Regió d'Ístria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 66:
 
== Història moderna ==
L'[[Ístria veneciana]] va passar a [[Àustria]] el [[1797]] pel [[tractat de Campo Formio]], i fou ocupada per França el [[19 de novembre]] de [[1805]], i per la [[Pau de Presburg]] fou cedida a [[França]] i unida al [[regne napoleònic d'Itàlia]] de l'[[1 de maig]] de [[1806]] al [[1809]], com a departament d'Ístria, formant des del [[1808]] un ducat concedit al mariscal Bessières. El [[14 d'octubre]] de [[1809]] Napoleó va unir l'Ístria, Trieste i Gorízia a les [[Províncies Il·lírieslíriques]] formant dues províncies (Trieste i Gorízia) i el 15 d'abril de 1811 va formar la [[intendència d'Ístria]] que fou una provincia de l'Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'IstriaCapodistria i Rovigno); l'la intendencia fou ocupada a finals de 1813 pels austriacs, els quals van entrar a Trieste el [[30 de maig]] de [[1814]]. Àustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i [[Fiume]]. El [[Congrés de Viena]] els va reconèixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal [[Regne austríac d'Il·líria]]. ÀustriaEn vaaquest període s'hi constatà la densa majoria demogràfica eslava (eslovena i croata); els presumptes italians en realitat eren vènets, i tan sols eren presents en zones costaneres, amb majoria relativa en algunes ciutats voltades de ruralia eslavòfona. Com a mecanisme compensatori, una certa historiografia nacionalista italiana ha bastit la idea que Àustria afavorirafavorí el poblament d'eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacionsl'irredemptisme italianesitalià. El [[1849]] es va constituir la [[província d'Ístria]] amb una dieta provincial.
 
Al final de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]] del [[1919]]) Ístria va passar a Itàlia, que, com als altres territoris annexats, de seguida hi imposà l'italià i engegà una persecució brutal contra les llengües i cultures de la majoria autòctona, eslovè al nord i croat a la major part de la península; persecució que, tot seguit, el règim feixista duria al paroxisme.
El [[1943]] fou ocupada pels alemanys, però reconquerida pels aliatsiugoslaus el [[1945]], en què passà sota control britànico-estatunidenc.
 
Al final de la guerra ([[1945]]) es va dividir en una zona concedida a Iugoslàvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administració italiana des del [[1954]] al dissoldre's el govern del territori. Muggia, a la zona A, va quedar per Itàlia. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets més dramàtics es van produir a Pola, assignada a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tot els taüts amb les restes dels seus ancestres. La regió fou poblada sobretot amb croats i eslovens.