Iverni: diferència entre les revisions

 

Les dinasties reials prehistòriques ''Érainn'' són algunes vegades referenciades com els ''[[Dáirine]]''.<ref>[http://www.dil.ie DIL] Letter: D1 (D-Degóir), Columns 35 and 36</ref><ref>O'Rahilly, p. 7, 189</ref>

 

En traços genealògics irlandesos antics els ''Érainn'' són considerats com un grup ètnic diferenciat, diferents dels [[Laigin]] i [[Cruthin]]. Els grups de població a Munster classificats com ''Érainn'' inclouen els [[Corcu Loígde]] al sud-oest del [[comtat de Cork]], els [[Múscraige]] també al comtat de Cork i [[comtat de Tipperary|Tipperary]], els [[Corcu Duibne]] al [[comtat de Kerry]], i els [[Corcu Baiscinn]] a l'oest, al [[comtat de Clare]]. Els [[Dál Riata]] i [[Dál Fiatach]] (o [[Ulaid]]) a [[Ulster]] també es consideren ''Érainn''.

 

Els ''Érainn'' sembla que van ser un grup molt poderós en el període proto-històric, però ja en els primers temps històrics recents es van veure reduïts a un status reduït i marginal, amb la notable excepció de l'enigmàtic [[regne d'Osraige]]. El clan més important de Munster Érainn, els Corcu Loígde, van conservar en certa mesura un prestigi fins i tot després de ser marginats per la dinastia [[Eóganachta]] als segles VII-VIII.<ref>Charles Doherty, "Érainn", in Seán Duffy (ed.), ''Medieval Ireland: an encyclopedia'', 2005, CRC Press, p. 156-157</ref> És possible que els (algunes vegades) poderosos [[Uí Liatháin]] i els seus parents [[Uí Fidgenti]] formessin part com un tot dels Érainn/Dáirine, però es comptaren com a Eóganachta per raons polítiques.<ref>John V. Kelleher, "The Rise of the Dál Cais", in Étienne Rynne (ed.), ''North Munster Studies: Essays in Commemoration of Monsignor Michael Moloney''. Limerick: Thomond Archaeological Society. 1967. p. 230-41.</ref><ref>[[Gearóid Mac Niocaill]], ''Ireland before the Vikings''. Dublin: Gill and Macmillan. 1972.</ref> Un altre prominent poble ''Érainn'' del Munster antic va poder ser els [[Mairtine]], qui van desaparèixer completament abans del període històric irlandès, encara que poden ser part ancestral dels posteriors [[Déisi Tuisceart]] i [[Dál gCais]].<ref>[[Dáibhí Ó Cróinín]], "Ireland, 400-800", in Dáibhí Ó Cróinín (ed.), ''A New History of Ireland (Volume 1): Prehistoric and Early Ireland''. [[Oxford University Press]]. 2005. p. 222</ref> Els [[Déisi Muman]] també van poder tenir el seu origen en els ''Érainn'', però ha estat objecte de controvèrsia.

Sembla que els ''Iverni'' estaven emparentats amb els [[Darini]] de l'[[Ulster]] oriental<ref>[http://www.archive.org/details/zeitschriftfrc1112meyeuoft "Beiträge zur ältesten Geschichte Irlands (3. Érainn, Dári(n)ne und die Iverni und Darini des Ptolomäus)"], en ''[[Zeitschrift für celtische Philologie]] 12'' (1918): 323-57.</ref> El nom "Darini" implica descendència d'un ancestre anomenat [[Dáire]], (''*Dārios'') com afirmen bastants pobles històrics identificats com ''Érainn'', inclosos els ''Dál Riata'' i ''Dál Fiatach'' en l'Ulster oriental<ref>Donnchadh Ó Corráin, "Prehistoric and Early Christian Ireland", in R. F. Foster (ed.), ''The Oxford Illustrated History of Ireland'', Oxford University Press, 2001</ref> així com els ''Érainn'' de Munster. Un nom antic per a [[castell de Dundrum|Dundrum]] al [[comtat de Down]] registrat en alguns textos és ''Dún Droma Dáirine'', i el nom [[Dáirine]] s'assigna a Corcu Loígde, la qual cosa suggereix una relació entre els ''Darini'' i els ''Iverni''.

