Friül - Venècia Júlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 13:
 
== Llengües ==
La llengua oficial és l'[[italià]]. Les llengües autòctones són:
La llengua oficial és l'[[italià]]. Les llengües autòctones són: a la major part del territori del [[Friül]], el [[furlà]]; a la [[província de Trieste]] (i en alguns sectors del Friül), el [[vènet]]; i, en tota la faixa extremoriental, l'[[eslovè]]; també hi ha illots [[alemanys]]. D'ençà mitjans segle XX els parlants d’aqueixes llengües estan bilingüitzats en italià, i un percentatge important de la població té l'italià com a primera llengua. D'ençà 1999 les llengües autòctones tenen un cert reconeixement oficial per part de l'Estat i s'usen en alguns camps de l'administració i l'ensenyament; se n'exceptua el vènet, que l'Estat considera un mer dialecte de la llengua italiana.
* a la major part del territori del [[Friül]], el [[furlà]];
* a la [[província de Trieste]] (i en alguns sectors del Friül), el [[vènet]];
* en tota la faixa extremoriental, l'[[eslovè]];
* també hi ha illots [[alemanys]].
 
D'ençà mitjans segle XX els parlants d'aqueixes llengües estan bilingüitzats en italià, i un percentatge important de la població té l'italià com a primera llengua.
 
===Política lingüística===
Històricament l'Estat italià ha estat hostil a totes les llengües altres que l'italià. A partir de la Constitució de 1948 es veié obligat a fer un cert reconeixement d'algunes llengües, però tan sols perquè l'hi obligava el tractat de pau de París (1947), i només en aquelles zones en què l'hi obligava explícitament. Per exemple, en el cas del Friül-Venècia Júlia l'article 3er de l'estatut de la regió només feia referència a la protecció de la llengua eslovena, i de cap altra que no fos l'italià; ara bé: això només s'aplicava a la zona eslovenòfona que havia estat annexada el 1919; no pas a l'annexada el 1866, que no s'esmentava al tractat.
 
La situació ha canviat en les darreres dècades. D'ençà la llei estatal 482/1999 (15 desembre), ''Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'', les llengües autòctones tenen un cert reconeixement oficial per part de l'Estat i s'usen en alguns camps de l'administració i l'ensenyament; se n'exceptuen, però, aquelles llengües que l'Estat considera mers dialectes de la llengua italiana, com és el cas del vènet. En el cas del Friül-Venècia Júlia, hi ha, a més a més, legislació regional específica de ''tutela'' i ''protezione'' sobre el furlà (1996 i 2007), l'eslovè (2001) i fins i tot el vènet (2010), tractat aquest darrer, emperò, com a multiplicitat de dialectes locals que constitueixen un "patrimonio tradizionale della comunità regionale".
 
== Política ==
La Regió Autònoma del Friül-Venècia Júlia es regeix per l'[[Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia|estatut d'autonomia]] (de 1963, amb diverses reformes posteriors), que la dota de funcions merament administratives. De manera uniforme amb les altres regions de l'Estat italià, tant de règim ordinari (''a statuto ordinario'') com autònomes ("de règim especial", ''a statuto speziale''), les institucions regionals són: president de la Regió (''presidente della Regione''), que en el cas del FVJ és d'elecció directa d'ençà 2001; Consell Regional (''Consiglio regionale''), assemblea elegida per sufragi universal; i Junta Regional (''Giunta regionale''), òrgan executiu.
 
== Divisió administrativa ==
Linha 27 ⟶ 41:
Darrerament, degut a la crisi econòmica dels anys setanta, s'ha desenvolupat una important indústria turística aprofitant la proximitat amb [[Venècia]], així com el desenvolupament dels esports d'hivern a les Muntanyes Càrniques. Segons dades dels 90, el 5,1% ers dedica a l'agricultura, el 29,5% a la indústria i el 59,6% als serveis.
 
== PolíticaHistòria ==
La regió administrativa del Friül-Venècia, prevista per la Constitució de la República Italiana, es constituí en entrar aquesta en vigor, el 1948. Llavors només constava de les províncies d'Udin i de Gurize, amb què, una mica per casualitat, venia a agrupar quasi tot el Friül històric (llevat del ''Mandament de Puârt'').
El 1948 s'acordaria un [[Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia|estatut d'autonomia]], però només de caràcter administratiu, similar al que tenen [[Sardenya]], [[Trentino-Alto Adige]] i la [[Vall d'Aosta]], però hagué d'esperar a l'aprovació de la ''Llei Scelba d'Ordenament Regional'' del 10 de febrer del 1953, que unia el [[Friül]] a [[Trieste]], per tal que per la Llei Constitucional del 31 de gener del 1963 s'aprovés l'estatut furlà, que no prendria una redacció definitiva fins al 22 de maig del 1971. Les primeres [[eleccions regionals de Friüli-Venècia Júlia de 1964|eleccions regionals]] se celebraren el [[10 de maig]] de [[1964]].
 
La seva naixença era conseqüència directa de les justes cessions territorials fetes per Itàlia a Iugoslàvia pel tractat de pau de París (10 febrer 1947), amb la consegüent reestructuració administrativa dels territoris restants. En efecte, fins al 1948 la província d'Udin, furlana, havia estat inclosa en la regió anomenada ''Venècia Eugànea'', juntament amb el [[Vèneto]]; mentre que la província de Gurize, tot i furlana, fins llavors havia format part de la regió anomenada 'Venècia Júlia'' (de majoria croato-eslovena). De fet, la província de Gurize de 1948, dràsticament retallada de la major part dels territoris eslovens, era l'única supervivent d'aquella Venècia Júlia de 1919-1948.
 
El 1954, arran del repartiment del Territori Lliure de Trieste entre Itàlia i Iugoslàvia, la zona incorporada a Itàlia s'estructurà com a província de Trieste reconstituïda, la qual tot seguit fou inclosa en la regió del Friül-Venècia Júlia.
 
La regió fou elevada a (teòricament) autònoma el 1963, en ésser-ne aprovat l'Estatut per la llei constitucional 1963/1 (31 de gener), que entrà en vigor el 16 de febrer. L'estatut ha estat reformat en diverses ocasions (1972, 1979, 1993, 2001).
 
Les primeres [[eleccions regionals de Friüli-Venècia Júlia de 1964|eleccions regionals]] se celebraren el [[10 de maig]] de [[1964]].
 
El 1968 el nombre de províncies passà finalment a quatre, en constituir-se la nova província de Pordenon amb territoris segregats de la d'Udin.
Com a les altres regions autònomes italianes, compta amb un ''Consiglio regionale'' i amb una assemblea regional, amb poders limitats. L'article 3 de l'estatut de la regió només fa referència a la protecció de la llengua eslovena, de manera que el furlà no és idioma oficial, malgrat les diverses reivindicacions, i el seu ús administratiu és nul.
 
Pel que fa a l'estatut de la llengua furlana, compta amb una certa protecció i pot usar-se en administracions locals, toponímia, ensenyament i mitjans de comunicació; vegeu l'article [[Furlà]], secció "Reconeixement oficial".
 
== Pàgines que s'hi relacionen ==