Línia Sigfrid: diferència entre les revisions

Quan els aliats van [[Operació Overlord|desembarcar a Normandia]], [[Hitler]] va ordenar el [[24 d'agost]] de [[1944]] que va es renovés la construcció de la ''Línia Sigfrid''.<ref>Vídeo: [[iarchive:gov.dod.dimoc.30141|Dragon's Teeht]] (U.S. Army Pictorial Service, 1963) ''(en anglès).''</ref> Vint mil treballadors forçats i membres del [[Reichsarbeitsdienst]] van ser portats a fortificar la línia, la major part d'ells no superava els 16 anys d'edat. Treballadors locals també van ser reclutats per treballar en les noves construccions, la majoria dels quals eren rases <ref>Rasa: ''Excavació llarga i estreta feta al sòl per tal de posar els fonaments d'un edifici, estendre una canalització, explorar algun terreny superficialment, etc. ''</ref> antitancs. Per a aquell llavors ja s'havia demostrat que els búnquers no tenien la importància passada a causa del desenvolupament de noves armes d'assalt, de manera que la majoria dels nous edificis construïts consistien en petits refugis per a un soldat. Cap d'aquests treballs va canviar significativament el curs de la guerra a causa de la superioritat aèria aliada.

 

A l'agost de [[1944]] els nord-americans van arribar a la ''Línia Sigfrid''. Immediatament es van lliurar combats al llarg de tota l'estructura, especialment en [[Hürtgenwald]] en l'àrea d'[[Eifel]], 20 km al sud-est d'Aquisgrà. La [[batalla del Bosc de Hürtgen]] es va lliurar en àrees boscoses i es va caracteritzar per la confusió que va regnar en el bàndol aliat. S'estima que els aliats van perdre uns 30.000 soldats i els alemanys 12.000.<ref>MacDonald, Charles B. (1961). The Roer River Dams. The Siegfried Line Campaign. ''(en anglès)''.</ref>