Elsa von Freytag-Loringhoven: diferència entre les revisions

'''Elsa Hildegard Baroness von Freytag-Loringhoven''' (nascuda de cognom '''Plötz'''; 12 juliol [[1874]] – 15 desembre [[1927]]) fou una [[Avantguardisme|artista]] i [[poetessa]] [[Dadaisme|dadaista]] [[Avantguardisme|avantguardista]] [[alemanya]], que va treballar alguns anys a [[Greenwich Village]], [[Nova York]]. Hi ha qui sosté que és l'autora de l'obra ''[[Font (Duchamp)|Font]]'', usualment atribuïda a [[Marcel Duchamp]].

La seva prosa provocativa fou publicada pòstumament el [[2011]] a ''Body Sweats: The Uncensored Writings of Elsa von Freytag-Loringhoven''.<ref>Freytag-Loringhoven, Elsa von. ''Body Sweats: The Uncensored Writings of Elsa von Freytag Loringhoven.'' Ed. Irene Gammel and Suzanne Zelazo. Cambridge, MA: MIT Press, 2011.</ref> ''The New York Times'' va elogiar el llibre com un dels llibres d'art destacats del 2011.<ref>[https://www.nytimes.com/2011/11/25/arts/design/art-books-recommended-as-gifts-for-art-lovers.html?pagewanted=2&ref=design ''The New York Times'' (November 21, 2011)]</ref>

Elsa Plötz va néixer a [[Świnoujście|Swinemünde]], [[Pomerània|Pomerania]], [[Alemanya]]. Filla d'Adolf Plötz, un paleta, i Ida Marie Kleist. Es formà i treballà com a actriu i intèrpret de [[vaudeville]] i tingué aventures amoroses amb artistes a [[Berlín]], [[Munic]] i [[Itàlia]]. Va estudiar [[art]] a [[Dachau]], prop de Munic.

Es va casar pel civil amb l'arquitecte August Endell el 22 d'agost del [[1901]] a Berlín,<ref>Gammel, Irene. ''Baroness Elsa: Gender, Dada, and Everyday Modernity''. Cambridge, MA: MIT Press, 2002, 109.</ref> esdevenint Elsa Endell. Tingueren una "relació oberta", i el [[1902]] ella s'implicà romanticament amb un amic d'Endell, el poeta menor i traductor Felix Paul Greve (qui més tard prendria el nom de Frederick Philip Grove). Després que el trio viatgessin junts a [[Palerm|Palermo]], [[Sicília]] el gener del [[1903]], el matrimoni Endell es va desintegrar<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', 129.</ref> i van divorciar-se el [[1906]].<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', 144.</ref> Tot i que la seva separació va ser agra, va dedicar diversos poemes [[Satíric|satírics]] a Endell.<ref>Freytag-Loringhoven, Elsa von. ''Mein Mund ist lüstern / I Got Lusting Palate: Dada Verse''. Trans. and Ed. Irene Gammel. Berlin: Ebersback, 2005, 112–118.</ref> El 1906, ella i Greve van tornar a Berlín, on es casaren el 22 d'agost del [[1907]].<ref>Gammel, Irene. ''Baroness Elsa: Gender, Dada and Everyday Modernity''. Cambridge, MA: MIT Press, 2002, 144</ref>

El [[1909]], Greve tenia greus problemes financers.<ref>See Temple Scott's edition, which is extant in Grove's Library Collection at the UMA. See also the opening pages of Grove's 1927 ''Search for America'', which provides details that led to the discovery of FPG's transatlantic passage in October 1998, shortly after the "In Memoriam FPG: 1879-1948-1998" Symposium commemorating the 50th Anniversary of his death</ref> Amb l'ajuda de la seva muller va escenificar un suïcidi<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', 145.</ref> i marxà cap a [[Amèrica del Nord]] el juliol del 1909. El juliol del [[1910]], Else es reuní amb ell als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], on portarien una petita granja a [[Sparta (Kentucky)|Sparta]], [[Kentucky]], prop de [[Cincinnati|Cincinnati.]] Greve l'abandonà de sobte el [[1911]] i va anar a l'oest a una [[granja bonanza]] prop de [[Fargo (Dakota del Nord)|Fargo]], [[Dakota del Nord]], i a [[Manitoba]] el [[1912]]. No hi ha cap registre d'un divorci de Greve.<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', 153.</ref> Ella va començar a fer de [[Model (art)|model]] per artistes a Cincinnati, i va anar cap a l'est passant per [[Virgínia de l'Oest]] i [[Filadèlfia]], abans de casar-se amb el seu tercer marit, el [[Freiherr|baró alemany]] alemany Leopold von Freytag-Loringhoven (fill d'Hugo von Freytag-Loringhoven), el novembre del [[1913]] a Nova York. Allà, va ser coneguda com "la baronessa [[Dadaisme|dadaista]] Elsa von Freytag-Loringhoven".

