Revisió del 19:24, 9 des 2017 modifica Macondo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.395 edits →‎Sortida del govern i posterior dissolució ← Edició anterior		Revisió del 19:27, 9 des 2017 modifica desfés Macondo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.395 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 70: En les [[Eleccions generals espanyoles de 1979\|eleccions generals de març de 1979]] tornà a guanyar les eleccions amb [[majoria simple]] i obtingué 6.268.593 vots (34,8%) i 168 [[Congrés dels diputats\|diputats]]. Així mateix en aquestes eleccions obtingué majoria absoluta en el [[Senat d'Espanya\|Senat]] amb 118 senadors. D'aquesta manera, la [[I Legislatura d'Espanya]] (o II, si incloguéssim en el compte la Constituent), començà l'[[1 de març]] de 1979, amb un nou Govern presidit per Adolfo Suárez i amb [[Manuel Gutiérrez Mellado]] i [[Fernando Abril Martorell]] en ell, que comptà amb el recolzament en la investidura d'AP. Així mateix l'la UCD guanyà les [[Eleccions municipals espanyoles de 1979\|eleccions municipals d'aquest mateix any]] i obtingué l'ajuntament en 20 capitals de província, però no en les grans ciutats, on les esquerres assoliren les alcaldies. També guanyà les eleccions a la [[Diputació Foral de Navarra]]. Després de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980\|eleccions]] al [[Parlament de Catalunya]] de [[1980]], en les quals el seu referent a Catalunya, [[Centristes de Catalunya-UCD]], obtingué 18 diputats, recolzà Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya. El [[16 de gener]] de 1980, el ministre de Cultura [[Manuel Clavero Arévalo]], abandonà el partit per la negativa d'UCD a donar suport a l'«autonomia històrica d'[[Andalusia]]», i fundà Unidad Andaluza.<ref>{{ref-publicació \|url=http://elpais.com/diario/1980/04/30/espana/325893613_850215.html \|títol=Clavero abandona el grupo parlamentario de UCD \|publicació=El País \|data=30 abril 1980 \|consulta= 25 març 2016}}</ref> Així mateix, el llavors ministre de Treball i Assumptes Socials [[Rafael Calvo Ortega]] es convertí en el secretari general del partit i [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] en vicepresident 2º del Govern. Línia 79: Entre el 6 i el 9 de febrer de [[1981]] se celebrà el II Congrés d'UCD en Palma de Mallorca,<ref>{{ref-publicació \|cognom=Álvarez García \|nom=Carlos \|títol=El archivo de UCD de Soria (1977-1983) depositado en el Archivo Histórico Provincial de Soria. Clasificación e inventario de sus fondos \|publicació=Boletín de la ANABAD \|any=1986 \|volum=36 \|exemplar=3 \|pàgines=447-460 \|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=802415&orden=64413 \|consulta=14 desembre 2011 \|format=PDF}}</ref> on [[Agustín Rodríguez Sahagún]] s'imposà en la votació a [[Landelino Lavilla]] com a [[president]] del partit, càrrec que ostentà fins al [[21 de novembre]] d'aquest any, quan li substituí Leopoldo Calvo-Sotelo.<ref name="dates"/> Al novembre de 1981 deu diputats del sector socialdemòcrata de d'UCD liderats per [[Francisco Fernández Ordóñez]] fundaren el [[Partit d'Acció Democràtica]], que més tard s'integraria en el [[Partit Socialista Obrer Espanyol\|PSOE]] i,<ref>{{ref-publicació \|url=http://elpais.com/diario/1981/11/05/espana/373762808_850215.html \|títol=Los socialdemócratas matizan su apoyo al presidente del Gobierno \|publicació=El País \|data=5 novembre 1981 \|consulta=23 gener 2016}}</ref> al febrer de [[1982]] tres diputats encapçalats per [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]] s'integraren en el grup parlamentari de [[Coalició Democràtica]], això acreixé la crisi interna per moments.