Rutènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
València no és català? |
||
Línia 7:
A causa de la inestabilitat política que ha tingut sempre aquest territori, el terme ''Rutènia'' pot significar coses diferents depenent de qui l'apliqui, quan, per què i en quin període històric. Per tant, ''Rutènia'' pot designar les següents entitats, segons l'ordre cronològic:
* A l'alta edat mitjana, designava el [[Principat de Kíev]], o ''Rus'' de Kíev (segles [[segle IX|IX]]-[[segle XII|XII]]), fundat pels [[varegs]], un poble normand escandinau que era anomenat ''rus'' per les antigues tribus eslaves i fineses de l'època. Els individus d'aquest poble foren coneguts amb el nom llatí de ''Rut(h)eni'', i l'estat que controlaven, ''Rut(h)enia''.
* A la baixa edat mitjana, cap al [[segle XIV]] l'estat de Rus' s'havia desintegrat en diversos principats: els septentrionals ([[Vladímir-Súzdal]], [[Nóvgorod]] i, més tard, [[Moscòvia]], que en fou el territori hegemònic) continuaven sent coneguts amb el nom de ''Rus'' (d'aquí prové el nom actual de [[Rússia]] [[segle XVIII|XVIII]]), però rarament eren anomenats ''Ruthenia'' en llatí
** ''Ruś Biała'' o 'Rutènia Blanca', més endavant coneguda com a ''Rússia Blanca'' o [[Bielorússia]];
** ''Ruś Czarna'' o 'Rutènia Negra', part de l'actual Bielorússia;
** ''Ruś Czerwona'' o 'Rutènia Roja', que designava una estreta franja de [[Polònia]] ([[
* A l'edat moderna, els bielorussos no s'autoreconeixien com a rutens, sinó com a ''litvins'', ja que vivien al [[Gran Ducat de Lituània]]; l'excepció en foren els bielorussos de la regió polonesa que abans de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] era coneguda com a ''Kresy Wschodnie'' o 'Fronteres de l'Est' que, per no ser confosos amb els russos i repatriats des dels camps [[nazi]]s fins a la [[Unió Soviètica]], que s'havia annexat el territori bielorús de Polònia, s'anomenaven a ells mateixos ''rutens blancs''.
* Pel que fa a [[Ucraïna]], els habitants del territori [[Imperi Austrohongarès|austrohongarès]] de la [[Galítsia]] foren coneguts com a ''ruthenen'' (rutens), per diferenciar-los dels russos (en [[alemany]], ''russen''), ja que ells mateixos s'autoanomenaven ''rússini'', mot gairebé homòfon. A la fi del [[segle XIX]] i començament del [[segle XX|XX]], es va començar a estendre el nom d'''Ucraïna'' en substitució de Rutènia per a designar els territoris rutens de l'[[imperi Rus|imperi rus]], i Rutènia va passar a designar només la Ucraïna occidental, que llavors pertanyia als austrohongaresos, una àrea al sud dels [[Carpats]], per la qual cosa fou coneguda com a ''[[Rutènia Carpàtica]]'' o ''[[Transcarpàcia]]''.
* Una part d'aquesta regió carpàtica fou incorporada a [[Txecoslovàquia]] entre les dues grans guerres europees i tractà de declarar la independència amb el nom de ''[[Carpatoucraïna]]'' al final de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]]
| |||