A [[ Nova York]], Freytag-Loringhoven es va mantenir treballant en una fàbrica de cigarretes i fent de model per artistes com Louis Bouché, George Biddle, i [[Man Ray]]. També va aparèixer en obres de Man Ray, George Grantham Bain i altres, i en litografies de George Biddle i pintures de Theresa Bernstein.

La baronessa tingué una plataforma per la seva poesia a ''The Little Review'', on, des del [[1918]], la seva obra va ser presentada al costat de capítols d'Ulisses de [[James Joyce]]. Jane Heap considerava la baronessa "el primer americà dadà." Fou una pionera de la poesia del so,<ref>Gammel, Irene and Suzanne Zelazo. [http://128.220.160.199/journals/modernism-modernity/v018/18.2.gammel.html "'Harpsichords Metallic Howl—': The Baroness Elsa von Freytag-Loringhoven's Sound Poetry."] Modernism/modernity 18.2 (2011): 255-271.</ref> però també féu un ús creatiu del guionet, mentre moltes de les seves composicions [[Mot creuat|portmanteau]], com “Kissambushed” i “Phalluspistol,”<ref>Irene Gammel and Suzanne Zelazo, “The First American Dada: Introduction,” in Freytag-Loringhoven, p. 17.</ref> són poemes miniatura. La majoria dels seus poemes no van ser publicats fins a les publicacions de ''Body Sweats''. Els seus papers personals van ser conservats després de la seva mort per la seva editora, agent literària, col·laboradora artística, i amant [[Djuna Barnes|Djuna Barnes]].<ref>{{Cite book|title = Baroness Elsa: Gender, Dada, and Everyday Modernity|last = Gammel|first = Irene|publisher = The MIT Press|year = 2002|isbn = 0-262-07231-9|location = Cambridge, Massachusetts|pages = 342–354}}</ref> ''University of Maryland Libraries'' va adquirir una col·lecció de la seva obra amb els papers de Barnes el [[1973]] i subsegüentment va separar-ne els papers de von Freytag-Lorninghoven i els va tractar com una col·lecció individual.<ref>{{Cite web|url = http://hdl.handle.net/1903.1/1501|title = Elsa von Freytag-Loringhoven papers > ArchivesUM|website = hdl.handle.net|access-date = 2016-03-05}}</ref> La col·lecció conté correspondències, [[Poesia visual|poemes visuals]], i altres obres/literàries artístiques. La ''University of Maryland's special collections'' té un extens arxiu digital dels seus manuscrits.<ref>{{cite web|title=Elsa von Freytag-Loringhoven papers|url=http://hdl.handle.net/1903.1/1501|website=Archives UM|publisher=University of Maryland|accessdate=8 April 2017}}</ref>

A Nova York, la baronessa també treballà en [[Escultura|escultures]] i [[Pintura|pintures]] [[Assemblatge|assemblage]], creant art de les deixalles i residus que recollia dels carrers. La baronessa era també coneguda per construir elaborats vestits amb [[objectes trobats]], creant una "espècie de collage vivent" que esborrava les fronteres entre vida i art.<ref>http://www.interviewmagazine.com/fashion/obsession-baroness-elsa-von-freytag-loringhoven</ref><ref>{{cite book|last1=Harding|first1=James M.|title=Cutting Performances: Collage Events, Feminist Artists, and the American Avant-Garde|date=2012|publisher=University of Michigan Press|location=Ann Arbor|page=40}}</ref>

Poques obres de la baronessa existeixen encara. Algunes obres d'objectes trobats són: ''Enduring Ornament'' (1913), ''Earring-Object'' (ca. 1917-1919), ''Cathedral'' (ca. 1918) i ''Limbswish'' (ca. 1920). Redescobert pel [[Museu Whitney d'Art Americà|Whitney Museu]] de Nova York el [[1996]], el seu ''Retrat de Marcel Duchamp'' (ja no existent) és una altra de les seves peces [[ready-made]].

