|
'''[[Klagenfurt]]''' {{AUT}} ([[1996]])<br/>
'''[[Pompeia (Nàpols)|Pompeia]]''' {{ITA}} ([[2006]])
|Població (2015) = 135.096|fotografies=Tarragona9.jpg}}
'''Tarragona''' és una [[ciutat]] del sud de [[Catalunya]], capital de la comarca del [[Tarragonès]] i de la [[província de Tarragona]]. Amb una població de 131.255 habitants ([[2015]]),<ref>{{Ref-web|url=http://www.idescat.cat/emex/?id=431482|títol=Idescat. Territori. El municipi en xifres.|consulta=14 de juny de 2016|llengua=|editor=Institut d'Estadística de Catalunya|data=1/01/2015}}</ref> és la ciutat més poblada de la comarca del Tarragonès, de la regió del [[Camp de Tarragona]] i és la setena ciutat més poblada del país.
La seva ubicació a la riba de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]] a la [[Costa Daurada]], amb platges d'aigües càlides, així com els seus centres d'esplai i tradició històrica i patrimoni artístic, la converteixen en un centre d'atracció turística de primera.
Fundada al [[segle III aC]] amb el nom de '''Tàrraco''', posseeix un important port de mar i és el centre del [[Complex Petroquímic de Tarragona]]. Els [[Imperi Romà|romans]] la feren capital de la província [[Tarraconense]], motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
== Geografia ==
[[Fitxer:Rio Francoli Tarragona.JPG|esquerra|thumb|El riu Francolí al seu pas per Tarragona.]]
El municipi de Tarragona ocupa un total de 57,9 km<sup>2</sup>. Tot i pertànyer en la seva totalitat a la plana del [[Camp de Tarragona]], el terme tarragoní no és pas excessivament pla, sinó que mostra una forta dicotomia entre les dues parts en què queda dividit pel riu [[Francolí]]. El marge dret del riu és un territori gairebé pla i lleugerament ondulat que correspon a la depressió terciària del Camp de Tarragona, recoberta en bona part per materials [[Quaternari|quaternaris]]. La banda esquerra del riu, al contrari, presenta un relleu força irregular on s’alternen els turons, els pujols i les petites valls. Es tracta d’una alineació muntanyosa petita, on predominen els materials de l’era secundària, la qual pertany al mateix conjunt orogràfic del bloc del [[Gaià]], situat a la zona nord-est del Camp de Tarragona.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065297.xml|títol=Tarragona|consulta=14 de juny de 2016|llengua=|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
En el moment de l’[[Orogènesi alpina|orogènia alpina]], quan es van formar la [[Serralada Prelitoral Catalana|serralada prelitoral]] i la depressió del Camp, aquesta alineació muntanyosa (que reapareix al [[cap de Salou]]) formava petites illes, mentre la depressió era ocupada pel mar terciari. Un cop enretirat aquest, l'alineació ha restat com un seguit de pujols i turons que dominen la plana. La seva alçada arriba a 177 m en el punt culminant. El terme de Tarragona té una longitud aproximada de 14 km de costa, la qual repeteix la dicotomia entre els sectors occidental i oriental, descrita anteriorment.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Portdetarragona.JPG|esquerra|thumb|Vaixells a la platja del Miracle.]]
A la dreta del Francolí s’estén una costa baixa que va des del nucli de Tarragona fins al cap de Salou, formant un petit golf limitat per aquest cap i pels espigons del [[Port de Tarragona|port tarragoní.]] La platja d’aquest sector gairebé ha desaparegut a conseqüència de les ampliacions portuàries i de la instal·lació dels pantalans petroliers. A la banda esquerra del Francolí, la costa té una disposició molt irregular, amb alternança de petits sectors de costa alta, la qual coincideix amb els indrets on els turons arriben a la mar, i planes d’al·luvió, que corresponen a les valls que s’intercalen entre els pujols.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Reflexe del Castell de Tamarit a la desembocadura del riu Gaià.jpg|esquerra|thumb|El [[castell de Tamarit]] a la desembocadura del [[riu Gaià]].]]
Finalment, més enllà del turó de [[Tamarit]] s’ha format una petita plana litoral que correspon a la desembocadura del [[Riu Gaià|Gaià]]. L’espai que comprèn la ribera i llera del riu Gaià, entre la línia de ferrocarril fins al mar, està inclòs dins el [[Pla d'Espais d'Interès Natural|Pla d’Espais d’Interès Natural]] (PEIN). El terreny del territori de [[la Canonja]] és quaternari, format per al·luvions provinents de la [[Conca de Barberà]] i l’[[Alt Camp]] dipositats pel Francolí, però els punts més alts, on hi ha el nucli de la població i l’anomenat Coll Blanc, són formats per terra argilosa i molt compacta, anomenada vulgarment ''tapassot''.<ref name=":0" />
El terme ha estat sempre ric en [[Mina (enginyeria)|mines]] i afavorit per la proximitat de rieres, la qual cosa en delimita la configuració bàsica de les terres, majoritàriament de regadiu a la banda de ponent i de secà i garriga a llevant. La vegetació autòctona es compon de [[màquia]] de llentiscle i [[margalló]], i el [[pi blanc]] és la base de l’escàs bosc que encara hi resta. La major part del territori de Tamarit presenta una estructura semblant a la de la zona llevantina del terme tarragoní, ja que la configuració montuosa iniciada al tossal de Tarragona arriba a la mateixa riba dreta del Gaià. La part del terme situada entre els [[Turó de Costagrossa|turons de Costagrossa]] (100 m) i de [[Turó de Sant Joan (Blanes)|Sant Joan]] (87 m) i la ratlla amb el terme d’[[Altafulla]], és l’horta de Ferran i Tamarit, constituïda per la sedimentació dels materials aportats pel Gaià.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Platja de la Móra.jpg|esquerra|thumb|269x269px|La platja de la Mora.]]
[[Fitxer:Tarragona - Rambla Nova 04.jpg|thumb|La Rambla Nova de Tarragona.]]
El litoral de Tamarit és una suma de platges i fronts rocosos; se'n destaquen les puntes de la Creueta i de la Mora, la cala del mateix nom, la platja de Tamarit i el penyal de la Roca de Gaià. L’espai de Tamarit-Punta de la Móra comprèn un tram de costa rocosa, amb un important valor biològic Al terme de Tarragona, immediatament a ponent de la ciutat, hi desemboca el riu Francolí, el qual en aquest tram final del seu recorregut porta un cabal molt escàs, que arriba a ser nul durant l’estiu. Això no obstant, com tots els rius mediterranis, té en determinades ocasions grans avingudes, algunes de les quals han produït estralls als conreus situats prop del riu i fins i tot al barri tarragoní d[[el Serrallo]].<ref name=":0" />
A l’extrem nord del terme, a la zona pertanyent a Tamarit de Mar, hi desemboca el Gaià, que apareix gairebé sec tot l’any a conseqüència de la construcció fa uns anys del [[Pantà del Gaià|pantà de Gaià]]. El terme és solcat també per diversos torrents, que només porten aigua en èpoques de pluges intenses i persistents. Les aigües subterrànies havien estat força abundants històricament a la riba dreta del Francolí, fet que permetia l’existència d’un sector d’horta, l’anomenada Horta de Tarragona. La sobreexplotació dels aqüífers ha fet baixar molt el nivell freàtic i, en conseqüència, s’ha produït la salinització de molts pous i la no potabilitat de l’aigua.<ref name=":0" />
El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb [[Constantí]], [[els Pallaresos]], [[el Catllar]] i [[la Riera de Gaià]], a l'est amb [[Altafulla]], al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb [[Vila-seca]], [[La Canonja]] i [[Reus]].<ref name=":0" />
{| width ="45%" style="border: 1px #aaaaaa solid;" align="center"
|-----
| width ="33%" align="right" | [[Constantí]]
| width ="33%" align="center" | [[Els Pallaresos]] i [[El Catllar]]
| width ="33%" align="left" | [[La Riera de Gaià]]
|-----
| width ="33%" align="right" | [[La Canonja]] i [[Reus]]
| width ="33%" align="center" | [[Fitxer:Rosa de los vientos.svg|50px|Rosa dels vents]]
| width ="33%" align="left" | [[Altafulla]]
|-----
| width ="33%" align="right" | [[Vila-seca]]
| width ="33%" align="center" | [[Mar Mediterrani]]
| width ="33%" align="left" | [[Mar Mediterrani]]
|}
{{Panoràmica|Anfiteatro romano de Tarragona. 23.jpg|1000px|Panoràmica de l'amfiteatre romà de Tarragona.}}
=== Clima ===
[[Fitxer:Anfiteatro de Tarragona. Tarragona-73.jpg|thumb|259x259px|El clima de Tarragona és molt suau, amb una temperatura mitjana anual a la ciutat de 16.1ºC. A la foto, l'amfiteatre romà de la ciutat davant la costa del Mediterrani.]]
