Dia dels Sants Innocents: diferència entre les revisions

Actualment una llufa és una silueta de paper, normalment de diari, retallada amb forma de persona. Tanmateix, abans havien fet el fet fulles de col o de bleda, pells de conill, etc.; és a dir, qualsevol cosa que fos de poc pes.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Costa| nom = Roger | article = Per què el dia dels Innocents es pengen llufes a l'esquena | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 75| data = gener 2009 | pàgines = p. 5 |issn = 1695-2014}}</ref> La broma tradicional consisteix a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper o drap- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Si es fa correctament, el sacrificat exhibirà la llufa una bona estona i serà la riota de la gent fins que algú el faci adonar-se del parany. Es diuen llufes perquè són objectes de poc pes i perquè presenten una analogia amb les ànimes dels degollats i amb els esperits eteris, que hom creu que vaguen els darrers dies de l'any.<ref name=culpop/>

Antigament a molts indrets s'usaven els fruits de l'[[espina-xoca]], petits i semblants a un pinyol d’oliva però molt lleuger i carregat d’agullons, fàcilment enganxós a la roba, per a penjar les llufes del dia dels Innocents. És tradició que per aquesta diada es facin escarnis, facècies, burles, etc. que anomenem innocentades. Normalment, en són víctimes els més febles de l'entorn, qui sap si en record dels nens sacrificats. En els tallers i fàbriques era habitual que els aprenents fossin els destinataris de la vexació dels seus superiors, que els demanaven tasques impossibles o ridícules.<ref name=culpop>{{ref-web|url= http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/llufa| consulta=3 gener 2015|títol=Llufa|obra=Cultura popular de Barcelona| editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>