Església de la Concepció (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 40:
 
== Història ==
El convent de Jonqueres fou fundat el 1269, en temps de Jaume I, pel bisbe Berenguer de Palou per tal d'acollir-hi les monges comendadores de Santiago que fins llavors habitaven el seu zenobi sabadellenc. L'església del convent fou consagrada el 1448. El segle XVII el convent entrà en decadència i, després de la desamortitzacions del segle XIX, esdevingué hospital militar, correccional i caserna successivament, representant significatives modificacions de les seves estructures construides. L'any 1868 la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona es proposà enderrocar l'edifici per fer millores urbanístiques a la zona. L'any 1869 el bisbe [[Pantaleó Montserrat i Navarro]] plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la [[Immaculada Concepció]] en el nounat Eixample de la ciutat. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 22}} En aquest marc, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i [[claustre]] de Jonqueres, tasca finalment materialitzada i dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església de l'Eixample, junt amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny de 1871. <ref name="ipac"/>
 
Tan sols tres anys més tard, l'arquitecte Emili Sala i Cortés fou contractat per canviar la planta del claustre i afegir-hi el segon pis, traslladar i reconstruir el campanar de Sant Miquel i dissenyar la nova rectoria i la Capella del Santíssim. Les dificultats econòmiques de la parròquia, junt amb l'ampli abast de les obres, provocaren que aquestes no finalitzessin definitivament fins l'any 1892. Vers l'any 1906 l'arquitecte Antoni Serrallach procedí a la variació formal de les obertures i al recreixement de [[contrafort]]s i façanes de l'església, donant-li un nou coronament. En un moment no documentat entre 1906 i 1930 el conjunt es conclouria amb la construcció de la [[capella (arquitectura)|capella]] de Montserrat i d'un nou [[frontis]] regularitzat afrontat al passatge del Rector Oliveres. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] el conjunt fou assaltat i incendiat i les obres de reparació es prolongaren fins l'any 1957. Calgué refer forjats i [[teulada (construcció)|teulades]] del claustre i de les Capelles del Santíssim i de Montserrat, així com reconstruir el [[cor (arquitectura)|cor]] i netejar els murs cremats de l'església i substituïr els paviments de tot el conjunt.<ref name="ipac"/>{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 39}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
==Arquitectura==
 
 
 
==Actuacions arquitectòniques==
Arran de les reformes urbanístiques a la Barcelona de les darreries del segle XIX es començava a plantejar l'obertura d'una gran avinguda que travessaria la [[Ciutat Vella de Barcelona]] que acabaria essent la [[Via Laietana]] afectant el seu traçat de ple a les dependències de l'antic monestir de Jonqueres. Al mateix temps la ciutat començava a urbanitzar l'[[Eixample de Barcelona]] amb la quadrícula del [[pla Cerdà]] i el bisbe [[Pantaleó Montserrat i Navarro]] barrinà la creació de noves parròquies en aquest nou espai urbà una d'aquestes parròquies fou dedicada a la [[Immaculada Concepció]]. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 22}} Tanmateix existeix un projecte l'any anterior a aquesta compra per part de l'arquitecte Josep Buixareu i Gallart que plantejava el trasllat de les restes del monestir, finalment executat per Jeroni Granell entre el 69 i el 71, sobre el projecte de Buixareu. La dècada següent es completa la construcció amb la dotació de l'edifici de la rectoria i el campanar procedent de l'Església de Sant Miquel sota la direcció tècnica d'Emili Sala, projecte que acabà Antoni Serrallach. És força probable que la reforma que elevà el [[coronament]] de l'edifici i que convertí la [[coberta]] plana a una de dues aigües es realitzés en una data imprecisa a pels volts de l'any 1906. L'any 1936 amb els avalots anticlericals generalitzats l'Església de la Concepció rebé els embats d'aquesta violència amb robatoris i un incendi que afectà greument l'estructura de l'edifici especialment en la zona del [[cor]]. Entre el mateix 39 i el 41 es comencen a arreglar els desperfectes d'aquest incendi en diverses fases que culminen el 57 any en què es documenta la darrera intervenció destacable.{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 39}}
 
== Referències ==