Arverns: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m seccions |
||
Línia 1:
{{Grup humà|range_map=Confédération Arverne.png}}
Els '''arverns''' (llati ''Arverni'') foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els [[edus]] per la supremacia. La seva capital fou Augastonemetum, que [[Estrabó]] anomena ''Nemossus'', i és l'actual [[Clarmont d'Alvèrnia]], capital de l'[[Alvèrnia]], regió que els deu el nom.
El seu territori estava limitat pel [[Cévennes]] i limitaven per aquest costat amb els [[helvis]], però entremig hi havia els [[vel·lavis]] i els [[gabals]]. A l'est tenien els [[edus]], a l'oest els [[lemòvics]], al nord-oest els [[bitúriges]] i al sud-oest els [[cadurcs]]. Posseïen també la vall de l'[[Alier]] i una part del centre de la Gàl·lia
== Història ==
En temps de Cèsar els arverns eren aliats als [[sèquans]] i van demanar l'ajut del germànic Ariovistus contra els edus, aliats de Roma. Cèsar va derrotar els sèquans el [[58 aC]] però no va entrar a territori dels arverns. El [[52 aC]] els [[carnuts]] es van revoltar; van seguir els arverns sota la direcció de [[Vercingetòrix]], i en aquest moment els cadurcs, gabals i vel·launis o vel·lavis els hi estaven sotmesos; en aquest moment la capital era [[Gergòvia]] on els arverns van rebutjar l'atac romà. Altres pobles gals es van unir a l'aixecament general. La guerra va acabar amb la [[batalla d'Alesia]] on els gals foren derrotats i Vercingetorix fou capturat i portat a Roma on fou executat.
|