Hi ha hagut noves investigacions que indiquen que algunes obres atribuïdes a altres artistes del període poden o bé ser atribuïdes a la baronessa, o hi ha la possibilitat que pugui haver-les creat ella. Una obra, titulada ''Déu'' (1917) va ser durant uns anys atribuïda a l'artista Morton Livingston Schamberg. El [[Museu d'Art de Filadèlfia|Museu de Filadèlfia d'Art]], la col·lecció del qual inclou ''Déu'', ara acredita la baronessa com a co-artista d'aquesta peça. Tanmateix, segons l'estudiós Francis Naumann, és raonable de concloure, basant-nos en les obres que sabem fetes per ella, que la baronessa probablement elaborà el concepte de combinar els dos elements de l'escultura (una peça de clavegueram de ferro colat muntada cap per avall sobre una una caixa de fusta) i posà el títol, mentre Schamberg va ensamblar i fotografiar la peça.<ref>{{cite book|last1=Naumann|first1=Francis|title=New York Dada, 1915-23|date=1994|publisher=Abrams|location=New York|page=128}}</ref>

La baronessa podria haver estat implicada en la creació del conegut ready-made de [[Marcel Duchamp]], ''[[Font (Duchamp)|Font]]'' (1917). Tal com ha documentat Irene Gammel, l'elecció d'un urinari com a obra d'art està més en la línia de l'estètica escatològica de Freytag-Loringhoven que en la de Duchamp.<ref>{{cite book|last1=Gammel|first1=Irene|title=Baroness Elsa: Gender, Dada, and Everyday Modernity|date=2002|publisher=The MIT Press|location=Cambridge|isbn=0-262-07231-9|pages=224–225}}</ref> A més, Duchamp indicà en una carta a la seva germana Suzanne, escrita el [[1917]], que una amiga seva li va enviar l'urinari per presentar-lo a la exposició de la Society of Independent Artists: ''"Une de mes amies sous un pseudonyme masculin, Richard Mutt, avait envoyé une pissotière en porcelaine comme sculpture"'' ("Una de les meves amigues, sota un pseudònim masculí, Richard Mutt, hi havia enviat un urinari de porcellana com a escultura.")<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', p. 224-225.</ref><ref>{{cite journal|url=http://www.counterfire.org/news/17945-the-surprising-truth-about-duchamp-s-urinal|title=The surprising truth about Duchamp's urinal|first1=Sue|last1=Tate|journal=Counterfire|date=9 August 2015}}</ref><ref>{{cite journal|url=http://www.theartnewspaper.com/articles/Did-Marcel-Duchamp-steal-Elsas-urinal/36155 |title=Did Marcel Duchamp steal Elsa’s urinal? |first1=Julian |last1=Spalding |first2=Glyn |last2=Thompson |journal=The Art Newspaper |date=3 November 2014 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20141103145411/http://www.theartnewspaper.com/articles/Did-Marcel-Duchamp-steal-Elsas-urinal/36155 |archivedate=November 3, 2014 }}</ref><ref>Marcel Duchamp, ''Affectionately, Marcel: The Selected Correspondence of Marcel Duchamp'', ed. Francis M. Naumann and Hector Obalk (Ghent: Ludion Press, 2000), p. 47.</ref>

El [[1923]], Freytag-Loringhoven tornà a Berlín, esperant trobar-hi oportunitats de guanyar diners, però en lloc d'això trobà una Alemanya econòmicament devastada per la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra Mundial.]] Malgrat les seves dificultats a la República de [[República de Weimar|Weimar]], es quedà a Alemanya. Alguns amics a la comunitat d'expatriats, en particular Bryher, [[Djuna Barnes]], [[Berenice Abbott]], i [[Peggy Guggenheim]], li proporcionaren suport emocional i financer.