== andreu tonto maricojonudojiliputaliano i tambien juliano ==
Tarragona gaudeix d'un [[clima mediterrani]] típic, de tipus ''Csa'' segons la [[Classificació climàtica de Köppen|classificació de Köppen]]. La temperatura mitjana anual supera lleugerament els 16ºC i la precipitació amb prou feines arriba als 500 mm. Els hiverns són suaus i els estius, calorosos. Les [[Precipitació|precipitacions]] són irregulars, tant dins d'un mateix any com entre diferents anys, si bé s'observa un patró segons el qual l'estació més seca sol ser l'estiu, seguit de l'hivern; i durant la primavera i la tardor se solen registrar la majoria de les precipitacions, especialment en aquest última. La possibilitat de precipitació s'estén durant tot l'any i freqüentment arriba a intensitat elevada o molt elevada, tot i que l'episodi plujós sol durar poc. El caràcter tempestuós de les precipitacions sol ser més alt a l'estiu, seguit de tardor, primavera i hivern, mentre que la precipitació tipus xàfec és més habitual en ordre invers al exposat. La neu no és molt rara, però no sol caure amb suficient intensitat o durada com per cobrir el sòl, la qual cosa la converteix en un fenomen subjectivament percebut com molt més infreqüent del que en realitat és. Els registres de precipitació, disponibles des de finals del segle XVIII encara que amb discontinuïtats freqüents i de vegades perllongades, indiquen uns valors extrems compresos entre els 300 i els 700 mm. anuals. La mitjana de dies amb precipitació és de 51 a l'any.
Les temperatures presenten una pauta molt més regular i previsible. Les gelades són infreqüents i alguns anys no arriben a registrar-se. Les temperatures màximes en els dies més calorosos de l'any no acostumen a superar massa els 30ºC. Valors inferiors als 3ºC són rars i de molt breu durada. Els valors extrems registrats són: -7,8ºC (1985) i 38ºC (2010). El vent dominant és el [[Mestral]] (NO), sec i fred si és de component marcat del nord i més suau, fins i tot gairebé càlid, a mesura que rola a component oest. A l'estiu, sol predominar un règim de brises.
{{WeatherBox
|location=Tarragona
|metric first=yes
|single line=yes
|Jan record high C = 24.2
|Feb record high C = 25.0
|Mar record high C = 27.7
|Apr record high C = 30.2
|May record high C = 32.8
|Jun record high C = 36.8
|Jul record high C = 37.4
|Aug record high C = 38.0
|Sep record high C = 33.8
|Oct record high C = 32.5
|Nov record high C = 28.8
|Dec record high C = 22.6
|year record high C = 38.0
|Jan high C = 14.1
|Feb high C = 14.9
|Mar high C = 17.1
|Apr high C = 19.0
|May high C = 22.2
|Jun high C = 26.3
|Jul high C = 29.3
|Aug high C = 29.4
|Sep high C = 26.3
|Oct high C = 22.3
|Nov high C = 17.5
|Dec high C = 14.6
|year high C = 21.1
|Jan mean C = 9.0
|Feb mean C = 9.7
|Mar mean C = 11.9
|Apr mean C = 13.8
|May mean C = 17.2
|Jun mean C = 21.2
|Jul mean C = 24.2
|Aug mean C = 24.6
|Sep mean C = 21.5
|Oct mean C = 17.5
|Nov mean C = 12.6
|Dec mean C = 9.7
|year mean C = 16.1
|Jan low C = 3.9
|Feb low C = 4.5
|Mar low C = 6.6
|Apr low C = 8.6
|May low C = 12.1
|Jun low C = 16.1
|Jul low C = 19.1
|Aug low C = 19.7
|Sep low C = 16.6
|Oct low C = 12.7
|Nov low C = 7.6
|Dec low C = 4.7
|year low C = 11.1
|Jan record low C = -7.8
|Feb record low C = -8.0
|Mar record low C = -5.4
|Apr record low C = 1.0
|May record low C = 3.6
|Jun record low C = 7.4
|Jul record low C = 10.5
|Aug record low C = 10.8
|Sep record low C = 5.5
|Oct record low C = 0.2
|Nov record low C = -4.0
|Dec record low C = -7.5
|year record low C = -8.0
|precipitation colour = green
|Jan precipitation mm = 29
|Feb precipitation mm = 28
|Mar precipitation mm = 28
|Apr precipitation mm = 37
|May precipitation mm = 54
|Jun precipitation mm = 25
|Jul precipitation mm = 15
|Aug precipitation mm = 42
|Sep precipitation mm = 77
|Oct precipitation mm = 75
|Nov precipitation mm = 53
|Dec precipitation mm = 36
|year precipitation mm = 500
|Jan rain days = 4.0
|Feb rain days = 3.5
|Mar rain days = 3.8
|Apr rain days = 5.0
|May rain days = 5.4
|Jun rain days = 3.1
|Jul rain days = 2.0
|Aug rain days = 3.6
|Sep rain days = 5.1
|Oct rain days = 6.0
|Nov rain days = 4.4
|Dec rain days = 4.1
|year rain days = 49.8
|Jan snow days = 0.2
|Feb snow days = 0.1
|Mar snow days = 0.1
|Apr snow days = 0
|May snow days = 0
|Jun snow days = 0
|Jul snow days = 0
|Aug snow days = 0
|Sep snow days = 0
|Oct snow days = 0
|Nov snow days = 0
|Dec snow days = 0
|year snow days = 0.4
|Jan frost days = 5.7
|Feb frost days = 2.9
|Mar frost days = 0.8
|Apr frost days = 0
|May frost days = 0
|Jun frost days = 0
|Jul frost days = 0
|Aug frost days = 0
|Sep frost days = 0
|Oct frost days = 0
|Nov frost days = 1.3
|Dec frost days = 3.6
|year frost days = 12.5
|Jan humidity = 70
|Feb humidity = 68
|Mar humidity = 67
|Apr humidity = 66
|May humidity = 66
|Jun humidity = 63
|Jul humidity = 63
|Aug humidity = 66
|Sep humidity = 70
|Oct humidity = 73
|Nov humidity = 72
|Dec humidity = 72
|year humidity = 68
|Jan sun = 157
|Feb sun = 162
|Mar sun = 197
|Apr sun = 222
|May sun = 251
|Jun sun = 274
|Jul sun = 306
|Aug sun = 265
|Sep sun = 209
|Oct sun = 182
|Nov sun = 157
|Dec sun = 145
|year sun =
|source 1 = aemet.es<ref>{{ref-web| url = http://www.aemet.es/ca/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/valoresclimatologicos?l=0016A&k=cat
|títol= Valors climatològics normals. Reus-Tarragona
|editor= [[Agència Estatal de Meteorologia]]
|consulta= 15 de juny de 2016}}</ref>
|source 2 = amet.es (valors extrems, 1920–2016)<ref>{{ref-web| url = http://www.aemet.es/ca/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/efemerides_extremos?w=0&k=cat&l=0016A&datos=det
|títol= Valors extrems: Reus Aeroport - Tarragona
|editor= [[Agència Estatal de Meteorologia]]
|consulta= 15 de juny de 2016}}</ref>
|date= 1920-2016
}}
== Barris i zones urbanes de Tarragona ==
:''Article principal: [[Districtes de Tarragona]]''
La població de Tarragona està xifrada en 133.545 habitants. Estadísticament es divideix en les 15 zones urbanes que s'anomenen a continuació:
{{capentcat|Nº habitants (zones de Tarragona)|Barris 2015}}
{{entcat|Barris Llevant: Nàstic, Vall l'Arrabassada, la Savinosa i Miracle Llevant.|3.791}}
{{entcat|[[els Boscos de Tarragona]] i l'Escorpí|1.266}}
{{entcat|[[Cala Romana]]|907}}
{{entcat|[[la Campsa]]|1.638}}
{{entcat|[[Ferran (Tarragona)|Ferran]]|168}}
{{entcat|[[Monnars]], Bon Sol, Vileta de Mar, Solimar, Llevantina, Florimar i Sant Marc|2.102}}
{{entcat|[[els Montgons]]|2.528}}
{{entcat|[[L'Oliva (Tarragona)|Oliva, l']]|105}}
{{entcat|[[Les Pinedes (Tarragona)|Pinedes, les]]|43}}
{{entcat|[[Sant Pere i Sant Pau]]|16.310}}
{{entcat|[[Sant Salvador (Tarragona)]], Sant Ramon, Santa Isabel i urbanitzacions Nord|7.104}}
{{entcat|[[Tamarit (urbanització)|Tamarit]]|1.758}}
{{entcat|Tarragona centre|65.501}}
{{entcat|Barris Ponent: [[Torreforta]], [[Bonavista]], El Pilar, Los Naranjos, Campclar, Buenos Aires i voltants|23.462}}
{{fientcat}}
Les dades de població de les entitats de població esmentades inclouen altres entitats menors:
* '''L'Arrabassada i la Savinosa''': Coves del Llorito, Santuari del Llorito, Vall de l'Arrabassada, Vileta de Mar, Miracle Llevant, la Savinosa, Nàstic i urbanització i Ermita del Crist i Mare de Déu de la Salut.
* '''La Campsa''': Urb. Icomar, Parc Riuclar i Riuclar
* '''Ferran'''
* '''Monnars''': Bonsol, Colls Majors, Entrepins, Florimar, Llevantina, Els Pinars, Residencial Monnars, Sant Marc i Solimar.
