Moviment de resistència: diferència entre les revisions

Un '''moviment de resistència''' és un grup o conjunt de grups dedicats a oposar-se a un [[Invasió|invasor]] en un [[Ocupació militar|país ocupat]] o a un govern d'un Estat sobirà. Pot tractar d'aconseguir els seus objectius bé mitjançant la [[Resistència no-violenta|resistència no violenta]] (algunes vegades anomenada [[resistència civil]]) o per mitjà de l'ús de la força. En molts casos, com per exemple a Noruega en la Segona Guerra Mundial, un moviment de resistència pot utilitzar tant mètodes violents com no violents, usualment, operant sota diferents organitzacions i actuant en diferents fases o àrees geogràfiques a l'interior del país.<ref>Sobre la relación entre la resistència militar i civil en la Noruega ocupada (1940-1945), vegeu {{cita libro |apellido=Skodvin |nombre=Magne |año=1967 |año-original= |título=The Strategy of Civilian Defence: Non-violent Resistance to Aggression |capítulo=Norwegian Non-violent Resistance during the German Occupation|editorial=Faber |ubicación=Londres |apellido-editor=Roberts |nombre-editor=Adam |idioma=anglès|páginas=136–53 }}</ref>

Sobre la legalitat dels moviments de resistència armada en el [[Dret internacional]], hi ha una disputa entre Estats des de almenys el 1899, quan va tenir lloc la primera gran codificació de les lleis de guerra en la forma d'una sèrie de tractats internacionals. En el preàmbul de la [[Convenció de l'Haia]] de 1899 sobre guerra terrestre, va ser presentada la [[clàusula Martens]] com un compromís sobre la disputa entre les potències mundials, que consideraven que els franctiradors i partisans eren [[Combatentcombatent il·legal|combatents il·legals]], subjectes a ser executats al moment de la seva captura, mentre que els Estats menys poderosos mantenien la seva posició que havien de ser considerats com a combatents legals.<ref>{{Harvsp |Ticehurst|1997| p=1}}. En la seva nota a peu 1 assenyala que la vida i treballs de Martens han estat detallades a {{cita publicación |apellidos=Pustogarov |nombre=V. |año=1996 |título=Fyodor Fyodorovich Martens (1845–1909) – A Humanist of Modern Times |publicación=International Review of the Red Cross |número=312 |páginas=300-314}}</ref><ref>{{Harvsp |Ticehurst|1997| p=1}}. En la seva nota a peu 2 cita a {{cita libro |apellido=Kalshoven |nombre=F. |título=Constraints on the Waging of War |idioma=anglès|año= 1987 |editorial=Martinus Nijhoff |ubicación=Dordrecht|página=14}}</ref> En datadates més recentrecents, el Protocol I (1977) de les [[Convencions de Ginebra]] del 12 d'agost de 1949, que se centra en la «protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals», es refereix en l'article 1, paràgraf 4 als conflictes armats «... on els pobles estan lluitant contra el domini colonial i l'ocupació estrangera i contra règims racistes...». Aquesta fraseologia conté moltes ambigüitats que ennuvolen la qüestió de qui és o no un combatent legítim.<ref>{{Harvnb|Gardam|1993|p=91}}</ref> Per tant, depenent de la perspectiva d'un govern, un moviment de resistència podria ser o no  catalogat coma un grup [[Terrorisme|terrorista]] basatbasant-se en si els membres del moviment són considerats combatents legals o il·legals i el seu dret a resistir l'ocupació és reconeguda.<ref name=Khan>{{cita publicación |apellidos=Khan |nombre=Ali |año=1987 |título=A Theory of International Terrorism |publicación=Connecticut Law Review |volumen=19 |página=945|url=http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=935347}}</ref>

* {{cita publicación |apellidos=Ticehurst |nombre=Rupert |año=1997 |título=The Martens Clause and the Laws of Armed Conflict |publicación=International Review of the Red Cross |volumen= |número=317 |páginas=125-134 |issn=1560-7755 |url=http://www.icrc.org/Web/Eng/siteeng0.nsf/html/57JNHY |fechaacceso=11 de febrer de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101027031739/http://www.icrc.org/Web/eng/siteeng0.nsf/html/57JNHY}}

<!-- [[Categoria:Moviments de resistència]] -->