L'estabilitat mental de Freytag-Loringhoven millorà fermament quan es traslladà a Paris[[París]]. Va morir el 14 de desembre del [[1927]] per inhalació de gas al seu pis. Potser es va deixar el gas obert, potser el va obrir algú altre; les circumstàncies no van ser aclarides.<ref>{{Cite web|url=http://www.francisnaumann.com/daughters%20of%20dada/elsa.html|title=Djuna Barnes on Elsa's death|last=|first=|date=|website=www.francisnaumann.com|publisher=|access-date=2016-11-22}}</ref> Està enterrada al cementiri [[Cementiri del Père-Lachaise|Père Lachaise]] de Paris.

El [[1943]], l'obra de Freytag-Loringhoven va ser inclosa a l'exposició del Guggenheim ''Exhibition by 31 Women ''a la galeria'' Art of This Century ''de Nova York.<ref name="MOMAbook">{{cite book|last1=Butler|first1=Cornelia H.|last2=Schwartz|first2=Alexandra|title=Modern Women: Women Artists at The Museum of Modern Art|date=2010|publisher=Museum of Modern Art|location=New York|isbn=9780870707711|page=45|accessdate=26 August 2017}}</ref>

La baronessa era un dels “caràcters, un dels terrors del districte,” va escriure el seu primer biògraf Djuna Barnes, el llibre de la qual va quedar inacabat.<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', p. 17.</ref> A ''Irrational Modernism: A Neurasthenic History of New York Dada'', Amelia Jones proporciona una història revisionista del New York Dada, expressada mitjançant la vida i obres de la baronessa.<ref>{{cite book|last1=Jones|first1=Amelia|title=Irrational Modernism A Neurasthenic History of New York Dada|date=2004|publisher=The MIT Press|location=Cambridge|isbn=9780262101028}}</ref> La biografia del [[2002]], [http://ryerson.ca/mlc/inside29.html ''Baroness Elsa: Gender, Dada and Everyday Modernity''], d'Irene Gammel, aboga per la brillantor artística i l'esperit d'avantguarda de la baronessa. El llibre explora les seves relacions personals i artístiques amb [[Djuna Barnes]], [[Berenice Abbott]], i Jane Heap, així com amb Duchamp, Man Ray, i [[William Carlos Williams|William Carlos Williams.]] Mostra la baronessa trencant cada frontera eròtica, gaudint en l'actuació anàrquica, però la biografia també la presenta com l'amica d'Elsa, Emily Coleman, la va veure, “no com una santa o una boja, sinó com una dona de geni, sola al món, frenètica.”<ref>Gammel, ''Baroness Elsa'', p. 16-17.</ref>

El [[2013]], els artistes Lily Benson i Cassandra Guan van estrenar el biopic experimental ''The Filmballad of Mamadada''.<ref>[http://www.mamadada.info The Filmballad of Mamadada]</ref> S'hi explicava la història de la vida de la baronessa a través de contribucions de més de 50 artistes i cineastes. La pel·lícula s'estrenà al ''Copenhagen International Documentary Festival''<ref>{{cite web |url=http://cphdox.dk/en/screening/filmballad-mamadada |title=Archived copy |accessdate=2014-08-26 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140827035957/http://cphdox.dk/en/screening/filmballad-mamadada |archivedate=2014-08-27 |df= }}</ref> i va ser descrit com un, "experiment juganer i caòtic que planteja un retorn a una narrativa col·lectiva magnífica via el populisme postqueer de YouTube i el crowdsourcing,"<ref>{{cite journal|last1=Dallas|first1=Paul|title=Body Politic|journal=Artforum|date=December 19, 2013|url=http://artforum.com/film/id=44533|accessdate=2 August 2015}}</ref> per Art Forum.

La novel·la ''Faldilles Sagrades'' de Rene Steinke, finalista el [[2005]] del National Book Award, basada en la vida de Freytag-Loringhoven. ''Faldilles sagrades'' ve del títol d'un poema d'Elsa.