* '''Els Montgons''': la Floresta
* '''Sant Pere i Sant Pau''': Sant Pere Sescelades, Urbanització Pedrol, la Zona Educacional i Politècnic i els Quatre Garrofers.
* '''Sant Salvador''': Sant Salvador, Sant Ramon i Santa Isabel
* '''Tamarit'''
* '''Barris Ponent:''' Torreforta, Bonavista, El Pilar, Los Naranjos, Campclar, La Granja, Buenos Aires i voltants
== Història ==
''Article principal: [[Història de Tarragona]]''
=== Època antiga ===
{{article principal |Kesse|Tàrraco}}
Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del [[segle III aC]], quan hi havia una població [[iber]]a, de nom [[Kesse]], que donà nom als [[cossetans]], tribu que habitava el Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, ja que hi ha investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del [[Camp de Tarragona]], com [[Valls]].
;Tàrraco romana: Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de [[Tàrraco]] (en [[llatí]] ''Tarraco'') i va esdevenir més tard capital de la província [[Tarraconense]]. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
[[Fitxer:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|Tarraconensis]]
August hi va passar l'hivern durant la campanya de Cantàbria (27 aC), moment en què la ciutat es va engrandir i va rebre el títol de ''Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis''.
Les restes de l'[[Amfiteatre de Tarragona|amfiteatre]], el [[Circ romà de Tarragona|circ]], les [[Muralles romanes de Tarragona|muralles]] i [[Fòrum Provincial (Tarragona)|altres edificis romans]] es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de la ciutat medieval.
Prop de la ciutat hi havia l'[[Pont del Diable (Tarragona)|aqüeducte de Tàrraco]], avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada [[Torre dels Escipions]], un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de [[Roda de Barà]], hi ha l'anomenat [[arc de Berà]], que marcava l'arribada a Tàrraco per la [[Via Augusta]].
El [[Conjunt arqueològic de Tàrraco]] amb catorze monuments de l'època romana fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] l'any [[2000]].
===Tàrraco visigoda===
Després de la [[caiguda de l'Imperi romà]], arribaren els pobles germànics. El rei [[visigot]] [[Euric]] va saquejar i destruir la ciutat el [[480]]. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, [[Barcelona]].
A poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'[[Arquebisbe de Tàrraco]]. El 711 tenia una seca que encunyava moneda per [[Àkhila II]].
===Tarraquna, entre l'Islam i el Cristianisme.===
Els invasors àrabo-berebers s'empararen de Tarragona en una data compresa entre el [[714]] i el [[718]]. Tradicionalment hom creia que la ciutat va ser expugnada violentament i profundament saquejada. Aquesta creença vindria confirmada per la fugida del bisbe [[Pròsper de Tarragona]]. Tanmateix no hi ha cap testimoni arqueològic que avali aquesta creença, amb la qual cosa s'admet que, hipotèticament, la conquesta va ser pacífica o escassament violenta. Allò que està clar és que Tarragona (Tarraquna a les fonts musulmanes) amb la seu episcopal vacant i situada en una posició massa extrema dins [[Al-Andalus]], va perdre rellevància com centre urbà. Aquest fet indubtable ha donat lloc a un altre tòpic historiogràfic, el de la ciutat abandonada, fantasmal, immens camp de runes colossals però buida. En cap cas aquest clixé s'adapta a la realitat. La ciutat difícilment va restar mai buida de manera permanent, i és clar que el seu domini va ser objecte de disputa entre moriscs i cristians. Sota [[Carlemany]], Tarragona va ser incorporada segurament de manera efímera, dins l'anomenada [[Marca Hispànica]]. La disponibilitat d'una seu episcopal vacant amb dret a la primacia de les [[Hispania]]e, era un estímul per al príncep cristià veí més poderós: el comte de Barcelona, que d'aquesta manera podia reforçar la seva independència envers el rei de França atès que, eclesiàsticament, depenia del bisbat de [[Narbona]]. El poder andalusí, de totes maneres, va frustrar diverses vegades la restauració de l'episcopi tarragoní i, per tant, la seva definitiva incorporació a l'òrbita cristiana. El primer intent conegut va ser el [[960]], sota el comte [[Borrell II]] de Barcelona. Durant el segle XI es coneixen diversos intents d'incorporar la ciutat al domini del comte de Barcelona, però la mateixa reiteració dels intents demostra que aquesta apropiació i domini eren, com a màxim, precaris. El [[1116]], el comte [[Ramon Berenguer III]] s'emparà de Tarragona. Aquest cop ja de manera definitiva restaria sota domini cristià, dins l'òrbita feudal del [[Comtat de Barcelona]].
===Baixa Edat Mitjana: Tarragona feudal===
L'any [[1116]] es produí la [[reconquesta]] cristiana de Tarragona per part de les tropes de [[Ramon Berenguer III]]. La seguretat, aconseguida després de la caiguda de les fortaleses andalusines de [[Tortosa]] ([[1148]]), [[Lleida]] ([[1149]]) i [[Siurana]] ([[1154]]), permeté una important expansió econòmica, acompanyada d'un notable creixement demogràfic, aconseguit en part per la naturalització de pobladors provinents, majoritàriament, de la [[Catalunya Central]].
De seguida es produïren lluites per dominar la zona entre l'[[Arquebisbe de Tarragona]] i el [[Principat de Tarragona|Príncep de Tarragona]] [[Robert d'Aguiló]]. Després d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguiló foren expulsats.
A principis del [[segle XIII]], s'urbanitza la gran plaça del Fòrum romà, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a [[Catalunya]]. Ràpidament, sorgeixen els primers barris extramurs:
* el ''Corral'' (antic circ romà), dedicat al comerç
* la ''Vilanova'', que s'estenia fins al port. Era ple de molins, horts i cultius
* l'''Horta'', que arribava fins al [[Francolí]]. Era una zona amb cases aïllades amb camps de conreu.
El [[1321]] arriba la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. La tradició en honor de la Santa arribarà fins als nostres dies, essent les [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Festes de Santa Tecla]] la seva màxima expressió.
El maig de [[1348]] arribaria la [[Pesta Negra]] i el consegüent replegament de població cap a l'interior de les muralles. A principis de [[segle XV]], la ciutat es recuperà de la Pesta fins que, durant la [[Guerra civil catalana]], les tropes reials l'[[Setge de Tarragona (1462)|assetjaren]] i la ciutat quedà molt afectada.
=== Època moderna ===
[[Fitxer:PlànolTarragona.jpg|thumb|300px|esquerra|Plànol de Tarragona al voltant de 1643]]
Al llarg dels segles [[segle XVI|XVI]] - [[segle XVII|XVII]], la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. En general, el SXVI va ser una etapa de relativa prosperitat i creixement, sota l'amenaça dels atacs marítims per part dels otomans i els seus aliats nord-africans, fet que explica la realització d'importants obres de defensa.
Foren importants les escaramusses entre tropes reials i franco-catalanes durant la [[Guerra dels Segadors]]: com el [[Setge de Tarragona (1641)]], les batalles navals de 1641 ([[Primera batalla naval de Tarragona|primera]] i [[Segona batalla naval de Tarragona|segona]]) i el [[Setge de Tarragona (1644)]]. El 1645 la ciutat aixecà la [[coronela de Tarragona]], que estigué en actiu fins a la seva dissolució en [[1666]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jordà Fernández |nom=Antoni |títol=Història de la ciutat de Tarragona |url=http://books.google.cat/books?id=E0rtS7Jzz6cC&pg=PA89&dq=coronela+de+tarragona&hl=ca&sa=X&ei=JOV-UaDJC4uR7Abd_4C4BA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=coronela%20de%20tarragona&f=false |llengua= |editorial=Cossetània Edicions |data=2006 |pàgines=89 |isbn=8497912276}}</ref>
[[Josep de Nebot i Font]] prengué Tarragona el setembre de [[1705]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kamen |nom=Henry |títol=Philip V of Spain: The King who Reigned Twice |url=http://books.google.cat/books?id=htkqJr0SThsC&pg=PA45&dq=nebot+regiment+1704&hl=ca&sa=X&ei=LeWPUZSxComO7Qan6oCQAw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=nebot%20regiment%201704&f=false |llengua=anglès |editorial=Yale University Press |data=2001 |pàgines=45-46 |isbn=0300087187}}</ref> Des de 1708, l’exèrcit anglès va fer de Tarragona la seva principal plaça forta, amb la qual va establir connexió permanent amb l’illa de Menorca. Així, va impulsar un procés de fortificació que va actualitzar bona part de les defenses tarragonines, a més de reformar-ne el port.<ref>{{ref-web|url=http://www.ruta1714.cat/escenaris/tarragona/|consulta=5 juliol 2014|títol=Ruta 1714 (Tarragona)|obra=Web|editor=Generalitat de Catalunya}} CCBYSA</ref> Després de la signatura del [[Tractat d'Utrecht]] la ciutat es lliurà a les forces borbòniques de [[Felipe Manuel de Bette]], el marquès de Lede,<ref>{{ref-llibre |cognom=de Cadenas y Vicent |nom=Vicente |títol=Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, Volum 2 |url=http://books.google.cat/books?id=CyBSc3nkhTYC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=marques+de+lede&source=bl&ots=-VW2uTNorx&sig=Yvd4apKMBX9HCgg2zm8FmDh0Dh4&hl=ca&ei=Fpx9TdXyCIjNhAeezoTtBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CGkQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |pàgines=p.188 |editorial=Ediciones Hidalguía |lloc= |data=1977 |isbn=8400037200}}</ref> el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l'ordre d'evacuar la ciutat, però l'expedició austriacista de socors comandada per [[Rafael Nebot]] fou derrotada al [[combat de Torredembarra]]. El marquès de Lede, sota les ordres del [[Restaino Cantelmo Stuart|duc de Pòpuli]], i en última instància per instigació del mateix [[Felip V d'Espanya]], va dur a terme una política de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Serra i Sellarés |nom=Francesc |títol=Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc |url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_85367942_1.pdf |editorial=Generalitat de Catalunya |data= |isbn=9788439386704 |pàgines=p.118}}</ref>
Les noves institucions de govern sorgides de la [[Nova Planta]] varen significar una ruptura amb el sistema anterior, més proper a la societat real. La Nova Planta afectà molt negativament el creixement econòmic, especialment per culpa de les restriccions al comerç portuari. Aquesta circumstància, que va afavorir el comerç al [[Port de Salou]], era percebuda com a molt negativa per la societat civil local, la qual va pressionar diverses vegades per a l'aixecament de les restriccions comercials del port, que es considerava amb raó, l'element clau per a la prosperitat econòmica de la ciutat. Finalment, el [[1769]] (comprovar?), es va permetre l'obertura al comerç internacional. La manca d'instal·lacions portuàries, pel deteriorament i la insuficiència de les existents, explica l'esforç en construir un port nou. Després d'anys de negociacions i d'estudis de viabilitat, finalment es varen iniciar les obres d'un nou port (1790), encomanades a [[Juan Ruíz de Apodaca]].
