Laura Battiferri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 15:
== Vida adulta ==
Laura i Bartolomeo van passar els primers anys del seu matrimoni a Roma. A Laura li encantava viure a [[Roma]], i va expressar aquests sentiments
<Poem>
'' Pujols amplis i sagrats, ''
'' Florents i suaus, ''
'' On amb la seva gran i gloriós imperi ''
'' Els teus fills han abastat tot el món, ''
'' Que els teus cels siguin clars per tota l'eternitat ''
'' I que sempre estiguis lliure de la calor i la gelada; ''
'' I tu, riu platejat cabalós i encantador, ''
'' Fas que Roma sigui encara més bella; ''
'' Que el teu sol mai sigui tan intens ''
'' Com per assecar els teus verds trenes. ''
'' Que mai arribi el dia lamentable ''
'' En què hagi de partir del teu càlid refugi. ''
</Poem>
El 1555, mor el Papa Juli III i cessen els encàrrecs a Bartolomeo. Mentre, Giorgio Vasari s'havia instal·lat juntament amb un grup d'artistes industriosos a [[Florència]] i convida a Bartolomeo a que se li uneixi, indicant-li que havia trobat un nou mecenes a la regió. Bartolomeo i Laura decideixen mudar-se de Roma a la vila de Bartolomeo a Maiano, als afores de Florència. Laura mirava aquest desplaçament amb aprensió, ja que ella portava a Roma en el cor. Ella estimava la ciutat per raons sentimentals, però també perquè la seva carrera estava progressant. Ella estava convençuda que Roma era el “centre del món” i el millor lloc perquè florís la seva naixent poesia. Ella considerava que Florència era poc civilitzada, poc conreada, i poc refinada. Laura va escriure sobre la seva desafortunada partida de Roma i el seu desig que el seu nom i la seva reputació perduressin.▼
Al començament de la dècada de 1550, Bartolomeo, l'espòs de Laura rep diversos encàrrecs arquitectònics del [[Papa Juli III]] a Roma, els quals realitza amb ajuda de [[Michelangelo Buonarroti|Miguel Ángel]] i [[Giorgio Vasari]].
▲
Si bé la vila a Maiano estava envoltada de bells paisatges naturals, així i tot ella estranyava Roma. Eventualment, Laura va aconseguir assentar-se a Florència, aconseguint gran popularitat gràcies al seu talent i moralitat i la publicació de molts dels seus escrits. En efecte, cada vegada que els membres de la comunitat artística florentina s'ajuntaven per a un gran esdeveniment públic tal com un casament, naixement, victòria en una batalla, o funeral, Laura participava escrivint alguna poesia amb motiu de l'ocasió, gairebé sempre era l'única dona. Laura era una religiosa molt devota. Laura va rebre una quantiosa herència el 1565 i ella i Bartolomeo van començar a realitzar grans donacions recolzant les activitats dels jesuïtes. Des de 1570 i fins al final de les seves vides, Laura i Bartolomeo van desenvolupar relacions summament estretes amb els jesuïtes.<ref>Irma B. Jaffe with Gernando Colombardo, ''Shining Eyes, Cruel Fortune'' (New York: Fordham University Press), 206-208, 217.
| |||