Avenc Montserrat Ubach: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge INFORME_SOBRE_SUPOSAT_DOCUMENT_DE_1593.png perquè l'administrador Jcb l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Copyright violation: different copright violations.. |
Nova foto per sustituir la que ha estat rebutjada per no tenir copyright. |
||
Línia 36:
== Nom de l'avenc ==
[[Fitxer:Montserrat Ubach a la primera exploració de l'avenc el 1963..tif|alt=1963. Montserrat Ubach en la primera exploració de l'avenc.|miniatura|1963. Montserrat Ubach en la primera exploració de l'avenc.]]
[[Fitxer:Bofia_Port_del_Comte.jpg|miniatura|Foto de la Bòfia del Port del Compte al 1962. El document de la foto inferior parla de "l’Obach de la Bofia", un terreny on hi ha una bòfia sense nom que, segons la toponímia que menciona el document, els experts la situen a la Serra de Querol, on hi ha la Bòfia del Port del Compte. L’avenc Montserrat Ubach està a solana. [http://www.guimera.info/sarawak/02-AVENC/informe_documentpujantell.pdf Llegiu aquí l'informe].]]
[[Fitxer:Bofia1.jpg|alt=Bòfia de Torremàs|miniatura|Document notarial que parla de l{{'}}''Obach de la Bofia'']]
Avenc Montserrat Ubach<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Ref-web|url=http://www.icc.cat/vissir/index.html?NjTvw1GGJ|títol=ICGC - Vissir3|consulta=2017-08-30|nom=Institut Cartogràfic i Geològic de|cognom=Catalunya}}</ref> o Bòfia de Torremàs<ref name=":2" /><ref name=":5" /><ref name=":6" /> segons el nomenclàtor oficial de Catalunya<ref name=":3" />, ratificat el 27 de novembre de 2014 per la Direcció de la Comissió de Toponímia de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans.
Línia 77:
Amb l'organització de l'exploració es consolida la nomenada “Operació Solsonès”, iniciada l'abril de l'any anterior per Montserrat Ubach i els seus pares. I es dóna impuls a un seguit de campanyes que faran els diferents clubs al llarg d'uns quants anys per al coneixement espeleològic de la comarca.
El primer cap de setmana de juny del [[1963]], Ubach i sis barcelonins (Subils, Fèlix Alabart Vila, Antoni Arnal Sentchordi, Carles Rostand, Emili Sabaté Sierra i Joan Senent Josa) baixen fins a -80, fent-se palès que la cavitat continua. Al capdavall, el 30 del mateix més, en una jornada de 33 hores que inclou una àrdua desobstrucció als 118 metres de profunditat, vuit espeleòlegs, entre els que novament es troba la descobridora en l'equip de punta i els mateixos dels dies 2 i 3, als que s'afegeix Oleguer Escolà Boada, assoleixen el fons de l'avenc. Amb una topografia de 210 metres supera per poc al clàssic avenc de l'Esquerrà, al massís del Garraf (Barcelona) i es converteix en la màxima profunditat de Catalunya i rècord del món en conglomerats. Un cop a l'exterior, els participants decideixen batejar aquesta cavitat amb el de la seva primera exploradora, com "Avenc Montserrat
Ubach".<ref name="destino">{{ref-publicació|cognom=Senent|nom=Juan|cognom2=Despluga|nom2=Ferran|article=Operacion Solsones|publicació=Destino|llengua=castellà|url=|consulta=15/7/2014|volum=|exemplar=1371|data=16/11/1963|pàgines=53-55}}</ref> === Exploracions posteriors ===
| |||