=== Època contemporània ===
[[Fitxer:AssaltTarragona.jpg|thumb|350px|Il·lustració de l'assalt de Tarragona per les tropes de Napoleó]]
La ciutat es va veure molt afectada per la [[Guerra de la Independència Espanyola]] o del Francès (1808-14). Inicialment se'n beneficià, donat que acollí la seu de la [[Junta de Catalunya]] i rebé un considerable flux de refugiats, elements tots plegats que estimularen l'activitat ciutadana. Però el maig-juny de [[1811]] la ciutat va ser víctima de l'atac francès [[Setge de Tarragona (1811)|Setge de Tarragona]] que culminà amb la seva presa a l'assalt i un sagnant saqueig de tres dies. Sota domini francès, patí un altre setge, molt menys mortífer que el primer i finalment, en ser abandonada pels ocupants (19 d'agost de [[1813]]), va ser parcialment volada, perdent-se per sempre diverses construccions monumentals, com el [[Castell del Patriarca]]. La recuperació posterior va ser relativament ràpida, gràcies a una política hàbil de les elits dirigents tarragonines que van gestionar diferents beneficis que li permetessin la reconstrucció i la solvència econòmica futura: reducció de la pressió fiscal (exempció total de contribucions fins a 1826), represa de les obres de construcció del Port modern i l'obtenció de la capitalitat provincial. Al llarg del segle, Tarragona va viure un important procés de creixement demogràfic, canvi econòmic i transformació urbana. L'element essencial d'aquests canvis va ser l'activitat portuària, lligada especialment a l'exportació de vi. El desenvolupament industrial pròpiament dit va ser menor que en altres ciutats catalanes de l'època, però ben present. El nou barri de la Marina o del Port, planificat a inicis del s. XIX a partir de les construccions preexistents, va concentrar la major part de les transformacions fins que el [[1856]] s'aconseguí finalment d'enderrocar la [[Muralla de Sant Joan]] i se'n va aprofitar l'espai per bastir un gran eix viari ([[Rambla Nova]], que permeté finalment la unió entre [[Part Alta]] i Marina, per primer cop des de l'època romana. La [[Segona República Espanyola]] i la [[Guerra civil espanyola]] marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la postguerra, es va acollir una gran quantitat d'emigrants procedents d'[[Aragó]] i [[Andalusia]], d'entre altres regions.
=== Tarragona actual ===
La capital ha anat creixent a mesura que han anat passant els anys, sense perdre la històrica rivalitat amb la ciutat de [[Reus]], i això ha fet que s'hagin destinat grans quantitats de diners pel [[Port de Tarragona]], un dels més importants del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] occidental, actualment un pol d'atracció del tarragonins. La creixent modernització de la ciutat, juntament amb l'evolució demogràfica que ha patit Catalunya en els últims anys, han fet que la ciutat disposi d'importants vies de comunicació amb l'exterior, com el Port, l'Estació de Tren (molt a prop del Barri del Serrallo), el [[Corredor del Mediterrani]], la proximitat amb l'[[Aeroport de Reus]] i les carreteres que porten a [[València]] i a [[Barcelona]].
A més, i en part gràcies als propers pols turístics de [[Salou]], [[Cambrils]], [[La Pineda (Vila-seca)]], [[Tamarit (urbanització)|Tamarit]], [[Altafulla]], [[PortAventura]] i als futurs [[BCN World]] i FerrariLand, i al fet de tenir importants vestigis culturals i històrics, es calcula que la ciutat rep, en les èpoques de temporada alta, més de 2 milions de visitants. Això ha comportat una important entrada de diners i una significativa pujada de la popularitat, però sense cap mena de dubte, el fet que el 2017 Tarragona aculli el [[Jocs Mediterranis de Tarragona |XXVIII Jocs Mediterranis]], aportarà molta importància a la ciutat, a més de grans infraestructures (esportives, comunicatives, etc) i un gran llegat històric.
Actualment, la ciutat disposa del [[Diari de Tarragona]], i de diverses emissions de televisió i ràdio.
El 2018 la ciutat acollirà els [[Jocs Mediterranis de Tarragona 2018|XVIII Jocs Mediterranis]], un any més tard del previst, per culpa de l'inestabilitat política i econòmica que han fet impossible acabar les infraestructures necessàries a temps.<ref>{{ref-notícia|títol=Confirmat l'ajornament dels Jocs Mediterranis de Tarragona fins al 2018|publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/societat/Confirmat-ajornament-jocs-mediterranis-tarragona-2017-2018_0_1681632064.html|consulta=11 desembre 2016|data=5 novembre 2016}}</ref>
== Demografia ==
Tarragona ha patit grans etapes de població al llarg dels seus més de dos mil anys d'història. La Kesse preromana es va convertir en una important capital provincial dins de l'[[Imperi Romà|Imperi]] i en centre de poder considerable. Amb la invasió [[visigots|visigoda]] la ciutat s'anà despoblant per l'efecte de l'emigració al camp, indret més segur en els períodes d'inestabilitat política del [[Regne de Toledo|regne visigot]]. Durant el període d'[[Al-Àndalus]] la ciutat restà despoblada fins a la seva conquesta als sarraïns gràcies a [[Robert d'Aguiló]], que en recompensa fou nomenat Príncep de la ciutat de per vida. El mateix Robert s'encarregà de la repoblació de la zona, que posteriorment es veieren reforçades per la tasca dels [[Arquebisbat de Tarragona|arquebisbes]]. Durant el període cristià s'anà expandint, però la seva població minvà repetidament en alguns períodes concrets a causa de la seva importància tant estratègica com política, que la feren un objectiu a conquerir en diversos conflictes bèl·lics que transcorregueren a la zona. No fou fins passada la [[Guerra del Francès]], quan en recompensa per les pèrdues sofertes en el [[Setge de Tarragona (1811)|setge del 1811]] es donà a Tarragona la capitalitat de la [[Província de Tarragona]] i des de llavors la població de la ciutat ha seguit una dinàmica de creixement sostinguda ( amb l'excepció de la pèrdua d'habitants arran de la independència de [[La Canonja]]), en part gràcies a la instal·lació durant mitjans del segle XX de les [[Indústria química|indústries químiques]] als voltants de la ciutat.
{{DemogCat| 1497=637| 1515=765| 1553=960| 1717=4.915| 1787=9.909| 1857=19.760| 1877=24.709| 1887=29.043| 1900=25.207| 1910=25.009| 1920=29.632| 1930=32.379| 1940=37.120| 1950=40.084| 1960=45.273| 1970=78.238| 1981=111.689| 1990=112.360| 1992=112.283| 1994=114.630| 1996=112.176| 1998=112.795| 2000=114.097| 2002=117.184| 2004=123.584| 2006=131.158| 2008=137.536| 2010=140.184| 2012=133.954|2014 = 135.492}}
En el cens del 1857 incorpora [[Monnars]], Boella, [[Ferran (Tarragona)|Ferran]], Masricard i Torell; el 1950, [[Tamarit de Mar]]; el 1965, [[la Canonja]], fins que el 2010 La Canonja conjuntament amb Masricard recuperen la seva plena municipalitat.
