Alfred Rosenberg: diferència entre les revisions

'''Alfred Rosenberg''' ([[12 de gener]] de [[1893]] – [[16 d'octubre]] de [[1946]]). Va ser un dels primers membres del [[Partit Nazi]], i un dels que hi va influir moltmés intel·lectualment. Posteriorment va exercir diversos càrrecs de gran importància. És considerat l'autor principal dels credos claus de la ideologia nazi, incloent-hi les seves teories racials, la [[Holocaust|persecució dels jueus]], l'espai vital (el [[Lebensraum|''Lebensraum'']]), l'abolició del [[Tractat de Versalles]], i l'oposició a l'art modern degenerat. També és conegut per la seva aversió delal [[Cristianismecristianisme]]. Va ser un dels receptors del [[Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències]]. Va ser jutjat als tribunals de Nuremberg, sentessent condemnat a mort i executat a la [[Forca (Pena de mort)|forca]] com a criminal de guerra.

Rosenberg va néixer aen una família d'alemanys del [[Bàltic (mar)|Bàltic]]. El seu pare era un comerciatcomerciant de [[Letònia]], mentre que la seva mare era de Reval (avui [[Tallinn]], a [[Estònia]], llavors part de l'[[Imperi Rus]]). Va estudiar arquitectura a l'[[Universitat Tècnica de Riga|Institut Politècnic de Riga]] i enginyeria a la universitat de [[Moscou]], completant els seus estudis el 1917. (i curiosamentCuriosament, alguns dels edificis que dissenyadissenyà encara s'alcen al centre de Tallinn). Durant la [[Revolució Russa]], Rosenberg recolzavadonà suport als contra-revolucionaris, per la qual cosa, emigrà a [[Alemanya]] el 1918 juntament amb [[Max Scheubner-Richter]], que era una mena de mentor de Rosenberg i de la seva idologiamateixa ideologia. Arribà a [[Munic]] i col·laborà al periòdic de [[Dietrich Eckart]], [[Völkischer Beobachter]] (l''L'Observador del Poble''). En aquesta època, eraes tornar antisemita (influenciat pel llibre ''The Foundations of the Nineteenth Century'', de [[Houston Stewart Chamberlain]]) i anti-bolxevic, com a resultat de l'exili de la seva família.

Rosenberg va ser un dels primers membres del [[Partit dels Treballadors Alemanys]] (DAP) (posteriorment el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut comamb ell'acròniml NSDAP o el Partit Nazi), afiliant-ses'hi alel gener de [[1919]] (Hitler no s'hi afiliaria fins a l'octubre de 1919). Rosenberg també va ser membre de la [[Societat Thule]], també amb Eckart. Rosenberg esdevingué editor del ''Völkischer Beobachter'', el diari del Partit Nazi, el 1921.

El [[1923]], després del [[Putsch de Munic]] i el subseqüent empresonament de [[Adolf Hitler|Hitler]], aquest nomenà a Rosenberg com a líder del Partit Nazi,<ref>{{es}} [[Ferran Gallego Margaleff|Gallego, Ferran]]. ''[http://books.google.cat/books?id=9h29GuzpLJQC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0 Todos los hombres del Führer: la élite del nacionalsocialismo (1919-1945)]'', DEBATE, 2006, p.451, ISBN 84-8306-687-4,9788483066874</ref> posició que mantingué fins a l'excarceració de Hitler. Hitler després remarcà en privat que havia escollit a Rosenberg per motius estratègics, basant-se en la seva personalitat feble i la seva manca d'auto-motivació:, atès que Hitler no volia que el líder temporal dels nazis fos algú popular o afamat de poder, sinó algú que cedís sense problemes el lideratge del partit després que fos alliberat.

El [[1929]] fundà la Lliga Militant per a la Cultura Alemanya. Posteriorment formà l'Institut per a l'Estudi de la Qüestió Jueva, dedicat a identificar i a atacar la influència "jueva" aen la cultura alemanya i a l'estudi del judaisme des d'una perspectiva anti-semítica. Va ser nomenat Diputat del [[Reichstag]] el 1930 i publicà el seu llibre sobre [[teoria racial]] [[El Mite del Segle Vint|''El Mite del Segle Vint'']] (''Der Mythus des 20.'' ''Jahrhunderts''), que dóna les claus sobre la ideologia nacional socialista en punts com la qüestió jueva. Si bé haviase venut havian'havien venut més d'un milió d'exemplars el 1945, la seva influència alsobre el nazisme és dubtosa., Sovinttot es diui que era un llibre venerat alpel nazisme, peròhom afirma que pocs van llegir més del primer capítol, i els que ho van fer el trobaventrobaren poc comprensible. El propi Hitler deia que era incomprensible, i en desaprovava el to pseudo-religióspseudoreligiós.

Més influència va tenir l'actitud de Rosenberg cap al Bolxevismebolxevisme soviètic., Vaatès que va persuadir a Hitler sobre els perills del comunisme i de la suposada fragilitat de l'estructura política soviètica.

