Gal·lès: diferència entre les revisions

 

=== Altres característiques gramaticals ===

* ''Un ús significatiu de verbs auxiliars''. Mentre que l'[[anglès]] pot fer servir els verbs tant directament com amb l'ajuda d'un verb auxiliar (compareu ''I go'' i ''I'm going'', per posar-ne un exemple clar), el gal·lès s'inclina clarament cap a l'ús d'auxiliars. En les formes de present, tots els verbs són emprats amb el verb auxiliar ''bod'' ('ser'), així ''dwi'n mind'' és literalment 'estic anant', però també pot significar senzillament 'vaig'. En les formes de passat i futur, hi ha formes conjugades per a tots els verbs (que són invariablement emprades en el llenguatge escrit), però és molt més comú de fer servir avui en dia en la llengua parlada el ''substantiu verbal'' o ''berfenw'', més o menys equivalent a l'infinitiu en altres llengües, juntament amb formes conjugades del verb ''gwneud'' ('fer'), de manera que "vaig anar" pot ser ''mi es'' o ''mi wnes i fynd'', i "aniré", pot ser tant ''mi a'i'' o ''mi wna i fynd''. També hi ha una altra forma de futur en la qual es fa servir l'auxiliar ''bod'', resultant en ''fydda i'n mynd'' (la millor traducció del qual podria ser 'aniré anant'), i un temps d'[[imperfet]], també fent servir el verb ''bod'': així doncs, ''roweddwn i'n mynd'', 'anava'.

* ''Marcadors d'afirmació''. ''Mi'' (principalment al nord) i ''Fe'' (sobretot al sud) es poden trobar sovint davant de verbs conjugats per a mostrar que són ''declaratius''. És una formació col·loquial i no és pas freqüent de veure'ls en la llengua gal·lesa escrita o en un llenguatge més formal.

==== Frases bàsiques ====

* '''Pwy ydych chi?''' - Qui ets?

* '''Ble rydych chi'n byw?''' - On vius?

* '''Ryw i'n byw yn...''' - Visc a...

* '''O ble rydych chin' dod?''' - D'on véns? / D'on ets?

''(Nota: després de la preposició '''o''' ('de', 'des de'), cal que la següent paraula faci servir la mutació suau.''

* '''...o Gymru''' - ...de Gal·les (Cymru) [c→g]

* '''...o Gaerdydd''' - ...de Cardiff (Caerdydd) [c→g]