Trobador: diferència entre les revisions

Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era exactament la de [[Catalunya]]: la poètica dels trobadors, que sorgeix a [[Occitània]] a finals del [[segle XI]], afecta també [[Catalunya]] i el nord d'[[Itàlia]] conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal - la llengua de la poesia trobadoresca - i el [[català]] eren relativament poc importants. De fet, en aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'occità o de la llengua d'Oc era poc qüestionada. Ja en la plenitud de la seva producció literària -[[segle XIV]] i part del [[segle XV]]- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir l'[[occità]], si es vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació pervisqué fins [[Ausiàs March]] -primera meitat del [[segle XV]]-. Finalment, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia del [[segle XX]], tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.