Pila alcalina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki |
||
Línia 11:
| NomV = 1.5 [[Volt|V]]
}}
Les '''piles alcalines''' o '''bateries alcalines''' (una bateria és un conjunt de diverses [[Cel·la electroquímica|cel·les electroquímiques]] individuals) són un tipus de [[Pila (electricitat)|piles elèctriques]] d'un sol ús o [[Bateria recarregable|bateries recarregables]] que obtenen la seva energia de la [[reacció química]] entre el [[zinc]] i el [[diòxid de manganès]] (Zn/MnO<sub>2</sub>), emprant [[hidròxid de potassi]] com [[electròlit]].[[Electròlit|.]]<ref>[http://books.google.es/books?id=kwWZd0XcB1cC&pg=PA203 Electrotecnia. Curso elemental.] Heinrich Hübscher. [
Les piles i bateries alcalines utilitzen [[hidròxid de potassi]] com a [[electròlit]], en lloc de clorur ([[clorur d'amoni]] o [[clorur de zinc]]) de les piles salines (o piles de zinc-carboni) que ofereixen el mateix voltatge nominal i la mateixa grandària física. Altres sistemes de piles i bateries també utilitzen electròlits alcalins, però emplean diferents materials actius en els elèctrodes.
Línia 84:
La tensió nominal d'una pila alcalina és d'1,5 V. Múltiples d'aquesta tensió poden aconseguir-se amb diverses cèl·lules [[Circuit en sèrie|connectades en sèrie.]] La diferència de potencial o tensió per a una càrrega nul·la en una pila alcalina no descarregada varia des d'1,50 fins a 1,65 V, depenent aquest rang del diòxid de manganès triat i el contingut d'òxid de zinc en l'electròlit. La tensió mitjana, amb càrrega, depèn de la descàrrega i varia des d'1,1 a 1,3 V. Una pila totalment descarregada té un voltatge romanent en el rang de 0,8 a 1,0 V.
La tensió d'una pila alcalina disminueix gradualment durant la descàrrega, però menys que les piles de carboni-zinc. També posseeixen un rang de temperatures de funcionament més elevat, podent estar operatives a -30 °C<ref>[http://books.google.es/books?id=LdzhG3XZd2IC&pg=PA67 Electricidad: principios y aplicaciones.] Richard J. Fowler. [
== Corrent elèctric ==
Línia 93:
Les piles alcalines són fabricades en formes cilíndriques estàndard intercanviables amb les bateries de zinc-carboni, així com diferents grandàries de piles-botó. Diverses piles individuals poden ser interconnectats en sèrie per formar una veritable "bateria", com les de 4,5 V., que es venen per al seu ús amb llanternes i bateries de 9 volts per al transistor de ràdio.<ref>Reedy, pag. 10.6 - 10.12,</ref>
Una pila cilíndrica està continguda en un contenidor d'acer laminat, que és el col·lector catòdic de corrent. La mescla del càtode és una pasta comprimida de diòxid de manganès amb pols de carboni afegit per a una major conductivitat. La pasta pot ser pressionada en el contenidor o dipositada en anells pre-modelats. El centre del càtode buit està revestit amb un separador, que impedeix la mescla dels materials de l'ànode i càtode i evita el curtcircuit de la pila. El separador entre ànode i càtode és d'una capa no-teixida (paper) de cel·lulosa o d'un polímer sintètic.<ref>[http://books.google.es/books?id=PW7jBPNU8hwC&pg=PA76 Principios de electrotecnia.] Adolf Senner. [
L'ànode està compost d'una [[Col·loide|dispersió]] de pols de zinc en un [[Gel (col·loide)|gel]] que conté l'electròlit hidròxid de potassi. Per evitar la gasificació de la cel·la al final de la seva vida, s'utilitza més diòxid de manganès del necessari perquè reaccioni amb tot el zinc.
[[Fitxer:Neunvalkalirp.jpg|miniatura|Secció longitudinal d'una bateria alcalina de manganès de 9V, sis cel·les [[Circuit en sèrie|connectades en sèrie]].]]
Línia 111:
== Eliminació ==
Quan es van introduir en la dècada de 1960, les piles alcalines contenien una petita quantitat d'amalgama de mercuri per al control de les reaccions secundàries en el càtode de zinc. Millores en la puresa i la consistència dels materials han permès als fabricants poder reduir el contingut de mercuri en les cèl·lules modernes. En 1997, un 66% de les piles alcalines mancaven de [[Mercuri (element)|mercuri]] afegit; en 2004 aq[[Unió Europea|ue]]<nowiki/>st percentatge era del 94%. No obstant, segons un estudi del Lowell Center for Sustainable Development, publicat en 2004, les piles alcalines de botó contenien 10,8 mg de Hg, més que les piles de zinc, i d'òxid de plata. A diferència d'altres tipus de piles, les piles i bateries alcalines poden ser eliminades com a residus domèstics regulars en algunes localitats. Això, no obstant això, és perjudicial per al medi ambient. Per exemple, l'estat de [[Califòrnia]] ha considerat totes les piles com a residus perillosos quan es rebutgen, i ha prohibit l'eliminació de les piles amb la resta de les escombraries domèstiques. En els EUA, una companyia tritura i separa els metalls de la bateria, [[manganès]] i [[zinc]]. Una altra companyia barreja les piles com a matèria primera en els forns de fabricació d'acer, per fer acer de baix grau, tals com a barres d'acer; els fums de zinc es recuperen per separat. A Europa, l'eliminació de les piles i bateries està controlada per la Directiva 2006/66/CE, i, com a tal, les piles alcalines no han de ser tirades en les escombraries domèstiques. Haurien de ser eliminades a través d'estacions de reciclatge local/abocadors de residus. Molts establiments que embenin piles en la UE (com en els supermercats) estan obligats per llei a acceptar bateries i piles velles per al seu reciclatge.
Dipositant-les en els llocs autoritzats per a la seva deixalla.<ref>David Linden, Thomas B. Reddy (ed). Handbook Of Batteries 3rd Edition. McGraw-Hill, New York, 2002 ISBN 0-07-135978-8 page 10.2</ref><ref>[http://books.google.es/books?id=97ufapJCkVwC&pg=PA405 La situación del mundo 2006: informe anual del] [
== Vegeu també ==
| |||