Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

L'emperador [[Claudi]] va intentar limitar l'ús del grec, revocant fins i tot la ciutadania a tots aquells que no tinguessin un nivell suficient de llatí. No obstant això, en una ocasió en què uns ambaixadors grecoparlants van assistir al [[Senat romà]], l'emperador va demostrar els seus dots en aquesta llengua, ja que sabia parlar grec de forma fluida.<ref name="Rochette01"/> [[Suetoni]] el cita quan es refereix als «nostres dos idiomes»,<ref>[[Suetoni]], ''Vida de Claudi'' 42.</ref> a més de tenir dues secretaries imperials, una per als grecs i una altra per als llatins, que van aprèixeraparèixer durant el seu regnat.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 553; Lee I. Levine, ''Jerusalem: Portrait of the City in the Second Temple Period (538 B.C.E. – 70 C.E.)'' (Jewish Publication Society, 2002), p. 154.</ref>

Que les dues llengües eren d'ús quotidià ho testimonia l'existència d'inscripcions bilingües, les quals arriben, fins i tot, a alternar un idioma i l'altre idioma. L'epitafi d'un soldat de llengua grega, per exemple, podia començar estant escrit en grec, per després relacionar el seu rang i la seva unitat dins l'exèrcit romà en llatí.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 556; Adams, «''Romanitas'' and the Latin Language», p. 200.</ref>

A l'Imperi oriental, les lleis i els documents oficials eren traduitstraduïts, regularment, del llatí al grec.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», pp. 553-554.</ref> Les dues llengües eren utilitzades habitualment pels funcionaris governamentals i l'església durant el segle V.<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' pp. 93-94.</ref> A partir del segle VI, però, la cultura grega s'estudiava, a occident, gairebé exclusivament a partir de les traduccions llatines.<ref>Moatii, «Translation, Migration, and Communication», p. 112.</ref> En textos grecs hi apareixen [[préstec lingüístic|préstecs lingüístics]] llatins quan es parla de temes tècnics durant l'antiguitat tardana i l'Imperi Bizantí.<ref>Rance, «The ''De Militari Scientia'' or Müller Fragment», p. 63.</ref>

L'[[aticisme]] va ser un moviment de la [[Segona Sofística]]. Diversos intel·lectuals, com ara [[Publi Eli Aristides]], buscaven restaurar les bases del grec clàssic característic del [[Grec àtic|dialecte àtic]], representat per [[Tucídides]], [[Plató]], [[Demòstenes de Peània|Demòstenes]] i altres autors del [[Grècia clàssica|període clàssic]]. Aquells estilistes que defensaven l'aticisme intentaven evitar els [[vulgarisme]]s del koiné, fet gairebé impossible aen aquestesaquest alçadesmoment de la història, però el [[purisme (lingüística)|purisme lingüístic]] que van defensar va comportar l'aparició, durant el segle II, dels [[gramàtics alexandrins]] i dels [[Lexicografia|lexicògrafs]].<ref>Anderson, ''The Second Sophistic,'' pp. 87-91.</ref> El nivell de coneixement del llenguatge i la literatura també va contribuir a preservar la cultura hel·lènica al món imperial romà.<ref>Anderson, ''The Second Sophistic,'' p. 101.</ref>