Ladí: diferència entre les revisions

* també a la província de Belun, amb veïnatge immediat amb Anpezo i Fodom per l'oest i amb el [[Friül]] per l'est, hi ha el domini del dialecte ''cadorí'' ('''cadorin''', en italià ''cadorino''): la comarca del ''Cadòr'' o, en estàndard, ''Ciadura'' (en italià, ''Cadore''). Aqueixa comarca té una situació estratègica; especialment, la franja septentrional, el ''Cumelgu'' o, en estàndard, ''Comelego'' (''Comelico'', en italià). Perquè és, justament, el territori situat entremig del ladí i el furlà; i, segons com sigui caracteritzat, o bé, si no fos ladí, s'interposaria com una cunya entre dos blocs rètics, o bé, si en fos, en funció seva hi hauria contigüitat ininterrompuda entre ladí i furlà, de manera que el retoromànic no consistiria, en realitat, en tres blocs aïllats entre si. Alguns estudiosos consideren el cadorí una forma de [[vènet]] amb influència ladina, i d'altres una forma de ladí amb influència vèneta. Alhora, se'n remarca la filiació especialment estreta amb l{{'}}''ampezananpezan''. Quant als parlants mateixos, en les darreres dècades cada cop n'hi ha més que es reivindiquen ladins.

Hi ha dos tipus de classificació dels dialectes del ladí.<ref>L. Renzi e A. Andreose. ''Manuale di linguistica e filologia romanza''. Il Mulino. P. 56-57.</ref> L'una fa la divisió en '''ladí anàunic''', que engloba els parlars de Non, Sol i Rabi; '''ladí dolomític''', que engloba els parlars de les valls dolomites; i '''ladí cadorí''', que engloba els parlars del Vèneto que toquen al Friül. L'altra és de caràcter territorial i divideix en: '''occidental''', que inclou el ladí anàunic més el gherdëina i el fascian; '''central''', que inclou el fodom i el badiotobadiòt-mareo; i '''oriental''', que inclou el ladí cadorí, l'ampezàanpezan i el vajontí.

** subgrup ampezanoanpezano-cadorí