== Política ==
{{AP|Llista d'alcaldes de Tarragona}}
La Ciutat és governada actualment per un executiu en minoria format exclusivament pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]], sent-ne el batlle l'[[Josep Fèlix Ballesteros Casanova|Il·lm. Senyor Josep Fèlix Ballesteros]].<ref>http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_24132780_1.pdf</ref>
[[Fitxer:Ajuntament de Tarragona, i Diputació-1.JPG|thumb|273x273px|L'[[Ajuntament de Tarragona]]]]
[[Fitxer:Catalunya en Miniatura-Ajuntament de Tarragona.JPG|thumb|Maqueta a [[Catalunya en Miniatura]] de l'Ajuntament de Tarragona|236x236px]]
Les dependències principals del [[Ajuntament de Tarragona|consistori]] i el seu edifici més emblemàtic es troben a la [[Plaça de la Font]], a la [[Part Alta|part alta]] de la ciutat.{{cap resultats eleccions|2011}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya]] - [[Progrés Municipal]] | [[Josep Fèlix Ballesteros Casanova]]|17.826|12|-%}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió]] | [[Victòria Forns Fernández]]|9.920|7|-%}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]] | [[Alejandro Fernández Álvarez]]|9.917|7|-%}}
{{partit resultats eleccions|verd|[[ICV]] - [[EUiA]] - [[Entesa pel Progrés Municipal]] | [[Arga Sentís Maté]]|2.602|1|-%}}
{{partit resultats eleccions||Altres||4.737|-|-%}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]||1.695|-|-%}}
{{fi resultats eleccions||27|100%}}
El dissabte 11 de juny es va constituir l[[Ajuntament de Tarragona|'Ajuntament]], esdevenint alcalde [[Josep Fèlix Ballesteros]] pels 12 vots dels seus regidors. [[Victòria Forns]] i Alejandro Fernández van obtenir 7 vots cada un, també igual al nombre de regidors dels seus partits respectius..
{{cap resultats eleccions|2015}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya]] - [[Progrés Municipal]] | [[Josep Fèlix Ballesteros Casanova]]|13.791|9|-%}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Ciutadans]]|[[Rubén Viñuales Elías]]|6.876|4|-%}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]|[[Pau Ricomà Vallhonrat]]|5.700|4|-%}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]]|[[Alejandro Fernández Álvarez]]|5.559|4|-%}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió]] |[[Albert Abelló]]|5.329|3|-%}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Candidatura d'Unitat Popular]]|[[Laia Estrada Cañón]]|4.011|2|-%}}{{partit resultats eleccions|verd|[[ICV]] - [[EUiA]] - [[Entesa pel Progrés Municipal]] |[[Arga Sentís Maté]]|2.721|1|-%}}
{{partit resultats eleccions||Altres|||-|-%}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]|||-|-%}}
{{fi resultats eleccions||27|100%}}
== Conselleries 2015-2019 <ref>{{ref-web|url=https://www.tarragona.cat/lajuntament/govern/consistori|consulta=11 juliol 2017|títol=Consistori 2015-2019|editor=Ajuntament de Tarragona}}</ref> ==
* Primer [[tinent d'alcalde]], Cap de Presidència, Conseller de Transparència, Govern Obert, Espais Públics i Contractació: '''[[José Luis Martín García]]''' ([[Partit Popular Català|PP]])
* Segon tinent d'alcalde, Conseller de Serveis Centrals, Economia i Hisenda: '''[[Pau Pérez Herrero]]''' ([[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]])
* Tercer tinent d'alcalde, Conseller comissionat dels [[Jocs del Mediterrani de 2018]] i Ciutat Intel·ligent: '''[[Javier Villamayor Caamaño]]''' (PSC)
* Quart tinent d'alcalde, Conseller de Cultura: '''[[Josep Maria Prat Batet]]''' ([[Unió Democràtica de Catalunya|UDC]])
* Cinquena tinenta d'alcalde, Consellera de Turisme i Pla Estratègic: '''[[Inmaculada Rodríguez Moranta]]''' (PP)
* Sisena tinenta d'alcalde, Consellera de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Festes, Patrimoni Històric i Portaveu: '''[[Begoña Floría Eseberri]]''' (PSC)
* Setè tinent d'alcalde, Conseller de Territori i Patrimoni Municipal: '''[[Josep Maria Milà Rovira]]''' (PSC)
* Vuitena tinenta d'alcalde, Consellera de Comerç, Relacions Ciutadanes i Universitats: '''[[Elvira Ferrando Gómez]]''' (PSC)
* Novena tinenta d'alcalde, Consellera de Polítiques d'Igualtat i Serveis a la Persona: '''[[Ana Santos Gorraiz]]''' (PSC)
* Conseller d'Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic i Projecte del [[Banc d'Espanya (Tarragona)|Banc d'Espanya]]: '''[[Francesc Roca Rosell]]'''
* Consellera de Recursos Humans, Centres Cívics, Sostenibilitat, Medi Ambient, Neteja, Joventut i Cooperació: '''[[Ivana Martínez Valverde]]''' (PSC)
* Conseller d'Ocupació del Domini Públic, Mobilitat i Accessibilitat i Cases Regionals: '''[[José Juan Acero de Dios]]''' (PP)
* Consellera d'Esports, Voluntariat i Associacions de Jubilats i Pensionistes: '''[[María Elisa Vedrina Conesa]]''' (PP)
== Llocs d'interès ==
[[Fitxer:Tarragone cathédrale.JPG|thumb|Catedral de Tarragona|239x239px]]
[[Fitxer:Tarragona.Pont del diable aqüeducte.jpg|thumb|L'[[aqüeducte de les Ferreres]], més conegut com el pont del Diable|236x236px]]
* El [[Conjunt arqueològic de Tàrraco]], declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el 30 de novembre de l'any [[2000]]. Comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'[[Amfiteatre de Tarragona|Amfiteatre]], construït pels romans, on van ser martiritzats [[Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona|sant Fructuós]] i els seus diaques [[Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona|Auguri i Eulogi]]. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les ruïnes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
* La [[catedral de Tarragona|Catedral]], situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 m sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, aprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 m d'alçada i uns 15 m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat.
* La [[Rambla Nova de Tarragona|Rambla Nova]] és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle XIX. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona. La Rambla limita a la [[Plaça de la Imperial Tàrraco]]. Més enllà, hi ha la Rambla Lluís Companys i el seu voltant és l'Eixample Ponent de Tarragona (Vidal i Barraquer) i després la Rambla Francesc Macià, que és l'Eixample de l'Hospital Joan XXIII i voltants del Francolí.
* El [[Balcó del Mediterrani de Tarragona|Balcó del Mediterrani]], un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. És un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el [[Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona]].
* El [[Portal de Sant Antoni (Tarragona)|Portal de Sant Antoni]], entrada construïda a mitjans del segle XVIII.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/monuments/item/1322-portal-de-sant-antoni.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Portal de Sant Antoni| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* La [[plaça de la Font (Tarragona)|plaça de la Font]], que ocupa una part de l'arena de l'antic circ romà. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de façana neoclàssica.
* La [[plaça de la Imperial Tàrraco]], el punt on conflueixen la carretera de [[València]] i la de [[Lleida]], i és una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaça hi ha la Facultat de Lletres de la [[Universitat Rovira i Virgili]], l'edifici de la subdelegació del Govern, la seu central de [[Caixa Tarragona]] i l'estació d'autobusos.
* El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any [[1915]], projectat per l'arquitecte municipal [[Josep Maria Pujol i de Barberà]].
* La [[Casa de la Festa de Tarragona]], a la Via Augusta, 4, un equipament cultural que permet conèixer els elements identitaris de les [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Festes de Santa Tecla]] i la seva seqüència ritual durant tot l'any. Des del 2007.
* El [[Port de Tarragona]], un dels ports més importants d'[[Espanya]].