Les [[genealogia|generalogies]] tracen les descendència dels ''Érainn'' des de dos ancestres [[epònim]]s diferents, Ailill Érann i [[Íar mac Dedad]]. Entre els familiars llegendaris de l'últim hi ha els [[Cland Dedad]] (descendent de [[Deda mac Sin]]), un poble de Munster que s'esmenta al [[cicle d'Ulster]], encapçalats per [[Cú Roí]], fill de [[Dáire mac Dedad]], i el llegendari [[gran rei d'Irlanda]], [[Conaire Mór]], nét d'Iar i ancestre dels [[Síl Conairi]]. Les accepcions històriques dels ''Uí Maicc Iair'' ("néts del fill d'Iar") i el {{mida|1=MAQI IARI}} de les inscripcions [[Ogham]] semblen tenir certa relació.<ref>[[Eoin MacNeill]], "Early Irish Population Groups: their nomenclature, classification and chronology", ''Proceedings of the Royal Irish Academy'' (C) 29, 1911, p. 59–114</ref> El nom personal ''Iar'' és senzillament una altra variant de l'arrel present a ''Iverni'' i ''Érainn''. Finalment, el nom ''Íth'', donat en genealogies com a últims ancestres de Corcu Loígde (Dáirine), ofereix certa confusió sobre el seu parentiu i relació amb els ''Iverni'', de fet conserva la mateixa arrel indoeuropea ''*peiH-'' ("engreixar, onatge"),<ref>John T. Koch. "Ériu", in John T. Koch (ed.). ''Celtic Culture: A Historical Encyclopedia''. ABC-CLIO. 2006. p. 709-18</ref> per tant completen una visió bàsica dels Darini/Dáirine i el seu parentiu en el futur històric irlandès.

== Reis de Tara ==

El [[Regne de Tara|rei de Tara]] era un nom general donat a la posició de lideratge en la [[monarquia d'Irlanda]] abans de la de [[gran rei d'Irlanda]] evolucionat amb [[Mael Sechnaill mac Maele Ruanaid]] al voltant de 846-847. El [[concepte]] varià de les característiques habituals de la [[monarquia]], en la qual la [[noblesa]] es veia a si mateixa com a servidora administrativa de la suprema [[dinastia]], anomenada localment [[Uí Néill]] als [[anys obscurs]]. Aquesta dinastia data el seu origen en el llegendari gran rei [[Cormac mac Airt]], vinculat mitològicament amb el rei [[Salomó d'Israel]] i del que es suggereix que va dirigir el poble irlandès entre els segles II i IV. Preocupats principalment per la [[pau]] i la [[diplomàcia]], els reis de Tara tenien una posició de jutge suprem en els afers socials. El seu "rei" es coneix com a ''"governant de tota Irlanda, ordenat per [[Déu]]"''. Els annalistes s'han referit als reis com a ''"rex Hiberniae"'', i la seu del poder com a ''"caput Scottorum"''.<ref name="McKitterick1995">{{ref-llibre|autor=Rosamond McKitterick|títol=The New Cambridge Medieval History: Volume 2, c.700-c.900|url=http://books.google.com/books?id=ZEaSdNBL0sgC&pg=PA46|dataaccés=29 de novembre de 2012|data=14 de setembre de 1995| editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-36292-4|pàgines=46–}}</ref>

== Referències ==

{{referències}}

== Bibliografia ==

* {{ref-llibre| cognom = Herm |nom = Gerhard |any = 2002| títol = The Celts | lloc = Ireland | editorial = St. Martin's Press | ISBN = 0312313438}}