Va ser nomenat líder de l'oficina de política exterior del Partit Nazi el 1933, però no va fer gaire cosa (des d'aquest càrrec es va apropiar de les obres d'art pertanyents a Museusmuseus i a col·leccions privades de [[jueu]]s.). El seu viatge a Gran Bretanya aquell any va ser dissenyat per enfortir els lligams entre l'Imperi Britànic i el nou règim... però va ser un complet fracàs: quan Rosenberg diposità una corona amb una esvàstica a la [[tomba del soldat desconegut]], un veterà de la [[I Guerra Mundial]] la llençà al [[Tàmesi]]. Al gener de 1934 va ser substituït per Hitler, perquè es responsabilitzés de l'educació espiritual i filosòfica del Partit i de les seves organitzacions.

Rosenberg també era el teòric principal de les teories racials nazis, aper càrrectal de construir un model racial que justifiqués les polítiques hitlerianes. Rosenberg construí el seu corpus basant-se en els treballs d'[[Arthur de Gobineau]], [[Houston Stewart Chamberlain]] i [[Madison Grant]], així com en les creencies de Hitler. Rosenberg no tenia coneixements d'antropologia ni els recursos científics de què Grant i els altres disposaven. Rosenberg considerava que els negres, jueus i altres pobles semítics estaven als peus de la piràmide. Al capdamunt estaven els blancs, la raça ària. Rosenberg promogué la [[teoria Nòrdica|Teoria]] [[teoria Nòrdica|Nòrdica]], que considerava als pobles de raça Nòrdicanòrdica com l'origen racial dels pobles [[Aris (poble)|aris]]. Aquesta "raça" es trobava més conservada entre els escandinaus, els estonians, les nacions bàltiques, els alemanys del nord, els holandesos i els anglo-saxonsanglosaxons. RosembergRosenberg reorganitzà la política racial nacionalsocialista durant els anys, però sempre consistiaconsistí en l'exaltació Nòrdiconordico-ariaària, el [[nacionalisme alemany]] extrem i un dur [[antisemitisme]]. RosembergRosenberg també era un dur opojentcrític de l'homosexualitat, tant masculina com femenina, sentessent notable el seu pamflet "''Der Sumpf"'' ("''El Pantà"''), veient l'[[homosexualitat]] (particularment el [[lesbianisme]]) com un obstacle a l'expansió de la població nòrdica. L'actitud de Rosenberg cap als [[eslaus]] de l'Europa Oriental és més incerta. Molts nazis, incloent-hi a Hitler mateix, consideraven als eslaus com a una raça inferior a la que havia que subjugar, però Rosenberg suggeria que també eren aris.

Rosenberg advocava capper a una nova "religió de la sang", basada en els suposats impulsos innats de l'ànima nòrdica per defensar el seu caràcter noble contra la degeneració racial i cultural. Creia que això havia estat personificat en les primeres religions indo-europees, notablement les antigues paganes europeesindoeuropees ([[celtes]], [[Germànics|germàniques]], [[bàltiques]], [[romana]]), [[Zoroastre]] i l'[[Hinduisme Vèdic]]. A diferència de [[Heinrich Himmler|Himmler]], no li interessava gaire el [[Budismebudisme]]. Seguint les idees de Chamberlain, condemnava allò que anomenava "el cristianisme negatiu", les creences ortodoxes de les esglésies protestant i catòlica, argumentant allò que ell anomenava un "[[cristianisme positiu]]" basat en l'afirmació de Chamberlain de quèque Jesús era un membre d'un enclavament nòrdic resident a l'antiga [[Galilea]] que va lluitar contra el [[judaisme]]. Per a Rosenberg, la doctrina religiosa no era importat, el que importava era que les creences servissin als interessos de la raça nòrdica, connectant a l'individu amb la seva naturalesa racial.

El [[1940]] va passar a encapçalar la Hohe Schule (literalment, Universitat), el [[Centre de Recerca Ideològica i Educativa Nacional Socialista]]. Rosenberg creà un "Grup Especial de Treball per la Música" (Sonderstab Musik), per recol·lectar els millors instruments musicals i gravacions per utilitzar a la universitat que s'havia de construir a [[Linz]] ([[Àustria]]), ciutat natal de Hitler. Les ordes donades a la Sonderstab Musik eren saquejar totes les formes de propietat jueva a Alemanya oi a qualsevol país capturat per la [[Wehrmacht]], i tots els instruments musicals o enregistraments havien de ser enviats immediatament a [[Berlín]].

Seguint la invasió de l'[[URSS]], Rosenberg va ser nomenat [[Ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l'Est]]. [[Alfred Meyer]] era el seu assistent i el va representar a la [[Conferència de Wannsee]]. Un altre oficial del Ministeri, [[Georg Leibbrandt]], també va assistir a la conferència, d'acord alamb el requeriment de Rosenberg.

Amb suggeriments com aquestesaquests s'intentava encoratjar el nacionalisme no-rus i promoure els interessos alemanys en benefici de les futures generacions àries, d'acord amb els plans geopolítics del "[[Lebensraum]] im Osten". Volien crear un amortidor contra l'expansió soviètica en preparació per a l'eradicació del [[comunisme]] i el [[bolxevisme]] per a l'acció militar preventiva.