=== Museus ===
Hi ha diversos espais [[museu|museístics]] a Tarragona:
* [[Museu Bíblic Tarraconense]]. Gràcies als seus viatges a la Terra Santa i altres països de l'Orient Mitjà, el Dr Josep Vallès va aconseguir diverses peces arqueològiques, mapes, reproduccions [[Fitxer:142 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, passeig de Sant Antoni.jpg|thumb|245x245px|El [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona|MNAT]] vist des del Passeig de Sant Antoni.]]
i objectes de culte relacionats amb el món de la Bíblia que van ser dipositats al Museu Bíblic fundat el 1930.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1315-museu-biblic-tarraconense.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu Bíblic Tarraconense| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu d'Art Modern de Tarragona]]. Creat per la Diputació de Tarragona l'any 1976, el museu d'Art Modern, tenia com a finalitat promoure l'estudi i el coneixement de l'art modern i contemporani i, així mateix, conservar i mostrar el patrimoni artístic de la ciutat i compartir-ho amb el món.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1316-museu-art-modern.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu d'Art Modern de Tarragona| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu del Port de Tarragona]]. El Museu del Port de Tarragona és una de les principals infraestructures de la ciutat. Construït en un antic magatzem de refugi habilitat, aquesta edificació aporta una gran riquesa. El seu principal objectiu era recuperar embarcacions i explicar la relació de Tarragona amb el mar.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1317-museu-del-port.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu del Port de Tarragona| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu de Fars]]
* [[Museu d'Història de Tarragona]], que gestiona l'[[Amfiteatre Romà de Tarragona|amfiteatre romà]], la [[Casa Canals de Tarragona|Casa Canals]], la [[Casa Castellarnau]], el [[Fòrum Local Romà]], el [[Passeig Arqueològic]], la [[Pedrera Romana del Mèdol]], el Pretori, el Circ Romà, el Refugi Antiaeri de Palau, la Volta del Pallol i l'[[Aqüeducte Romà de Tarragona|Aqüeducte Romà]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 116-117| isbn=84-393-5437-1}}</ref>
* [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona|El Museu Nacional d'Arqueologia]]. Construït durant la primera meitat del segle XIX, l'actual Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el més antic de Catalunya en la seva especialitat.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1318-museu-nacional-arqueologic.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya (Tarragona)| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu Diocesà de Tarragona]]. El Museu Diocesà va ser inaugurat el 1914 per l'Arquebisbe Antolín López Peláez. Ple de donacions fetes pel mateix Arquebisbe, les parròquies de la diòcesi, congregacions religioses i persones particulars, el museu va ser enriquint al llarg dels anys.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1305-museu-diocesa.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu Diocesà de Tarragona| consulta=21-nov-2012}}</ref>
== Cultura i tradicions ==
=== Els Castells ===
La tradició castellera de Tarragona està molt arrelada des d'antic, fins al punt que, fent un símil amb la capitalitat de la província, s'anomena Tarragona "la Capital dels castells".<ref>https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/els-castells-a-tarragona</ref> És per això que cada dos anys és la seu del [[Concurs de castells de Tarragona|concurs de castells]].
[[Fitxer:Tarragona Santa Tecla 2009-JOVE.jpg|thumb|[[3 de 9 amb folre|3d9f]] de la [[Colla Jove Xiquets de Tarragona|Colla Jove dels Xiquets de Tarragona]] per la [[diada del primer diumenge de festes]] de [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Santa Tecla]], el 19 de Setembre de 2009 |301x301px]]
==== Castellers vallencs i tarragonins ====
Des de fa més de dos-cents anys, els castells han format una part molt important de les celebracions de la ciutat, especialment de les [[Festes de Santa Tecla de Tarragona]]. Durant tot el segle XIX, amb molt escasses absències provocades per epidèmies o guerres, els castellers omplien els carrers de la ciutat els dies de festa amb les seves cercaviles i actuacions.
Els castells van viure una primera època d'or i Tarragona va ser la plaça privilegiada que va veure les millors actuacions de les colles de Xiquets de Valls. L'any [[1881]], per exemple, van aixecar el [[4 de 9 sense folre]] i possiblement també el [[3 de 9 sense folre]]. Els aficionats castellers tarragonins col·laboraven activament amb les colles vallenques i també van actuar amb colla pròpia entre els anys 1885 i 1897, sota el nom de Xiquets de Tarragona-Colla de la Mercè.
Els primers anys del segle XX van ser temps difícils per als castells. Desapareguda la colla de la Mercè, els castellers vallencs van continuar actuant a les festes tarragonines però molt lluny d'assolir les grans construccions dels anys anteriors.
==== Colla Vella i Nova dels Xiquets de Tarragona ====
L'any 1926 els aficionats locals van crear la colla dels Xiquets de Tarragona i des d'aleshores la ciutat ha comptat sempre amb colla pròpia. Al Vendrell sorgien els [[Nens del Vendrell]] i començava així el que s'ha anomenat com [[Renaixença castellera]]. Es creen noves colles i s'estenen les actuacions on es tornen a veure castells de vuit. A Tarragona apareix la Colla Nova (1932-34) mentre l'altra colla local va prendre el nom de Colla Vella. Les dues colles van rivalitzar especialment als [[I Concurs de castells de Tarragona|concursos de castells de 1932]] i [[II Concurs de castells de Tarragona|de 1933]] que es convoquen per primer cop a Tarragona.
La sublevació militar del 1936 va estroncar tot aquell procés de recuperació i després de la guerra les colles de castells van reprendre la seva activitat amb gran
[[Fitxer:Plaça de Braus de Tarragona - Concurs 2012 P1410376.jpg|thumb|227px|La colla dels [[Xiquets de Tarragona]] muntant un [[4 de 9 amb folre]] al [[Concurs de castells|Concurs de Castells]] de Tarragona ]]
dificultat. Els castellers tarragonins es van agrupar en una sola colla que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona. Els anys 50 la ciutat va tornar a organitzar el concurs de castells i el 1951 es crea la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí que va revifar la rivalitat local.
Els anys seixanta van ser de gran rivalitat entre les colles vallenques ([[Colla Vella dels Xiquets de Valls|la Vella]] i [[Muixerra de Valls|la Muixerra]]) i els [[Nens del Vendrell]]. Mentre les colles tarragonines estaven estancades en els castells de set, amb pocs efectius i poques actuacions. En la [[diada de Santa Tecla]] del 1965, per primera vegada, les dues colles van caminar el [[Pilar de 4#Caminant|pilar de 4]] des del Pla de la Seu fins a la plaça de la Font.<ref name="Vanguardia 1966 Patronat">{{ref-publicació|article=Patronato local de las «colles de castellers» |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1966/09/27/pagina-39/33574560/pdf.html |consulta=13 de febrer de 2013 |publicació=[[La Vanguardia]] |exemplar=núm. 31.023 |data=3 de març de 1966 |pàgines=p. 39 |llengua=castellà}}</ref> L'any 1970, per decisió municipal, es van unificar en l'actual Colla de Castellers Xiquets de Tarragona, mentre que l'any 1979, veient la poca volada que la colla tenia, un grup de castellers s'escindí de la colla i, conjuntament amb antics castellers de la Colla Nova de Sant Magí que havien deixat l'activitat arran de la fusió, creà la [[Colla Jove Xiquets de Tarragona]], que contribuí molt a la revifalla de la qualitat castellera gràcies a la rivalitat entre les dues colles. A més, l'any 1988 es fundà la colla dels [[Xiquets del Serrallo]] i el 1990, la més jove, la [[Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau]].
Actualment doncs, i per ordre d'aparició, la ciutat té el plaer de ser la seu de quatre colles.
*'''[[Xiquets de Tarragona]]''', amb la camisa ratllada de blanc i roig. Se'ls coneix com a matalassers a causa de la similitud de la seva camisa amb els matalassos ratllats dels anys setanta i vuitanta.
*'''[[Colla Jove Xiquets de Tarragona]]''', amb la camisa [[Morat|morada]]. L'any [[2013]] ocupà la segona posició en el rànquing casteller.<ref> http://www.concursdecastells.cat/ranquing-2013</ref>
*'''[[Xiquets del Serrallo]]''', tenen el color [[blau marí|blau]], representant la proximitat al mar de [[El Serrallo]].
*'''[[Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau]]''', que tenen com a color de la camisa el [[Verd]].
=== Actes culturals a la ciutat i Institucions ===
Tarragona va presentar una candidatura que va ser desestimada per esdevenir [[capital cultural europea]] el [[2016]]. Sí que va ser elegida, però, com a seu dels [[Jocs del Mediterrani]] de 2017.<ref>http://www.324.cat/noticia/1419547/poliesportiu/Tarragona-es-escollida-per-organitzar-els-Jocs-del-Mediterrani-de-lany-2017</ref>
[[Fitxer:407 Rectorat de la URV, antic Escorxador.jpg|thumb|219x219px|Rectorat de la [[URV]].]]
Tarragona fou també la [[Capital de la Cultura Catalana]] el [[2012]].<ref>http://www.ccc.cat/memoria12.php</ref>
La ciutat compta amb dos teatres que realitzen programacions contínues al llarg de l'any, com la ''Mostra de teatre jove'''<ref>http://surtdecasa.cat/camp/agenda/20a-mostra-de-teatre-jove-2013</ref> i obres de teatre regulars, a més d'utilitzar-se per a cerimònies i, en alguns casos, com a emplaçaments per fer mítings i conferències:<ref>http://www.youtube.com/watch?v=E87nIoZQ8pY</ref> El teatre [[Teatre Metropol (Tarragona)|Metropol]] i el [[Teatre Tarragona]],<ref>http://www.tarragona.cat/cultura/teatre-dansa-musica/teatre/teatres-de-tarragona/teatre-tarragona</ref> aquest últim de recent reinauguració.
La Biblioteca de la ciutat, la ''[[Biblioteca Pública de Tarragona]]'' és una biblioteca de titularitat estatal, creada el [[1843]]<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.b79cb11ecdbec5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=f459b12fd84c0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f459b12fd84c0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES Biblioteca Pública de Tarragona, Generalitat de Catalunya]</ref> i que està situada al carrer Gasòmetre. A la biblioteca s'hi ofereixen diverses activitats culturals i s'hi guarden registres de la ciutat.
El principal institut de secundària de la ciutat és l'[[Institut Antoni de Martí i Franquès]], dedicat al científic tarragoní [[Antoni de Martí i Franquès]]. Concretament, fou fundat el [[1845]].
