Alfred Rosenberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 37:
| notes =
}}
'''Alfred Rosenberg''' ([[12 de gener]] de [[1893]] – [[16 d'octubre]] de [[1946]]). Va ser un dels primers membres del [[Partit Nazi]], i un dels que hi va influir més intel·lectualment. Posteriorment va exercir diversos càrrecs de gran importància. És considerat l'autor principal dels credos claus de la ideologia nazi, incloent-hi les seves teories racials, la [[Holocaust|persecució dels jueus]], l'espai vital (''[[Lebensraum|]]''Lebensraum'']]), l'abolició del [[Tractat de Versalles]] i l'oposició a l'art modern degenerat. També és conegut per la seva aversió al [[cristianisme]]. Va ser un dels receptors del [[Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències]]. Va ser jutjat als tribunals de Nuremberg, essent condemnat a mort i executat a la [[Forca (Pena de mort)|forca]] com a criminal de guerra.
 
== Biografia ==
Línia 48:
El [[1923]], després del [[Putsch de Munic]] i el subseqüent empresonament de [[Adolf Hitler|Hitler]], aquest nomenà a Rosenberg com a líder del Partit Nazi,<ref>{{es}} [[Ferran Gallego Margaleff|Gallego, Ferran]]. ''[http://books.google.cat/books?id=9h29GuzpLJQC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0 Todos los hombres del Führer: la élite del nacionalsocialismo (1919-1945)]'', DEBATE, 2006, p.451, ISBN 84-8306-687-4,9788483066874</ref> posició que mantingué fins a l'excarceració de Hitler. Hitler després remarcà en privat que havia escollit a Rosenberg per motius estratègics, basant-se en la seva personalitat feble i la seva manca d'auto-motivació, atès que Hitler no volia que el líder temporal dels nazis fos algú popular o afamat de poder, sinó algú que cedís sense problemes el lideratge del partit després que fos alliberat.
 
El [[1929]] fundà la Lliga Militant per a la Cultura Alemanya. Posteriorment formà l'Institut per a l'Estudi de la Qüestió Jueva, dedicat a identificar i a atacar la influència jueva en la cultura alemanya i a l'estudi del judaisme des d'una perspectiva anti-semítica. Va ser nomenat Diputat del [[Reichstag]] el 1930 i publicà el seu llibre sobre [[teoria racial]] ''[[El Mite del Segle Vint|]]''El Mite del Segle Vint'']] (''Der Mythus des 20.'' ''Jahrhunderts''), que dóna les claus sobre la ideologia nacional socialista en punts com la qüestió jueva. Si bé se n'havien venut més d'un milió d'exemplars el 1945, la seva influència sobre el nazisme és dubtosa, tot i que era un llibre venerat pel nazisme, hom afirma que pocs van llegir més del primer capítol, i els que ho van fer el trobaren poc comprensible. El propi Hitler deia que era incomprensible i en desaprovava el to pseudoreligiós.
 
Més influència va tenir l'actitud de Rosenberg cap al bolxevisme soviètic, atès que va persuadir a Hitler sobre els perills del comunisme i de la suposada fragilitat de l'estructura política soviètica.
Línia 86:
La influència de Rosenberg al [[Partit Nazi]] és una controvèrsia. Sovint s'aprecia una manca de carisma i de l'habilitat política d'altres líders nazis, i sovint va ser aïllat. En alguns dels seus discursos, Hitler sembla proper als punts de vista de Rosenberg: el refús al [[cristianisme]] tradicional com a religió basada en la cultura jueva, preferint una "raça pura" ètnicament i culturalment, el destí de la qual se suposa havia estat assignat als alemanys per la [[Divina providència|Providència]]. Hitler sentia que també havia d'atraure als electors cristians, que el [[1933]] encara eren majoria entre la població alemanya. Després de la seva pujada al poder va assegurar a les esglésies protestants i catòliques que el Partit no intentaria reinstaurar el [[paganisme]] germànic. Es va presentar a si mateix com a l'home que salvaria al [[cristianisme]] de la destrucció a mans del [[comunisme]] [[Ateisme|ateu]] de la [[Unió Soviètica]]. Això va ser veritat immediatament abans i després de les eleccions de 1932; Hitler no volia aparèixer com una amenaça per a la fe cristiana i consolidar el seu poder, tot i que en privat sentia que el cristianisme havia estat un factor principal en la debilitat de l'Estat Alemany permetent que fos dominat per poders estrangers.
 
Alguns líders nazis, com [[Martin Bormann]] també eren anticristians i simpatitzaven amb Rosenberg. Un cop al poder, això no obstant, Hitler i la majoria dels líders nazis van intentar unificar les denominacions cristianes en favor d'un "cristianisme positiu". En privat es lamentaven dels punts de vista radicals i clarament anticristians de Rossenberg, i no recolzaven els petits grups pagans, recolzats cap al final (i buscant una paritat amb el [[cristianisme]]. No obstant això, [[Adolf Hitler|Hitler]] i [[Joseph Goebbels|Goebbels]] estaven d'acord que després de la ''[[Endsieg|]]''Endsieg'']] (Victòria Final), l'Església del Reich estaria pressent en l'organització social-evolucionista del Reich, proclamant el culte a la raça, la sang i la batalla, en comptes de la [[Redempció]] i els [[Déu Manaments]] de [[Moisès]], que els consideraven antiquats i jueus.
 
Mentre que Rosenberg sabia que entre els seus enemics es trobaven [[Hermann Göring|Göring]], [[Heinrich Himmler|Himmler]] i [[Joseph Goebbels|Goebbels]], Rossenberg creia que encara mantenia el favor de Hitler, d'acord amb la seva autobiografia, escrita poc abans de la seva execució.