Amèrica Llatina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 19238950 de 2.142.29.197 (Discussió) |
#QQ17 |
||
Línia 129:
La qüestió demogràfica, però, és un tema molt controvertible als diferents països llatinoamericans. Amb una història de fragmentació social basada en castes imposada per [[Espanya]], Llatinoamèrica ha hagut de resoldre la desigualtat i trobar una identitat pròpia. Les dades etnogràfiques per tant, no són precises, i sovint són enfoscades pels prejudicis ètnics. Aquests són alguns exemples de les controvèrsies de la classificació ètnica:
* L'[[Argentina]] s'ha definit com un país ètnicament europeu en consideració de la massiva immigració europea del començament del segle XX (s'estima que 6 milions d'europeus hi van immigrar en aquella època). Tanmateix, un recent i controvertible estudi genètic de la Universitat de Buenos Aires ha establert que al voltant del 50% de la població argentina té un avantpassat amerindi.
* Al [[Perú]], tradicionalment un indígena que ha emigrat a les grans ciutats i que s'ha oblidat de les seves costums i la seva llengua, es converteix, quant a la classificació demogràfica oficial, en un mestís.<ref>[http://wbln0018.worldbank.org/lac/lacinfoclient.nsf/8d6661f6799ea8a48525673900537f95/3f3fddeb1e81271485256fab005c7970/$FILE/ESCLUSION%20SOCIAL3.pdf Etnicidad, posbresa y exclusión social: la situación de los inmigrantes indígenas en las ciudades de Cuzco y Lima]</ref> Per tant hi ha ambigüitat en les estimacions del nombre d'indígenes.
* [[Mèxic]] s'ha definit com un país mestís, i per tant hi ha una tendència "mestissadora" en el país. Els fills d'un estranger d'origen europeu que s'ha casat amb una mexicana (encara que ella sigui ètnicament d'ascendència europea) es consideren mestissos. Els fills d'un indígena amb una mestissa es consideren mestissos.
| |||