=== Universitat Rovira i Virgili ===
:''Article principal: [[Universitat Rovira i Virgili]]''
La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a [[Reus]] i '''Tarragona''' dependents de la [[Universitat de Barcelona]] i significà la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona d'ençà del [[segle XVI]]. Les instal·lacions de la universitat a Tarragona es troben disperses en dos campus: el Campus Catalunya (al centre de la ciutat) i el Campus Sescelades (proper a Sant Pere i Sant Pau). El Rectorat està situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.
Porta el nom de [[Antoni Rovira i Virgili|Rovira i Virgili]], en honor del fill il·lustre de la ciutat.
[[Fitxer:Vibriadetgn.JPG|thumb|Encesa de la [[Víbria de Tarragona|Víbria]] al Pla de la Seu]]
=== Festes tradicionals i esdeveniments singulars ===
* [[Carnaval de Tarragona]], un dels Carnavals més emblemàtics dels Països Catalans.
* Diada de [[Sant Jordi]] (23 d'abril), venda de roses i llibres en ple carrer.
* [[Festival Internacional de Dixieland de Tarragona]], la setmana anterior a la de Pasqua, l'únic festival dedicat al jazz més tradicional dins l'Estat espanyol.
* [[Setmana Santa]] de Tarragona, amb la Processó del Sant Enterrament, acte declarat [[Festa patrimonial d'interès nacional]] per la [[Generalitat de Catalunya]] i de gran interès Nacional per part de l'Estat Espanyol.
* Revetlla de Sant Joan (23 de juny), cerimònia de l'arribada de la de culte al foc amb petards, cercavila de foc, fogueres i ball fins a la matinada.
* [[Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona]], la primera setmana completa de [[juliol]]: el certamen pirotècnic de la Mediterrània amb [[Focs Artificials]] de referència.
* Festes de [[Sant Magí]], el [[19 d'agost]], la festa menor de la ciutat.
* Diada Nacional de [[Catalunya]] (11 de setembre), diferents i variats actes festius de reafirmació de la cultura catalana.
* [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Festes de Santa Tecla]], el [[23 de setembre]], declarada Festa tradicional d'interès nacional pel Govern de la [[Generalitat de Catalunya]] l'any [[1996]] (reclassificada com a Festa patrimonial d'interès nacional l'any [[2010]]) i declarada Festa d'interès estatal pel Govern de l'Estat l'any [[2002]].
* [[Concurs de castells]], biennal, se celebra el primer diumenge del mes d'[[octubre]].
==== Altres festes de diferents zones de la ciutat ====
{{AP|Festes majors dels barris i districtes de Tarragona}}
* '''Barris Llevant''': Festes patronals de l'Ermita de la Salut (8 de setembre o 2n diumenge de setembre), Festes solidàries dels veïns de l'Arrabassada (30-31 d'agost)
* '''Eixample centre de Tarragona''': Festes dels carrer Governador González i carrer Canyelles (31 d'agost), Festa especial Alzheimer al c/Canyelles (matí 21 setembre)
* '''Barris Ponent:''' La Granja (del 10 al 15 juny), Festes de Torreforta (juny), Festes Riuclar -festes del Carme- (cap de setmana anterior del 16 juliol), Festes Campclar (segona setmana juliol), Festes Icomar (primera setmana de juliol)
* '''Eixample Hospital Joan XXIII - c/Goya:''' Festes del carrer Goya (finals d'agost)
* '''Eixample Nord - Avinguda Andorra i voltants:''' Festes majors de l'AA.VV. Tarraco (primer cap de setmana de setembre)
* '''Els Montgons:''' Festes Populars la Floresta (primera setmana de juliol)
* '''Eixample de l'Av.Catalunya - Barri Maria Cristina:''' Festes del Barri (entre penúltima o últma setmana juliol - són tres dies consecutius)
* '''Barri del Port:''' Festes del Barri (juny o juliol - són tres dies consecutives)
* '''Residencial Palau - Torres Jordi i eixample Torres Jordi:''' Festes de l'AAVV Residencial Palau-Torres Jordi (principis de setembre)
* '''El Serrallo:''' Festes patronals de Sant Pere (29 juny), festes patronals de la Verge del Carme (16 juliol)
[[File:Festes Sant Pere al Serrallo.jpg|thumb|El pas de Sant Pere sortint de l'Església St.Pere del Serrallo, mentre els Xiquets del Serrallo fan un pilar de salutació.]]
* '''Barri Verge del Carme - c/Mallorca i c/F.Bastos:''' Festes Patronals de la Verge del Carme (cap de setmana anterior del 16 juliol)
* '''Part Alta - Cós del Bou de Tarragona:''' Festes Patronals de Sant Roc (14,15,16 d'agost)
* '''Part Alta - Plaça del Pallol i c/Comte:''' Festes de Sant Agapito Bis -Ca l'Agapito- (4 juliol)
* '''Part Alta - c/Merceria i Plaça del Fòrum:''' Festes de la Mare de Déu del Roser (principis d'octubre)
* '''Sant Pere i Sant Pau:''' Festes de Sant Pere i Sant Pau (setmana de sant Pere -29 juny-) Veïns de la Unió (principis de setembre)
* '''Sant Salvador, Sant Ramon i Santa Isabel:''' Festes majors del barri (primera cap de setmana d'agost).
== Símbols ==
Tarragona no té ni bandera ni escut oficialitzats per la Generalitat. Malgrat això, l'Ajuntament de la ciutat empra la mateixa bandera i [[Escut de Tarragona|escut]] des del segle XIV. Hi ha propostes alternatives per part de la [[Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària|Societat Catalana de Genealogia]], que varien del disseny històric.
<gallery>
Fitxer:Escut de Tarragona.svg|{{mida|85%|Escut de la ciutat de Tarragona (no oficialitzat per la [[Generalitat de Catalunya]])}}
Fitxer:Proposta oficial d'escut de Tarragona.svg|{{mida|85%|Proposta de la [[Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària|SCGHSVN]] d'escut oficial per a Tarragona}}
Fitxer:Bandera de Tarragona.svg|{{mida|85%|Bandera de Tarragona (no oficialitzada per la [[Generalitat de Catalunya]])}}
Fitxer:Carrer Major, Tarragona.jpg|{{mida|85%|Banderes catalanes i de la ciutat decoren els carrers per [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Santa Tecla]])}}
</gallery>
== Personalitats lligades a Tarragona ==
{{categoria principal|Tarragonins}}
* [[Publi Anni Flor]] (S II), poeta romà, coetani d'Adrià
* [[Luci Licini Sura]] (S I-II), general romà, encarregat per Trajà de fer-se càrrec del govern a Roma durant la conquesta de la Dàcia
* [[Fructuós de Tarragona]], bisbe i màrtir (s. III)
* [[Pròsper de Tarragona]], bisbe, fundador de l'abadia de [[Capodimonte]]
* [[Lluís Pons d'Icart]] ([[1518]]?-[[1578]]), [[humanista]], [[advocat]] i [[historiador]]<ref>[http://www.tarracowiki.cat/wiki/Llu%C3%ADs_Pons_d%27Icart Lluís Pons d'Icart], TarracoWiki</ref>
* [[Jaume Amigó]] (segle XVI),eclesiàstic i arquitecte renaixentista
* [[Pere Blai]] (1553-1621), arquitecte renaixentista
* [[Baltasar Gracián]],(1601-1656), [[jesuïta]], escriptor i filòsof aragonès en llengua castellana. Director de la Universitat de Tarragona entre (16.. i)<ref>{{Ref-web|url=http://www.elnacional.cat/ca/politica/enric-vila-tarragona_152856_102.html|títol=Londres-París-Tarragona|consulta=2017-08-03|nom=Enric|cognom=Vila|llengua=|editor=ElNacional.cat|data=22-04-2017}}</ref>
* [[Antoni de Martí i Franquès]](1750-1832), científic il·lustrat (química, botànica, meteorologia)
* [[Guillem Oliver i Salvà]] (1775-1839) home de negocis i polític [[liberal]], promotor de l'economia i el pensament liberal
* [[Bonaventura Belart i Albiñana]] (1830-1862), [[tenor]]
* [[Andreu Aleu i Teixidor]] (1832-1900), [[escultor]]
* [[Ramon Bergadà i Panadès]] (1838-1894), [[notari]] i [[polític]]
* [[Josep Pin i Soler]] (1842-1927), [[escriptor]]
* [[Josep Yxart i de Moragas]] (1852-1895), [[crític literari]] i d'[[crític d'art|art]], [[historiador]], [[periodista]] i [[escriptor]]
* [[Joaquim Basora i Nin]] (1856-1927), [[notari]] i [[polític]].
