Revisió del 17:14, 25 nov 2017 modifica Joan Rocaguinard (discussió \| contribucions) Autopatrullats 11.915 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:19, 25 nov 2017 modifica desfés Joan Rocaguinard (discussió \| contribucions) Autopatrullats 11.915 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 38: == Economia == Tradicionalment es basava principalment en l'agricultura (9,4% de la població activa), la [[ramaderia]] i la fusta de muntanya. Produeix el 8% del blat de moro d'Itàlia, però també són importants les produccions de blat, patata i bleda-rave sucrera. Només el 18% del terreny és cultivable, però és força ben aprofitat. Fins a la segona guerra mundial es basava únicament en l'agricultura, sobretot al Friül Central, però la producció és insuficient per al consum intern, i només exporta vi i [[oli d'oliva]] mercè el capitalisme d'empresa i les noves tècniques de conreu. Després de la guerra es produí un fort despoblament de la muntanya, amb l'abandó dels conreus de la plana i una forta urbanització i industrialització. [[Fitxer:Friuli-venezia giulia1.jpg\|thumb\|250px\|Parlament regional,: placa amb les llengües dereconegudes per la regió; observeu-hi l'absència del vènet]] A partir dels anys 50cinquanta es produí un fort desenvolupament industrial amb inversió de capital públic i privat no furlà que es va tallar quan la crisi dels anys 70. Tanmateix, a [[Pordenone]], [[Udine]] i Manzano hi hagué una certa expansió industrial rapidíssima i rellevant (Snaidero i Zanussi-AEG a Podernone), juntament amb mitjana empresa. Però durant aquells anys també hi hagué una influència negativa de la ''servitud militar'' (ja que, en estar al costat de la frontera iugoslava, el Friül era considerat ''zona calenta''), cosa que comportava forces limitacions a les possibilitats d'ampliament dels centres urbans i a la creació d'infraestructurse essencials per a l'increment industrial ja existent. Hi ha una central tèrmica a [[San Giovanni di Duino]], i dues hidroelèctriques a Somplago i Soverzene. Posseeix jaciments de plom i zinc als Alps Càrnics, i s'hi ha instal·lat diverses empreses amb capital monopolístic alemany i austríac. Els principals centres són [[Pordenone]] (amb vidrieres, terrissa i tèxtil), [[Udine]] (papereres, fusteres i mecànica), [[Cividale del Friuli\|Cividale]] (cimenteres), [[Gemona del Friuli\|Gemona]] (teixits i fusteries), [[Torviscosa]] (papereres) i [[Ronchi dei Legionari]] (mecànica). Tanmateix, tot això gira al voltant del port de [[Trieste]], un dels més importants de l'Adriàtic, i punt de sortida de les exportacions furlanes.

Friül - Venècia Júlia: diferència entre les revisions