Osismes: diferència entre les revisions

Els '''osismes'''<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre VII, LXXV.4|pag=71}}</ref> (llatí ''Osismii'' o ''Osismi'') foren un poble [[gals|gal]] que es va aliar als [[venetisVènets (gals)|vènets]] en la guerra d'aquests contra [[Juli Cèsar]] el [[56 aC]]. Vivien a la península de [[Bretanya]] ([[Armòrica]] aleshores), de la qual ocupaven una bona part. El seu territori correspon més o menys al departament de [[Finisterre]] i la part occidental de [[Côtes-d'Armor]].

Al segle IV aC, foren citats amb el nom d'''ostimioi'' (Ὠστιμίων) pel navegant grec Pythéas, que els situava prop de l'illa [[Ouessant|d'Ouessant]] (Οὐξισάμης) i del cap Kabaïon (Κάβαιον), que podria ser la punta de Penmarc'h o la punta del Raz. El seu nom voldria dir 'els més allunyats' o 'els del final del món', denominació equivalent a [[Finisterre]] (''Finis terrae'', 'final de la Terra', ''Penn-ar-Bed'' en bretó). Citats molt poc per [[Juli Cèsar]] en la seva ''Guerra de les Gàl·lies'', i també poc per altres autors antics ([[Plini el Vell]], [[Estrabó]] i [[Claudi Ptolemeu]]), van quedar sotmesos a Roma el 57 aC i van participar el 56 en la revolta dels venetisvènets; van aportar reforços a Vercingetorix quan estava assetjat a Alèsia.