Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions

{{infotaula de polític}}

'''Gai Semproni Grac''' (en [[llatí]] ''Gaius Sempronius Gracchus'') ([[159 aC]] o [[154 aC]] - [[121 aC]]) fou un polític [[Antiga Roma|romà]] cap del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]], que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà [[Tiberi Semproni Grac]] quan aquell va morir. Les seves propostes de llei anaven destinades solucionar el problema de la fam entre els pobres, pagar millor als soldats i fer un sistema de votacions més just.

 

Amb aquesta llei els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana. Una altra proposta que va donar llocs de treball i vat tenir força acceptació fou la de refer les carreteres, condicionades a unes mides fixes.{{efn|[[Sempronia de viis muniendis]]}}

 

També es va votar una Llei que va establir el vot en el comicis centuriats per sorts entre les classes (abans votaven primer les tres classes altes i seguien per ordre fins a les més baixes).{{efn|[[Sempronia de centuriis]]}} Els judicis per enverinament i assassinat van passar a unes ''Quaestiones rerum capitalium'' (Comissions judicials permanents) l'acció de les quals no podia ser detinguda pels tribuns, i les sentències eren inapel·lables.{{efn|[[Sempronia de judiciis]], [[Sempronia judiciaria]], [[Sempronia de capite civium]]}} L'acusat podia deslliurar-se renunciant a la ciutadania i marxant al desterrament (i així salvava la vida i els béns), encara que la detenció preventiva i l'execució de la pena eren lícites. Per a aquestes comissions es designarien cavallers i senadors. Els cavallers van obtenir a més alguns privilegis menors. (en resum la "''judicia''" fou transferida del senat a una cort formada bàsicament per 300 ''[[cavaller romà|equites]]''). Per les modificacions introduïdes per Gai Grac a l'ordre de cavallers o equites vegeu [[Regne i República de Roma]].