* [[Eduard de Balle i de Rubinat]] (1859-1912), hisendat i delegat de la [[Unió Catalanista]] a l'Assemblea de Manresa ([[1892]])
* [[Domènec Batet i Mestres]] (1872-1937), [[militar]]
* [[Josep Maria Jujol i Gibert]] (1879-1949), [[arquitecte]]
* [[Ricard Opisso i Sala]] (1880-1966), [[dibuixant]]
* [[Pere Gual i Villalbí]] (1885-1968). Economista i polític. Milità a la [[Lliga Regionalista]] i posteriorment franquista. Ministre de [[1957]] a [[1965]]
* [[Antoni Rovira i Virgili]] (1882-1949), [[periodista]], [[polític]] i [[historiador]]
* [[Joan Antònio i Guàrdias]] (1890-1967), [[poeta]]
* [[Josep Virgili i Sanromà]] (1895-1993), [[impressor]] i [[bibliòfil]] català
* [[Joaquim Icart i Leonila]] (1910-1997), [[escriptor]] i [[erudit]]
* [[Adolfo Rodríguez Vidal]] (1920-2003), religiós, bisbe de Santa María de Los Ángeles ([[Xile]]), proclamat [[servent de Déu]]
* [[Carme Casas Godessart]] (1921-2013), infermera, [[Comissions Obreres de Catalunya|sindicalista]], resistent contra el nazisme i el franquisme, [[Ecosocialisme|ecosocialista]]
* [[Fermí Fernàndez|Fermí Fernández]] (1963), actor, [[humorista]], [[presentador]] i [[locutor]]
* [[Pep Blay]] (1966), [[escriptor]] i [[guionista]]
* [[Agnès Busquets]] (1976), actriu i escriptora
* [[Núria Solé]] (1977), periodista
* [[Joan Escoda]] (1977), [[físic]] i [[meteoròleg]]
== Esports ==
El [[Club Gimnàstic de Tarragona]] és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. Es va fundar l'any [[1886]], però fins al [[1914]] no va tenir una secció de [[futbol]]. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la Segona divisió de la [[Lliga espanyola de futbol|Lliga espanyola]]. El seu president és José María Fernández i disputa els seus partits al [[Nou Estadi]], de propietat municipal i amb un aforament de 14.500 espectadors. Enguany 2015, el Nàstic puja a Segona divisió A.
El [[Futbol Club Tàrraco]] és un Club Esportiu de futbol d'Accionariat Popular de Tarragona.
En [[bàsquet]], el primer equip de la ciutat és el [[Club Bàsquet Tarragona]] (CBT), que competeix a la [[lliga LEB]]. Altres equips de la ciutat, són per exemple l'[[Associació Deportiva de Torreforta]] (ADT) i [[TGN Bàsquet Club]].
El [[Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau]], fundat el [[1982]], competeix en la divisió d'honor de la [[Lliga espanyola de voleibol masculina|Superlliga de Voleibol masculina]].
El [[Club Natació Tarraco]], fundat l'any [[1963]], és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3.200 socis, 200 dels quals federats en [[natació]] i [[waterpolo]].
El [[Reial Club Nàutic de Tarragona]], fundat el [[1878]], té seccions de [[Vela esportiva|Vela]], [[Rem (esport)|Rem]], [[Motonàutica]], [[Pesca]]...
El [[Club Atletisme Tarragona]], fundat el 1990, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club, format per només un centenar de socis, aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.
El [[Club de Rugby Tarragona]] és un club de [[rugbi]] de la ciutat fundat el 1986. Els colors morat i negre de l'equipament es van triar com a homenatge a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.<ref>{{citar ref|url=http://www.crt.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=6&Itemid=24&lang=ca|títol=Història del Club Rugby Tarragona|editor=CRT}}</ref> Els equips sèniors han disputat només la Primera i la Segona Divisió Catalana.<ref>{{citar ref|url=http://www.rugbylliga.cat/clubs/club-rugby-tarragona|títol=Club Rugby Tarragona|editor=[[Associació Catalana de Rugby Lliga|ACRL]]}}</ref> Puntualment, han jugat altres trofeus, com el de Quatre Barres, que el 2007 els va dur per primer cop a jugar fora de Catalunya.<ref>{{citar ref|url=http://www.324.cat/noticia/237745/tarragones/El-Club-Rugby-Tarragona-juga-el-seu-primer-partit-fora-de-Catalunya-disputant-la-Copa-Quatre-Barres|títol=El Club Rugby Tarragona juga el seu primer partit fora de Catalunya disputant la Copa Quatre Barres| editor=[[324.cat]]|data=18 de desembre del 2007}}</ref> La temporada 2009 va crear un equip de [[rugbi a 13]] que participa en el [[Campionat de Catalunya de Rugby Lliga]].<ref>{{citar ref| títol= El Tarragona-Valls enceta el català de rugbi lliga |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/27115-el-tarragona-valls-enceta-el-catala-de-rugbi-lliga.html| editor= [[El Punt]]| data=18 d'abril de 2009}}</ref> L'any 2011 va celebrar el seu 25è aniversari amb diverses activitats.<ref>{{citar ref| títol=Tarragona fa festa grossa amb Santa Tecla i l'aniversari del CR Tarragona| url=http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?option=com_content&view=article&id=5129:tarragona-fa-festa-grossa-amb-santa-tecla-i-laniversari-del-cr-tarragona-&catid=28:altres-esports&Itemid=23| editor=EsportCatalà| data=16 de setembre de 2011}}</ref>
Tarragona fou seu dels jocs juvenils Europeus del 2010 i serà seu dels [[Jocs del Mediterrani de 2018]].
== Agermanaments ==
Tarragona està [[Agermanament|agermanada]] amb les següents poblacions:
* {{bandera|França}} '''[[Avinyó]]''', [[Provença – Alps – Costa Blava]], [[França]] <small>([[1968]])</small>
* {{bandera|Itàlia}} '''[[L'Alguer]]''', [[Sardenya]], [[Itàlia]] <small>([[1972]])</small>
* {{bandera|França}} '''[[Orléans]]''', [[Centre – Vall del Loira]], [[França]] <small>([[1978]])</small>
* {{bandera|Mèxic}} '''[[Cuernavaca]]''', [[Morelos]], [[Mèxic]] <small>([[1980]])</small>
* {{bandera|Regne Unit}} '''[[Stafford (Anglaterra)|Stafford]]''', [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] <small>([[1992]])</small>
* {{bandera|Àustria}} '''[[Klagenfurt]]''', [[Caríntia]], [[Àustria]] <small>([[1996]])</small>
* {{bandera|Itàlia}} '''[[Pompeia (Nàpols)|Pompeia]]''', [[Campània]], [[Itàlia]] <small>([[2006]])</small>
A més, a causa dels [[Jocs del Mediterrani]], l'alcalde de [[Tànger]], al [[Marroc]], va venir a la ciutat per veure'n les instal·lacions. Com que durant la candidatura de Tarragona, la ciutat nord-africana va ajudar-la molt, l'alcalde marroquí va demanar al de Tarragona que recolzés la candidatura de Tànger per als [[Jocs del Mediterrani de 2021]]. L'alcalde [[Josep Fèlix Ballesteros]] s'hi va avenir, i proposà alguna mena de vincle que unís les dues capitals, fos culturalment, esportivament o d'alguna altra forma. És possible que, en un futur, la ciutat de Tarragona s'agermani amb Tànger.<ref>[http://www.europapress.es/catalunya/noticia-tarragona2017-alcalde-tanger-visita-tarragona-interesarse-juegos-mediterraneos-20130205155425.html L'alcalde de Tànger visita Tarragona. {{es}}.]</ref>
== Vistes de la ciutat ==
[[Fitxer:Panoramic view of Tarragona 02.jpg|thumb|800px|left|Vista des del nucli antic o part alta.]]
{{clear|both}}
[[Fitxer:Vista desde forti de la reina.jpg|thumb|800px|left|Vista des del [[Fortí de la Reina]].]]
{{clear|both}}
[[Fitxer:Tarragona.noroeste.jpg|thumb|800px|left|Vista del Nord-Oest de Tarragona.]]
{{clear|both}}
[[Fitxer:Rambla2.jpg|thumb|800px|left|Rambla Nova.]]
{{clear|both}}
<center>
<gallery perrow="5">
Fitxer:Vista de Tarragona des de l'Hotel d'Entitats.jpg|<center>Vista des del replà de l'Hotel d'Entitats
File:Biblioteca Pública de Tarragona (calle Fortuny).jpg|<center>La Biblioteca Pública de Tarragona acull un important fons d'història local
Fitxer:Vista del Mercat Central de Tarragona.jpg|<center>Vista parcial del Mercat Central de Tarragona, abans de la seua restauració
Fitxer:Vista des del Mirador de Tarragona.jpg|<center>Vista parcial del [[port de Tarragona]] des del Mirador
</gallery>
</center>
== Vegeu també ==
* [[Escuts i banderes del Tarragonès]]
* [[Monument als herois de 1811]]
* [[Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera]]
* [[Atemptat d'Enpetrol]] de 1987
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Viquidites=Tarragona}}
* [http://www.tarragona.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.tarragonajove.org/ Pàgina web dels Espais Joves de Tarragona]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=4314820002 Informació de la Generalitat de Catalunya]
* [http://www.idescat.cat/emex/?id=431482 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
{{Municipis del Tarragonès}}
{{Ciutats PPCC}}
{{Capitals de la Cultura Catalana}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Tarragona| ]]
| 