Diferència entre revisions de la pàgina «Trieste»

312 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
}}
 
'''Trieste''' (forma oficial italiana; en [[vènet]], ''Trieste'' i, localment, ''Tarieste; ''; en alemany, antigament oficial, ''Triest;'' eslovè, ''Trst''; furlà, ''Triest'') és una ciutat situada en el nord d'[[Itàlia]], als marges del [[Mar Adriàtic]] i gairebé a la frontera amb [[Eslovènia]]. Té 204.935 habitants i gaudeix d'un clima suau i assolellat. És la capital de la [[província de Trieste]], en la regió amb estatut especial del [[Friül-Venècia Júlia]]. Limita amb els municipis de [[Duino-Aurisina]] (''Devin Nabrežina''), [[Hrpelje Kozina]], [[Monrupino]] (''Repentabor''), [[Muggia]], [[San Dorligo della Valle]] (''Dolina''), [[Sežana]] i [[Sgonico]] (''Zgonik'').
 
== Història ==
Originalment va ser un assentament [[Il·líria|il·lirià]] fins als segles IX i X que entraren en contacte amb els [[vènets]], els quals li donaren el nom de Tergeste (''terg'' significa mercat i ''-este'' és típic dels topònims vènets). Després, la ciutat va ser capturada pels [[Carnis]], poc abans de la conquesta per part de l'[[Imperi Romà]] al 177 aC durant la [[Guerra Ístria]]. Entre el 52 i el 46 aC li fou donat l'estatus de [[colònia romana]] per [[Juli Cèsar]], qui menciona Tergeste als seus [[De bello gallico|Commentarii de Bello Gallico]] (51 aC).
 
Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'[[Àustria]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] des del [[1382]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] després de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]], [[1919]]), del qual era el seu principal port marítim. A causa de l'ús del [[dialecte venecià]] com a llengua franca als ports de l'Adriàtic, durant el segle XVIII l'antic dialecte del [[furlà]] de la ciutat, el [[tergestí]], va ser progressivament substituït pel nou dialecte de base [[vènet]]a que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]]. Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria.
 
Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria.
 
El 1920, després de la Primera Guerra Mundial, va integrar-se al Regne d'Itàlia.
Entre 1947 i 1954, va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.
 
==Composició etnolingüística==
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria
La llengua autòctona hi fou històricament el [[furlà]]. A causa de l'ús del [[vènet]] com a llengua franca dels ports de l'Adriàtic, a cavall dels segles XVIII i XIX l'antic dialecte [[furlà]] de la ciutat, el [[tergestí]], fou progressivament substituït pel nou dialecte [[vènet]] que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]].
 
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria escatir quin percentatge dels que es declaren italòfons són pròpiament bilingües en vènet i italià, atès que l'Estat italià no reconeix la lingüicitat del vènet, considerat oficialment un dialecte de la llengua italiana.
 
== Geografia ==
11.915

modificacions