Església de la Concepció (Barcelona): diferència entre les revisions

El convent de Jonqueres fou fundat el 1269, en temps de Jaume I, pel bisbe Berenguer de Palou per tal d'acollir-hi les monges comendadores de Santiago que fins llavors habitaven el seu zenobi sabadellenc. L'església del convent fou consagrada el 1448. El segle XVII el convent entrà en decadència i, després de la desamortitzacions del segle XIX, esdevingué hospital militar, correccional i caserna successivament, representant significatives modificacions de les seves estructures construides. L'any 1868 la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona es proposà enderrocar l'edifici per fer millores urbanístiques a la zona. L'any 1869 el bisbe [[Pantaleó Montserrat i Navarro]] plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la [[Immaculada Concepció]] en el nounat Eixample de la ciutat. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 22}} En aquest marc, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i [[claustre]] de Jonqueres, tasca finalment materialitzada i dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església de l'Eixample, junt amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny de 1871. <ref name="ipac"/>

Tan sols tres anys més tard, l'arquitecte Emili Sala i Cortés fou contractat per canviar la planta del claustre i afegir-hi el segon pis, traslladar i reconstruir el campanar de Sant Miquel i dissenyar la nova rectoria i la Capella del Santíssim. Les dificultats econòmiques de la parròquia, junt amb l'ampli abast de les obres, provocaren que aquestes no finalitzessin definitivament fins l'any 1892. Vers l'any 1906 l'arquitecte Antoni Serrallach procedí a la variació formal de les obertures i al recreixement de [[contrafort]]s i façanes de l'església, donant-li un nou coronament. En un moment no documentat entre 1906 i 1930 el conjunt es conclouria amb la construcció de la [[capella (arquitectura)|capella]] de Montserrat i d'un nou [[frontis]] regularitzat afrontat al passatge del Rector Oliveres. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] el conjunt fou assaltat i incendiat i les obres de reparació es prolongaren fins l'any 1957. Calgué refer forjats i [[teulada (construcció)|teulades]] del claustre i de les Capelles del Santíssim i de Montserrat, així com reconstruir el [[cor (arquitectura)|cor]] i netejar els murs cremats de l'església i substituïr els paviments de tot el conjunt.<ref name="ipac"/>{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 39}}