Sándor Márai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 7:
== Biografia ==
''Sándor Károly Henrik Grosschmied de Mára'' mes conegut amb el sobrenom de Sándor Márai va nàixer l'any [[1900]] a [http://www.kosice.sk/static/history/pamatniky/marai.htm Kassa] en [[Imperi Austrohongarès|Àustria-Hongria]] (avui dia [[Košice]], [[Eslovàquia]]) al si d'una família intel·lectual jueva d'origen saxon emparentada, per part de pare, amb la noblesa hongaresa de l'Ország. El seu pare, d'ascendència alemanya, era el jutge i polític Géza Grosschmid<ref>{{Ref-web|url=https://translate.google.com/translate?sl=auto&tl=ca&js=y&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&u=https%3A%2F%2Fcs.wikipedia.org%2Fwiki%2FG%25C3%25A9za_Grosschmid&edit-text=|títol=Géza Grosschmid|consulta=20 nov 2017|llengua=traduït|editor=wikipedia txeca|data=}}</ref> que va arribar a senador del Parlament hongarès entre 1925 i 1932.
[[Fitxer:Sándor Márai i els seus germans.png|esquerra|miniatura|Sándor Márai ambi els seus germans Géza i, Gabor i amb la seva germana Kató a la ciutat de Kassa.]]
La seva particular trajectòria vital i la seva obra (tota escrita en hongarès) van gaudir d’un destí singular fins i tot després del seu traspas, quan va ser descobert i traduït. A poc a poc es van conèixer les seves obres (al seu país estaran prohibides fins a la caiguda del regiment comunista) i amb elles l’home, el burgès, l’europeu, l’humanista i l’immigrant que s’hi amagava.
 
A la obra ''Las bombas de Kassa'' vaig escriure parlant de l'infantesa: ''No és veritat que el món sigui infinitament gran. Per als humans, el món és molt gran quan més s’identifica amb els records de la seva infància. Totes les altres coses ens són estranyes; poden ser magnifiques i, de vegades, temibles, però sempre ens seran alienes. Per a la nostra vitalitat i per als nostres sentiments, el món nomes existeix en la mesura en què reflecteix aquell univers submergit i prodigiós: la Infància i la llar.''
[[Fitxer:Sándor Márai (ca.1907).png|miniatura|Sándor Márai de nen amb la seva mare, germans i tres criades al Mont Bakó, a prop de Kassa, 1907.|esquerra]]
Amb la seva ciutat tenia una profunda relació que el va marcar intensament. L’esperit i l’ànima de Kassa l’influïen profundament, visqués on visqués, si trobava un ambient semblant se sentia com si hi fos. Per a Márai, Kassa era quelcom més que un espai topogràfic i és per això que va convertir-se en ''La Ciutat'', en majúscula, més enllà de mapes i descripcions. El seu autèntic valor no era palpable, era ideal: Kassa era un símbol etern, font d’una manera de viure idealitzada, encarnació de la cultura i l’ordre.
 
Línia 83:
* '''Suïssa i Nàpols (1948-1952)'''
Les primeres ciutats de la seva emigració van ser Zuric i Ginebra, que tenien una freda pulcritud i un buit interior que s’unien a la tristesa existencial que Márai sentia en aquesta època.
[[Fitxer:Objectes personals de l'escriptor Sándor Márai.png|miniatura|Objectes personals de l'escriptor.]]
 
Nàpols, després de Suïssa, tan indiferent, va convertir-se en una de les ciutats per la qual va sentir més afecció: era un bastió de la cultura europea, el seu passat acumulava l’espiritualitat de gairebé tot el continent, amb Ulisses i Virgili, Pompeia i el Mediterrani, museus i biblioteques... L’impressionava el paisatge, el tranquil·litzava el mar i banyar-s’hi li proporcionava moments de calma després d’haver deixat el seu país.
 
Línia 96:
* '''Nova York (1952-1968)'''
En 1952 tras estar visquent a Suiça e Italia, s’estableix a Nova York on reverá la ciutadania norteamericana. A Nova York li quedaven els passeigs, els records, la biblioteca, però va quedar marcat definitivament per la idea de «pelegrí i estranger».
[[Fitxer:Passaport de l'escriptor Sándor Márei.png|miniatura|Passaport de Sándor Márei.]]
 
Per a Márai, Nova York era un lloc on tot era una còpia, tot era «com si...» per això, moltes vegades en els seus ''Dietaris'' Sándor Márai havia descrit aquesta ciutat com a ''estranya, sense ambient, a la qual és impossible acostumar-se. Trobava a faltar Europa, trobava a faltar els amics i no aconseguia posar-se a treballar ni, tampoc, un lloc agradable per viure''<ref name=":1" />''.''
 
Entre els anys 1952 i 1967 va ser col·laborador de Ràdio Europa lliure. Escriure els seus diaris va esdevenir una activitat vital i, mentrestant, preparava el guió d’altres obres que trigaria temps a dur a terme.
 
Marai va quedar profundament decebut de la falta de recolçament por parte de les gran potències occidentals a la Revolució hongaresa del 1956. A finals de 1967 retorna a Italia, a Salerno.
 
A finals de 1967 retorna a Italia, a Salerno.
 
* '''Salerno (1968-1980)'''
Linha 141 ⟶ 139:
Roberto Calasso, un dels directors de l’editorial havia llegit el llibre en francès. En vuit mesos, va arribar a la desena edició. Tot seguit, els lectors d’Alemanya, Espanya, Holanda, la Gran Bretanya i els dels països de l’Extrem Orient van tenir, també, la possibilitat de llegir-la i, més endavant, altres títols de Márai. Actualment és considerat com a peça clau de la literatura europea del [[segle XX]].
 
Márai va dir al 1942 a la seva obra Cel i terra sobre l'exitèxit: ''Qualsevol èxit desperta sospites. Què en faig jo de l’elogi que em fa el meu carter? No es pot conquerir el món, només se’l pot convèncer. El conqueridor, aquell al qual el món abraça contra el seu pit, sempre renuncia a ell mateix; el que convenç, sotmet quelcom o a algú, a una persona o a alguna mena de neciesa. Jo vaig buscant per la vida aquest altre èxit, que només pot ser personal: vull convèncer alguna altra ànima. I això és el màxim''.
 
== Obres destacades traduïdes al català ==