Seguint aquests plans, quan les forces de la [[Wehrmacht]] van envair el territori soviètic, van implantar immediatament els primers dels ''Reichskomissariats'' proposats, els d{{'}}''Ostland'' i d{{'}}''Ukraine'', sota la comandància de [[Hinrich Lohse]] i d'[[Erich Koch]] respectivament. L'organització d'aquests territoris administratius portà alel conflicte entre Rosenberg i les [[Schutzstaffel|SS]] sobre el tractament dels [[eslaus]] sota l'ocupació alemanya. RosembergRosenberg criticava el desplaçament, l'esclavatge i de vegades el genocidi dels no-jueus als països ocupats. Com a cap de les teories racials nazis, Rosenberg considerava als eslaus com a aris, si bé per sota dels alemanys. Rosenberg es queixava sovint a [[Adolf Hitler|Hitler]] i a [[Himmler]] sobre el tractament als pobles ocupats no-jueus., Noper contra no va fer cap escarafall sobre els assassinats dels jueus. Als [[judicis de Nuremberg]] afirmà ser ignorant de l'[[Holocaust]], tot i que [[Georg Leibbrandt|Leibbrandt]] i [[Alfred Meyer|Meyer]] van assistir en nom seu a la [[Conferència de Wannsee]].

Va ser jutjat a [[Judicis de Nuremberg|Nuremberg]] i trobat culpable de conspirar per cometre [[Crim contra la pau|crims contra la pau]];, c[[Complot de guerra|omplot de guerra]];, c[[Crim de guerra|Crimsrims de guerra]] i [[Crim contra la humanitat|Crimscrims contra la humanitat]]. Va ser condemnat a mort i executat a la [[Forca (Pena de mort)|forca]] durant la matinada del [[16 d'octubre]] de [[1946]]

La influència de Rosenberg al [[Partit Nazi]] és una controvèrsia. Sovint s'aprecia una manca de carisma i de l'habilitat política d'altres líders nazis, i sovint va ser aïllat. En alguns dels seus discursos, Hitler sembla proper als punts de vista de Rosenberg: el refús al [[Cristianismecristianisme]] tradicional com a religió basada en la cultura jueva, preferint una "raça pura" ètnicament i culturalment, el destí de la qual se suposa havia estat assignat als alemanys per la [[Divina providència|Providència]]. Hitler sentia que també havia d'atraure als electors cristians, que el [[1933]] encara eren majoria aentre la població alemanya. Després de la seva pujada al poder va assegurar a les esglésies protestants i catòliques que el Partit no intentavaintentaria reinstaurar el [[paganisme]] germanicgermànic. Es va presentar a si mateix com a l'home que salvaria al [[Cristianismecristianisme]] de la destrucció a mans del [[comunisme]] [[Ateisme|ateu]] de la [[Unió Soviètica]]. Això va ser veritat immediatament abans i després de les eleccions de 1932; Hitler no volia aparèixer no com una amenaça per a la fe cristiana i consolidar el seu poder, tot i que en privat sentia que el cristianisme havia estat un factor principal en la debilitat de l'Estat Alemany permetent que fos dominat per poders estrangers.

Alguns líders nazis, com [[Martin Bormann]] també eren anti-cristiansanticristians i simpatitzaven amb Rosenberg. Un cop al poder, això no obstant, Hitler i la majoria dels líders nazis van intentar unificar les denominacions cristianes en favor d'un "cristianisme positiu". En privat es lamentaven dels punts de vista radicals i clarament anticristians de Rossenberg, i no recolzaven els petits grups pagans, recolzats cap al final (i buscant una paritat amb el [[cristianisme]]. No obstant. això, [[Adolf Hitler|Hitler]] i [[Joseph Goebbels|Goebbels]] estaven d'acord que després de la [[Endsieg|''Endsieg'']] (Victòria Final), l'Església del Reich estaria pressent emen l'organització social-evolucionista del Reich, proclamant el culte a la raça, la sang i la batalla, en comptes de la [[Redempció]] i els [[Déu Manaments]] de [[Moisès]], que els consideraven antiquats i "jueus".

{{citació|''"La recerca despietada dels punts de vista nazis resulten per significar no, com Rosenberg havia esperat, la impregnació de la vida alemanya amb la nova ideologia; sinó que significavasignifiquen la concentració dels recursos combinats del partit i de l'estat amb la guerra total"''|||</ref name=Dunn}}

Rosenberg es va casar dos cops. La primera esposa, [[Hilda Leesmann]], era ètnicament estoniana; es van divorciar el 1923 després de 8 anys de matrimoni. Es va casar per segon cop el 1925, ella es deiaamb Hedwig Kramer, i el matrimoni va durar fins a la mort. Va tenir dos fills, un fill que morí aen la seva infància i una filla, Irene, nascuda el 1930, i que posteriorment va refusar el contacte amb qualsevol que cerqués informació sobre el seu pare.

* ''Mythus des 20. Jahrhunderts'' (''El mite del {{segle|XX}}'', 1930)