<ref>{{ref-publicació \|url=http://elpais.com/diario/1982/02/03/espana/381538810_850215.html \|títol=Los "tránsfugas" se incorporaron a Coalición Democrática. \|publicació=El País \|data=3 febrer 1982 \|consulta=25 març 2016}}</ref> Al juliol de 1982, Landelino Lavilla es convertí en president d'UCD coincidint amb l'abandonament del partit d'Adolfo Suárez i la creació per part d'aquest del [[Centre Democràtic i Social]] (CDS).<ref>Melanie Haas (2006), "Das Parteiensystem Spaniens", ''Die Parteiensysteme Westeuropas, VS Verlag, pp. 433-436''</ref><ref>{{ref-publicació \|url=http://elpais.com/diario/1982/07/29/espana/396741605_850215.html \|títol=Suárez confirma su abandono de UCD y prepara un nuevo partido \|publicació=El País \|data=29 juliol 1982 \|consulta=13 gener 2017}}</ref> Línia 87: === Sortida del govern i posterior dissolució === {{principal\|II Legislatura d'Espanya}} [[Fitxer:UCD_escaños.png\|miniatura\|Evolució dels escons de d'UCD al Congrés dels Diputats de 1977 a 1982.]] Després de la seva renúncia, Adolfo Suárez va formar el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), que va competir amb UCD en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|eleccions de 1982]] i del que seria president fins a [[1991]] En les [[Eleccions generals espanyoles de 1982\|eleccions generals de 1982]], en les quals vencí de forma aclaparadora el [[Partit Socialista Obrer Espanyol\|PSOE]], la UCD presentà com a candidat a [[Landelino Lavilla Alsina\|Landelino Lavilla]], i només va obtenir 1.425.093 vots (6,7%) i 11 escons, i perdé així 157 diputats respecte les anteriors eleccions. En aquell moment el seu secretari general era [[Íñigo Cavero Lataillade\|Íñigo Cavero]]. L'[[11 de desembre\|11]] i [[12 de desembre]] de 1982 se celebrà un congrés extraordinari en el qual Landelino Lavilla fou confirmat com a president i [[Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona\|Juan Antonio Ortega]] fou triat secretari general.<ref>{{ref-publicació \|url=http://elpais.com/diario/1982/12/13/portada/408582002_850215.html \|títol=Los democristianos controlan UCD frente a los 'azules' \|publicació=El País \|data=13 desembre 1982 \|consulta=13 gener 2017}}</ref> Després de totes aquestes escissions i el pèssim resultat electoral, l'la UCD es dissolgué el [[18 de febrer]] de [[1983]], encara que el seu grup parlamentari es mantengué fins a [[1986]].<ref>{{ref-publicació \|url=http://elpais.com/diario/1983/02/19/espana/414457204_850215.html \|títol=La crisis de UCD culmina con la decisión de disolverse como partido político \|publicació=El País \|data=19 febrer 1983 \|consulta=13 gener 2017}}</ref> Per la seva banda, [[Francisco Fernández Ordóñez]] es va integrar al costat del seu grup socialdemòcrata en el [[Partit Socialista Obrer Espanyol\|PSOE]]. D'altra banda, el [[Partit Demòcrata Popular]] o el [[Partit Liberal (Espanya, 1976) \|Partit Liberal]] es coalitzarien amb [[Alianza Popular\|Aliança Popular]], acabant per integrar-se en aquest partit i ocupant l'espai del centredreta. Per tant, la UCD va ser dissolta el [[18 de febrer]] de [[1983]]. La base electoral de la UCD va nodrir simètricament en les eleccions de 1982 a les dues principals formacions de l'esquerra i la dreta, el Partit Socialista i Aliança Popular, la qual, després de refundar-se en 1990 amb el nom de [[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]], va passar a capitalitzar una porció encara major de l'electorat centrista.

Unió de Centre Democràtic: diferència entre les revisions