambaixador, el marquès d'Harcourt, formés part de la junta, quelcom que pretenia Portocarrero, però, tot i així, la preocupació va girar més al voltant de la imminent guerra, i l'opinió del monarca francès va canviar i va permetre la presència de consellers francesos, malgrat que podia arribar a semblar una intromissió de França en el govern espanyol,{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=48}}{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=49}}{{sfn|Martín|1998|p=1626}} escollint-se a [[Jean Orry]] com a ministre per a ocupar-se de la desfeta hisenda espanyola, el qual va recolzar-se en Portocarrero i els seus col·legues de Despatx.{{sfn|Martín|1998|p=1648}} Les primeres reformes entorn de la millora de la Hisenda Reial van seguir la línia reformista de finals del regnat de Carles II, sobretot per la imminent guerra, per la qual cosa no van ser gaire profundes en els primers anys. A nivell administratiu es van reduir el nombre càrrecs en alguns organismes i una reducció temporal de salaris i mercès el [[1700]] i [[1701]], una mesura que va provocar gran descontentament.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=50}}{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=51}}
Poc després, Lluís XIV va decidir augmentar la influència francesa a la cort espanyola i va enviar al cardenal [[Cèsar d'Estrées]], al qual indicà que confiés en la reina, en la princesa dels Ursins i en Orry. Però el cardenal no podia
=== Guerra de Successió Espanyola ===
|