Sándor Márai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 130:
Un any després, el 23 de abril de 1987, i amb només 46 anys perd al seu fill, Janos Babócsay d'endocarditis. ''János (al que havien adoptat per desig de Lola quan tenia 3 anys) havia estat durant quaranta-tres anys el nostre fidel company de viatge a través de mars i continents, era la personificació de l'honradesa, la fidelitat i la delicadesa'', escriu Sándor després de la seva mort.<ref name=":3" />
Mentrestant
Sándor Márai que patia càncer i una severa depressió va anar-se preparant per a la seva pròpia mort, va aïllar-se cada vegada més. Va acabar de publicar el que ell considerava la seva obra magna, ''La nissaga dels Garren'' (''A Garrenek müve''), una obra a través de la qual retorna a l'experiència més fonamental de la seva carrera com a escriptor, a la classe social d’on provenia -la burgesia- i a la seva ciutat natal, Kassa. En aquesta novel·la, la ciutat es converteix de nítidament en dipositària del passat, en un etern arsenal de records.▼
▲Sándor Márai que patia càncer i una severa depressió va anar-se preparant per a la seva pròpia mort, va aïllar-se cada vegada més. Va acabar de publicar el que ell considerava la seva obra magna, ''La nissaga dels Garren'' (''A Garrenek müve''), una obra a través de la qual retorna a l'experiència més fonamental de la seva carrera com a escriptor, a la classe social d’on provenia - la burgesia - i a la seva ciutat natal, Kassa. En aquesta novel·la, la ciutat es converteix de nítidament en dipositària del passat, en un etern arsenal de records.
▲Mentrestant, les autoritats soviètiques d’Hongria el convidaven amb insistència a retornar al seu país, però mai no va acceptar aquelles invitacions a causa del sistema polític imperant.
Escriu al seu editor István Vörösváry una última nota: ''Estimat István, estimada Iren, ho sento molt, ja no puc més. La debilitat no desapareix i, si segueix així, aviat hauran de ingressar-me. Voldria evitar-ho. Gràcies per la vostra amistat. Cuideu-vos molt. Us desitjo tot el millor. Sándor Márai''. El 21 de febrer<ref>Data oficial en el certificat mèdic del Mercy Hospital</ref> de [[1989]] decideix treure-se la vida d’un disparo al cap en San Diego (California) als 88 anys, 3 anys després de la pèrdua de la seva dona i fill successivament. Les seves cendres, com les de la seva muller i les del seu fill, van ser llançades a l’oceà. Portaran el llegat familiar les sevas tres nebodes: Lisa, Sarah i Jennifer Márai. [[Fitxer:Márai-socha1.jpg|miniatura|
Escultura "Diàleg" en honor a l'escriptor a Kosice.
]]''Fins i tot amb el meu darrer sospir agraeixo al destí que hagi pogut ser un home i, també, que en la meva ànima tenebrosa s’hagi encès una espurna d’intel·ligència. He vist la terra, el cel i les estacions. He conegut l’amor, els fragments de la realitat, els desigs i els desenganys. He viscut en la terra i, a poc a poc, m’he asserenat. Un dia em moriré, i això és prodigiosament natural i senzill. Hauria pogut succeir-me alguna altra cosa millor i més senzilla? No. He viscut tant com he pogut i he viscut el millor de tot: el destí de l’home. Una altra cosa millor que aquesta no m’hauria pogut passar'' escriu a l'obra ''Herbolario'' en 1943.
Linha 178 ⟶ 176:
== Referències ==
{{referències}}{{commonscat}}
== Fonts documentals en xarxa ==
#Bibliografia detallada al catàleg de la Biblioteca de Catalunya de les obres publicades de Sándor Márai [[https://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/am{u00E1}rai%2C+s{u00E1}ndor/amarai+sandor/1%2C2%2C103%2CB/exact&FF=amarai+sandor+++++1900+++++1989&1%2C101]]
| |||